Publicitat
Publicitat

Ja hi ha més treballadores autònomes que abans de la crisi

La xifra total d’autònoms no s’ha recuperat, però s’han disparat les professionals per compte propi

Mentre que l’economia ja creix a nivells d’abans de la crisi, no passa el mateix amb el nombre d’ocupats. La taxa d’atur a Catalunya encara és superior al 13% i a Espanya és del 17,2%. Però hi ha un col·lectiu de treballadors que sí que ha tornat a la situació del 2007. Són les treballadores autònomes. Mentre encara hi ha 44.000 autònoms menys a Catalunya que ara fa 10 anys, hi ha 636 dones més que aleshores afiliades a aquest règim de la Seguretat Social.

Com s’explica aquest fenomen? Segons diu el president de la Federació Espanyola de Treballadors Autònoms (ATA), Lorenzo Amor, perquè la crisi ha fet disminuir el tipus “tradicional” d’autònom i ha fet aflorar un nou perfil de professional que, com la universitat, és en gran part femení. Si ens fixem en les últimes estadístiques disponibles del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el 30 de juny d’aquest any a Catalunya hi havia 115.375 treballadores autònomes, mentre que el juny del 2007 eren 114.739. En canvi, hi ha més de 44.000 homes autònoms menys que aleshores, tots els que falten per assolir el total d’afiliats a aquest règim que hi havia fa una dècada.

“Si als 90 es va començar a notar que les aules de les universitats s’omplien de dones, ara un dels reflexos d’aquest fenomen és el nombre de treballadores per compte propi”, apunta Amor. El president de l’ATA assegura que han desaparegut autònoms que treballaven al sector serveis, en la construcció o en l’agricultura i han anat creixent els de perfils professionals com la sanitat, l’educació, l’advocacia, la comunicació o el disseny.

De fet, un treballador autònom és només un tipus -el majoritari- de treballador per compte propi. Cal recordar que també poden ser treballadors per compte propi els socis industrials de les empreses o els cooperativistes, i alguns professionals com els advocats, que treballen en un bufet. L’estadística espanyola sobre els treballadors per compte propi reflecteix més clarament el lideratge de les dones en la recuperació del treball autònom o per compte propi. Així doncs, a Espanya hi ha 146.026 treballadores per compte propi més que el 2007, mentre que en el cas dels homes encara en falten més de 35.000 per assolir els nivells precrisi. En total, són 3.270.618 els treballadors per compte propi.

La precarització

L’altra cara de la moneda, però, és més difícil de quantificar. Cal recordar que la recuperació de l’ocupació també ve donada en gran mesura pel creixement dels contractes precaris, els temporals o a temps parcial i per l’augment de la figura del fals autònom, unes condicions laborals que les dones pateixen amb més intensitat.

Amor defensa que la recuperació dels autònoms ha estat impulsada en part gràcies a la tarifa plana (la bonificació o reducció de la quota d’autònoms durant els primers anys), que segons aquesta associació ha fet créixer les altes tres vegades més que les baixes des que va començar a aplicar-se, el 2013. Però aquesta mesura també ha permès que persones que no facturaven prou per pagar la quota ho facin ara per poder cotitzar a la Seguretat Social i, per tant, que hi hagi més treballadors per compte propi amb condicions més precàries.

La jornada laboral a Catalunya creix un 5,1% al primer trimestre

Els treballadors catalans van treballar una mitjana de 412,5 hores durant el primer trimestre del 2017, fet que suposa un 5,1% més que durant el mateix període de l’any passat, segons un estudi de l’empresa de recursos humans Randstad. En el conjunt d’Espanya, els empleats van invertir de mitjana 406,5 hores a la feina durant els primers tres mesos, un 4,5% més que en el mateix període del 2016, quan es van marcar mínims des del 2008. Si es compara amb les dades del 2008, la jornada laboral s’ha reduït un 1,6% a Catalunya. L’informe destaca que, per sectors, els treballadors que van fer més hores laborals van ser els professionals de la construcció, amb 453 hores; seguits dels de la indústria, amb 447,3, i els del sector serveis, amb 395,7 hores. Per comunitats, les Canàries lideren les hores laborals realitzades (418,8), seguides per Madrid (416,4), Cantàbria (415,2) i Catalunya (412,5).

Més continguts de