Irlanda demostra que hi ha vida econòmica després de la mort
El país celta, que va demanar el rescat el 2010, creix ara al ritme del 7%
Mentre la zona euro ranqueja i presenta una xifra de creixement decebedora, un menut membre dels 19 que formen el club de la moneda única avança a tota vela. Menys de dos anys després de la fi de l’humiliant programa de rescat a què es va sotmetre el país, l’economia irlandesa revifa. Després de créixer un 5,2% el 2014, el PIB ha augmentat un 7,0% interanual durant la primera meitat del 2015.
Fa només un parell d’anys s’hauria qualificat de mera fantasia la idea que Irlanda rebotaria amb tanta força. Els bancs van protagonitzar fallides sonades i els va caldre un rescat de 64.000 milions d’euros, dues cinquenes parts del PIB del país. A causa d’aquests problemes, a finals del 2010 l’estat irlandès es va veure obligat a demanar el rescat.
Les cicatrius que la recessió i el rescat bancari han deixat a les finances públiques segueixen sent ben perceptibles. Tot i que el deute públic hauria de caure per sota del 100% del PIB aquest any, encara és molt superior al del 2007, quan era de tan sols un 24% del PIB.
Però fins i tot en els moments més complicats de la crisi, l’economia irlandesa va seguir fent gala d’algunes fortaleses formidables. Amb una mà d’obra ben formada i un impost de societats baix, de només el 12,5%, no ha deixat de ser atractiva com a base de producció europea de les multinacionals nord-americanes. Irlanda té el favor dels colossos del sector farmacèutic com Pfizer i s’ha convertit en un imant per a les tecnològiques i gegants d’internet com Facebook i Google.
L’any passat el conjunt de les exportacions irlandeses va ser equivalent al 114% del PIB. La feblesa de l’euro ha donat empenta a aquestes exportacions. Irlanda, a més, està relativament aïllada de la desacceleració dels mercats emergents, atès que només representen una desena part de les seves exportacions, el percentatge més baix de la zona euro juntament amb el de Luxemburg.
També la despesa comença per fi a revifar: ha augmentat un 2% el 2014 i un 3,3% la primera meitat del 2015 respecte del mateix període del 2014. Com a la resta de la zona euro, les llars han pogut gastar més perquè la davallada dels preus de l’energia ha tingut un efecte equiparable al d’una baixada d’impostos.
Malgrat el rebot del creixement, no estem davant d’una repetició del sobreescalfament catastròfic de fa deu anys. Els preus de l’habitatge s’han disparat, però després de la reducció a la meitat que van experimentar durant la crisi encara són una tercera part més baixos que el 2007. D’altra banda, el crèdit en lloc de crear una bombolla continua reduint-se. A més, tot i que l’economia ha agafat empenta, encara no funciona a ple rendiment. L’atur ha caigut molt, des d’un màxim del 15,2% a principis del 2012 a un 8,9% aquest mes d’octubre, però els economistes estimen que podria reduir-se fins al 6%.
Potser el principal motiu de preocupació és si els polítics irlandesos s’han desfet dels mals costums de temps pretèrits. El govern de coalició encapçalat per Enda Kenny ha anunciat recentment un regal de Nadal avançat: 1.500 milions de despesa addicionals per a aquest any. Les arques públiques s’han pogut permetre aquest dispendi gràcies a una recaptació procedent de l’impost de societats que ha superat de llarg les expectatives. Però, si bé l’augment dels ingressos pot ser temporal, l’increment de la despesa persistirà. Es tracta d’una reminiscència desafortunada del passat fiscal ple d’altibaixos d’Irlanda.
