Henry Ramallo: “Hem après que el deute mata”

BarcelonaLa vida de Henry Ramallo (nascut a Nova York fa 55 anys) són els múltiples, les valoracions i tot el que està relacionat amb el críptic món de la borsa. Impecable i educat, des de la seu de la suïssa UBP a Barcelona trenca alguns estereotips de Wall Street. Però no tots: parla sense pèls a la llengua i critica els impostos. Durant la conversa regalarà un consell als inversors: “La paciència té recompensa”.

Vostè gestiona milers de milions de dòlars. Sona estressant.

El grup on treballo en gestiona 14.000, sí. Gestionar els diners és estressant i no hi fa res la quantitat que gestionis. Per als nostres clients, siguin un fons de pensions o una viuda, els diners són molt importants i has de ser responsable. La pressió ha augmentat pel creixement dels fast money players i la macroeconomia. Però sobretot, pel canvi en el cicle de les notícies: fa 15 anys, la gent s’informava a través d’un diari i avui és instantani.

Els mercats són irracionals?

Avui, no. Poden tornar-s’hi? Sí. Hi ha gent irracional? Sí. Però els irracionals han sigut els bancs centrals imprimint tant diner.

Així, ¿com s’explica que a Espanya li surti més barat que als Estats Units emetre deute?

No té cap explicació racional, l’economia americana és millor que l’espanyola, sense ànims d’ofendre. És una estupidesa que els bons italians o espanyols tinguin aquests preus.

En què hauríem d’invertir?

En energètiques, tecnològiques, immobiliàries cotitzades, entitats financeres i, ho creguis o no, aerolínies. Amb les aerolínies la gent es preocupa perquè el preu del petroli està pujant, però això vol dir que els seus caps faran menys tonteries.

Digui’m una bona inversió que fes i una de molt dolenta.

El 2010 i el 2013 vaig comprar accions de Delta i American Airlines, que han pujat un 200% des d’aleshores. Una d’horrible ha sigut SanDisk... Crec que necessita temps.

Per què fins i tot la gent amb tanta experiència s’equivoca?

Les accions depenen de qüestions macroeconòmiques. No puc controlar el que surt de la boca d’algú.

Li agradaria poder-ho fer?

I que vostè ho posi en boca meva? No. Però crec que hem perdut una certa compassió. L’Aràbia Saudita i l’Iran no s’agraden i no els preocupa com el seu conflicte afecta el món. I jo no puc controlar l’impacte de la política en la meva cartera d’inversions.

Quan apujarà els tipus la Fed?

A finals d’any. Serà molt gradual.

¿Què en pensa de com han gestionat la crisi la Fed i el BCE?

La Fed va fer una gran feina al principi però hauria preferit que el tercer programa de compra no es fes. I que el BCE comencés el seu programa abans. Però el Japó ha estat fent això mateix durant 20 anys i avui, per fi, creix el 2,4%.

¿Syriza o el procés català de veritat preocupen el mercat?

Europa podria tenir el creixement i la prosperitat dels EUA si tingués sistemes per prestar diners, recaptar impostos i gestionar crisis de deute de manera uniforme. Fa anys, Califòrnia va tenir una crisi i, encara que Nova York no hagués volgut ajudar-la, el govern federal tenia maneres de fer-ho. Als EUA, encara que tinguem cultures diferents, nord i sud, est i oest, fins a un cert punt som tots americans. Mireu el que us ha passat: sembla que siguin espanyols contra francesos, contra alemanys, contra italians... Manteniu una identitat nacional i tothom vol mantenir el seu lloc a la taula. Crec que Europa, junta, podria ser com els EUA, per la seva història, els seus actius, els recursos, la propietat intel·lectual, la indústria... Només us falta l’energia per ser-ho.

Els inversors i els mercats, vostès, han après de la crisi?

Pertanyíem a Lehman Brothers, endeutada 37 vegades sobre els seus actius. Avui, ni dues vegades: hem après que el deute mata. Però sempre hi haurà algú que trobi la manera de contreure un gran risc.

Què el va indignar de la crisi?

Que a alguns consumidors se’ls permetés ser propietaris de sis cases només perquè eren fàcils de comprar. Algú els hauria d’haver aturat. Ens van dir que les agrupacions d’hipoteques eren segures, vam creure’ns allò de “ the sky is the limit ”.

La rendibilitat és perillosa?

No ho crec. Als EUA som capaços de tenir més rendibilitat perquè som més àgils. Un directiu vol acomiadar un treballador? Em sap greu però ho pot fer. Una empresa vol instal·lar-se a Irlanda? Ho pot fer. Si mires els marges històrics, als Estats Units estan per sobre del 8%, els europeus al 5%, els japonesos al 3%. Això és perquè aquí teniu moltes més restriccions, esteu molt sindicalitzats. I el Japó ja gairebé és una desgràcia. Diria que Facebook és l’única empresa amb una visió molt social del món que té un bon múltiple.

¿Comprèn la preocupació que hi ha a Europa amb l’evasió fiscal?

Grècia volia apujar impostos amb una taxa a les piscines privades. Quan li van dir a la gent que les declarés, molt poca gent va admetre que en tingués. I van fer una foto aèria i n’hi havia moltíssimes! Com amagues una piscina? ¿Com pots no ser transparent amb això? Que la gent no vulgui complir amb els impostos... És la meva crítica a Europa. Voleu serveis públics, però no els pagueu! Jo no estic content amb els impostos que pago, seré sincer. Pago el 50% del que guanyo! No és ni una mica just. Però el cas és que hi ha un sistema per cobrar-me impostos i no hi ha res que hi pugui fer.

¿Suïssa s’ha pres seriosament la fi del secret bancari?

Hi ha hagut un gran canvi. Abans tot era “Ja ho trobarem”. Ara, no. La banca offshore ha marxat al Carib.

I els EUA?

A un atracador de bancs, Willie Sutton, li van preguntar per què robava bancs. “Perquè és on hi ha els diners”. És la raó per la qual els EUA volen transparència bancària.

Què en pensa de Warren Buffett?

No el conec personalment.

Apago la gravadora?

Apaga-la...