“Hem passat del ‘tenim pressa’ a adonar-nos del que volem fer”

BarcelonaLluís Salvadó és el secretari d’Hisenda de la Generalitat i, per tant, el responsable de l’anomenada Hisenda pròpia i, paradoxalment, l’encarregat de posar una dosi de realisme en el procés. “No es posa nerviós”, deien ahir per presentar-lo al Col·legi d’Economistes. Cert: es distingeix per la sang freda. De bon principi ofereix una dada: una República Catalana necessitaria uns 4.500 milions mensuals per pagar tot el que es paga avui dia. Salvadó és l’home que ha de crear l’estructura que permeti recaptar aquests diners. Tenint en compte que la Generalitat recapta avui 2.500 milions anuals en impostos (que li permetrien subsistir 17 dies si la desconnexió es fes a pèl ), és evident que el projecte que li ha tocat dirigir és “complex”, com admet.

En la xerrada concreta una mica més l’estratègia del Govern: primer objectiu, esgotar el recorregut autonòmic, és a dir, fer tot el que permet la llei ja avui dia, cosa que permetrà igualar-la a la inofensiva Hisenda de les Canàries, que ara com ara encara no s’ha plantejat cap DUI. Seguint aquest primer objectiu s’ampliarà el personal de la Hisenda catalana dels 350 empleats actuals a uns 800.

Però la clau és: i a partir d’aquí, què? Punt número 1: “No hem de traslladar el conflicte als ciutadans i les empreses”. Punt número 2: “L’Estat tindrà al·licients per seure a la taula a negociar”. Punt número 3: “Hem de vigilar de no disparar-nos un tret al genoll”. És a dir, ¿que la Hisenda no existirà si no és pactada? “No podem arribar fins al final: hi ha una línia vermella”, admet.

Llavors és quan Salvadó posa els llums llargs: “El pas del temps ens porta a una situació irreversible”, diu, i afirma que l’independentisme guanya pes a cada generació que passa. Això sí: “Hem passat del tenim pressa a adonar-nos del que volem fer: hem guanyat maduresa”. D’acord, però llavors això vol dir que dels 18 mesos res de res, o no?