De Guindos diu que la reforma financera evitarà "futures crisis"

MADRID.Poc s'imaginava Luis de Guindos quan va prendre possessió al desembre com a ministre d'Economia que hauria d'impulsar tres reformes financeres en només sis mesos. De fet, quan va presentar la primera al febrer va dir que amb aquella norma -que exigia a les entitats rebaixar en 54.000 milions d'euros el valor dels seus actius immobiliaris tòxics- n'hi hauria prou per millorar la solvència del sector. No va ser així i els dubtes sobre Espanya, en plena crisi del deute europeu, van créixer i tres mesos després De Guindos va presentar una segona reforma -amb provisions de 28.000 milions- i va haver d'acceptar el rescat de fins a 100.000 milions de part del sector financer.

Conscient d'aquesta realitat, el ministre es va afanyar ahir a destacar amb entusiasme les suposades bondats que implicarà la tercera reforma financera, que aprovarà demà el govern de Mariano Rajoy com una de les condicions del rescat bancari. "El decret llei és, sens dubte, l'avenç més important en molts anys des del punt de vista de tenir un entramat per evitar que es reprodueixin crisis bancàries a Espanya. Obtindrem una de les legislacions més avançades i completes per prevenir futures crisis", va dir en declaracions als periodistes abans de reunir-se amb l'equip econòmic del PP.

De Guindos va evitar entrar en detalls sobre el decret, que s'havia de presentar divendres passat però que es va posposar una setmana a petició de la Comissió Europea (CE). En aquest sentit, va insistir que l'executiu ha treballat de manera "estreta i pròxima" amb Brussel·les i que "no hi ha cap tipus de discrepàncies". De fet, l'esborrany de la reforma, subjecte a canvis, inclou totes les condicions imposades per la CE a canvi del rescat europeu a la banca, com dotar de més poder el Banc d'Espanya, que podrà impulsar "intervencions ràpides" d'entitats presumiblement viables i, fins i tot, liquidar-les. Es tracta de mesures que busquen prevenir la creació de forats, com el de Bankia.

Descarta aprovar més ajustos

Un altre dels requisits de Brussel·les és la creació de l'anomenat banc dolent , que aglutini el llast del totxo de les entitats nacionalitzades i les que rebin ajudes públiques. Si no hi ha sorpreses d'última hora, la intenció d'Economia és aprovar demà un decret genèric sobre el funcionament d'aquesta societat externa i posposar els detalls de quins actius comprarà -si només els problemàtics o també els sans- i a quin preu fins a la tardor, quan el banc dolent ha d'estar operatiu. Ahir De Guindos va dir als dirigents del PP que la transferència d'actius, com un pis impagat, a la societat no suposarà "mai" un cost per al contribuent. Al final, però, tot dependrà de si el banc dolent , que es finançarà amb els diners del rescat i la possible entrada de socis privats,ven els actius a un preu superior al que va pagar en la compra. Segons fonts del partit, el ministre també els va explicar que serà la CE qui aprovarà o no els bescanvis que ofereixin els grups nacionalitzats als afectats per la venda de participacions preferents.

D'altra banda, De Guindos va dir que "ningú està negociant cap tipus d'ajust addicional" per aconseguir que el Banc Central Europeu (BCE) compri deute espanyol. Va reiterar, a més, que l'executiu no ha decidit si demanarà al fons de rescat europeu que també compri deute.