Indiferència de la borsa amb el trasllat de seus empresarials

BarcelonaQuatre d’octubre. Han passat tres dies des del referèndum i és l’endemà del discurs de Felip VI que obre la via a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i a la intervenció de la Generalitat. L’Íbex tanca la jornada en 9,964 punts. Ha caigut un 2,85% i marca el mínim dels últims sis mesos. La borsa segueix expectant l’evolució de la situació política. Els set valors catalans, la majoria dels quals havien encapçalat el creixement de l’Íbex-35 des del començament de l’any, segueixen en paral·lel l’evolució de l’Íbex: és a dir, en caiguda.

El dia abans d’aquella jornada, poca estona després del discurs del rei, la companyia biotecnològica Oryzon Genomics anuncia el trasllat de la seva seu social. De Barcelona a Madrid. Argumenta que vol estar més a prop dels inversors, però admet que el conflicte polític ha influït en la seva decisió. I té premi: la seva cotització es dispara un 12% i recupera en un dia el que havia perdut en dos. En els quatre dies següents sis de les set empreses catalanes de l’Íbex -només Grifols manté el domicili, com va avançar aquest diari- segueixen el mateix camí. Banc Sabadell i CaixaBank protagonitzen els rebots més importants en la primera jornada després d’haver anunciat el canvi de seu (pugen un 6% i un 5%, respectivament). La pujada de la resta de cotitzades, dies després, no és tan explosiva. “Cada cop que es repeteix la notícia, la seva rellevància va perdent pes i, a més, cada companyia té les seves pròpies variables”, reflexiona Xavier Brun, professor de l’Escola de Negocis de la Universitat Pompeu Fabra, per explicar l’evolució.

La veritat, però, és que la suposada medicina -el canvi de seu- només té efectes temporals. Funciona bé durant les primeres hores de cotització, però després els efectes van desfent-se. Divendres passat, per exemple, CaixaBank va tancar amb una cotizació un 1,4% inferior a la que tenia el dia de l’anunci de la seva marxa, mentre Colonial perdia mig punt. Gas Natural es mantenia en els mateixos nivells i només Banc Sabadell aguantava una part dels guanys dels últims dies. Persisteix un gran dubte: què hauria passat si no haguessin apostat per moure la seu, en el cas de CaixaBank amb el suport normatiu del govern central, que va aprovar un decret per poder esquivar la junta d’accionistes.

Les altres dues empreses de l’Íbex català, Abertis i Cellnex, segueixen disparades i mereixen un capítol a part. La seva valoració s’escapa de les xarxes del Procés. Té més a veure amb l’opa que la italiana Atlantia va llançar sobre el grup d’infraestructures (alhora, principal accionista de Cellnex). A més, la seva valoració borsària es va reescalfar dimecres amb la contraopa que va llançar l’ACS de Florentino Pérez per quedar-se-la. Divendres Abertis va tancar sessió en el seu màxim en cinc anys. I Cellnex, amb menys trajectòria a la borsa, en el seu rècord històric.

La importància del context

“S’ha de tenir en compte la trajectòria abans i després de l’1-O, i algunes companyies encara no han pogut corregir la caiguda que han patit en els últims mesos. Als bancs hi ha més afectació per la por a una marxa de dipòsits”, explica Daniel Wuhl, professor de finances d’Eada, que fa una interpretació del perquè de la marxa dels bancs: “Hi ha una guerra de reputació davant dels clients, i no davant dels mercats, tot i que tant el Sabadell com Caixabank estan entre dues aigües, entre el mercat català i el del conjunt espanyol”. Brun, en canvi, destaca la importància dels arguments que cadascuna de les empreses va donar quan va anunciar el seu trasllat: la inseguretat jurídica que suposaria a hores d’ara mantenir el domicili a Catalunya. “Ara, sent a Barcelona, tenien més preguntes que respostes i, al final, tothom qui gestiona diners pensa en els estalvis de la tia Maria. Potser d’aquí un any, quan s’aclareixi la situació i les normes de joc, tornen a Catalunya”.

Les reaccions a l’Íbex dels canvis de seu són molt més moderades que les que han protagonitzat altres cotitzades que han seguit el mateix camí de sortida de Catalunya. Totes les empreses que són tant al mercat continu com al MAB (mercat alternatiu borsari) hi han sortit guanyant, i amb percentatges molt alts. La millor va ser Service Point, seguida per la textil Dogi. L’evolució d’aquesta última va ser molt irregular, ja que després de la pujada inicial es va desplomar un 10%, i després es va recuperar. “La liquiditat d’aquests valors és tan baixa que es poden moure moltíssim amb poques inversions”, aclareix Brun.