Publicitat
Publicitat

El president francès avisa que no acceptarà més "mitges tintes"

Hollande i Monti pressionen Merkel pels eurobons 'light'

Els líders de França i Itàlia reforcen el front comú per forçar un gir de la UE cap a mesures conjuntes contra el deute dels estats i la fi de l'austeritat extrema. I, com a inici, volen una mena d'eurobons light.

El 22 de juny la cancellera alemanya, Angela Merkel, es trobarà a Roma amb el primer ministre italià, Mario Monti, i els presidents francès, François Hollande, i espanyol, Mariano Rajoy. Serà l'última oportunitat per convèncer-la abans de la decisiva cimera europea del 28 de juny perquè accepti un cop de timó a les seves polítiques i s'obri a reconsiderar l'establiment d'algun tipus d'eurobons i mesures d'estímul econòmic mes enllà de l'austeritat portada a l'extrem. "Els importants progressos assolits en la governabilitat europea no són suficients per poder mantenir l'euro al marge de les turbulències del mercat", va asseverar Monti després de reunir-se amb Hollande, que al seu torn va avisar que a la pròxima cimera no acceptarà "mitges tintes".

La reivindicació més urgent passa per "mecanismes estables, duradors i eficaços amb recursos suficients" que permetin protegir l'euro de l'especulació, segons el president francès. Per fer-la més assumible per a Merkel, la demanda ja no pren directament la forma d'eurobons -rebutjats per la cancellera-, sinó d'una versió light . Es tracta del fons de redempció del deute públic que ja va aprovar l'Eurocambra dimecres, una idea sorgida precisament d'un grup d'experts alemanys. Consisteix en una bossa comuna des de la qual emetre deute que serveixi als estats membres i als governs regionals i locals per fer front als seus deutes particulars només per al tram que superi el 60% del seu PIB. Això faria reduir el cost del deute, però només d'una part.

Aplaudiment al rescat espanyol

Monti va explicar que amb Hollande van analitzar els "instruments necessaris" per "restablir la confiança en els països més exposats" i la hipòtesi d'una "emissió comuna de títols". "Europa necessita mecanismes que li permetin donar suport als bancs i als estats que estiguin en una situació complicada per frenar l'especulació", va afegir el president francès. Els dos mandataris van aplaudir igualment el rescat espanyol, una mesura que paradoxalment frenaria la possibilitat que aquest estat optés a aquests eurobons light , segons la lletra petita de la mesura aprovada a l'Eurocambra.

Les coincidències entre Hollande i Monti no s'acaben aquí, sinó que també pressionaran conjuntament per aplicar mesures d'estímul econòmic i superar la fase de l'austeritat com a prioritat absoluta. Hollande, de fet, va fixar "el creixement, l'estabilitat i la integració" com els principals objectius de la Unió Europea, unes fites en línia amb el toc d'atenció que va donar dimecres el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, a Alemanya. Barroso va retreure al país germènic de manera velada que "no totes les capitals entenen la gravetat de la situació".

Els rumbs divergents -si no oposats- amb Merkel, que faran inevitable un nou enfrontament en la pròxima cimera, no eviten que la diplomàcia perdi pes. "Sempre he trobat un gran interès comú a trobar les millors solucions, tant en el perfil del creixement com en el de l'estabilitat", va assegurar Monti, a l'espera que la moderació de les seves reivindicacions facilitin una entesa per ara difícil. Fins ara els eurobons eren un element bàsic en el paquet de demandes d'Itàlia, França i Espanya.

Itàlia paga el deute al 5,3%

Monti sap que necessita mesures urgents per saciar els mercats, un cop el seu país s'ha tornat a situar en el punt de mira després del rescat espanyol. Itàlia va aconseguir col·locar 3.000 milions de deute en tres anys, però a costa d'augmentar el tipus d'interès al 5,3%, una xifra molt superior al 3,91% de l'anterior emissió del maig. Els bons resultats que va produir l'arribada del govern tecnòcrata de Monti ja són història. Va haver de pagar al 6,12% 873 milions que va col·locar a 10 anys fora d'emissió i amb venciment el 2020. La prima de risc italiana es va mantenir ahir en els 475 punts.

Més continguts de