Joann S. Lublin : “Les dones encara no sabem negociar el sou o demanar un ascens”

Nova YorkVa ser la primera becària que The Wall Street Journal va tenir a la seva oficina a Washington D.C. Era el 1969 i, en acabar, el seu cap li va fer un petó als llavis sense el seu consentiment. Malgrat aquest començament indesitjable i altres dificultats que ha tingut en la seva carrera pel simple fet de ser dona, Joann S. Lublin té al seu palmarès un premi Pulitzer i actualment és editora de les notícies de gestió empresarial al mateix diari econòmic. Acaba de publicar Earning It (Harper Business), un llibre que mostra les cicatrius de 52 dones que es van deixar la pell per trencar el sostre de vidre i que ara, o fins fa poc, dirigeixen empreses que cotitzen a l’S&P 500.

Al seu llibre en cap moment parla de quotes. Quins són els avantatges i els inconvenients de posar-ne?

Crec que establir quotes és una bona idea en la mesura que força el progrés. Als EUA no hi ha aquestes normatives, així que el progrés ha sigut increïblement lent. Però, d’altra banda, crea nous ressentiments per creure que potser les dones que arriben a aquestes posicions directives no ho haurien aconseguit si no hagués sigut per la llei.

Al llibre explica que les dones no acostumen a negociar els sous, entre altres raons, perquè són més lleials i creuen que els ofereixen el que mereixen. Això és aplicable també a la generació millennial?

Crec que sí. Siguis lleial o no, la majoria d’estudis mostren que les dones no són bones negociant el seu sou ni per demanar un ascens. Si no demanes, no aconsegueixes res. Massa sovint els homes demanen sous més alts que el que els ofereixen inicialment o aixequen la mà per aconseguir que els promocionin encara que només compleixin la meitat dels requisits o l’experiència. Les dones, en canvi, acostumen a quedar-se enrere i pensar que els falta la meitat del coneixement en comptes de creure que, si saben cinc coses, poden aprendre les altres cinc.

Com se soluciona, això?

Hem de fer veure a les dones que està bé que defensin les seves posicions, que negociïn els salaris i demanin promocions, i que abans de fer-ho s’informin del que comporta la feina, què guanyen els companys que fan feines similars i què guanyen a la competència per tasques semblants. A les negociacions s’hi ha d’arribar amb totes les armes possibles per guanyar la guerra.

Al llibre es parla de l’ambient especialment hostil a Silicon Valley cap a les dones. A què es deu?

Crec que és perquè és una indústria dominada per homes.

Com es poden aconseguir els objectius professionals en un entorn masclista?

Quan una dona es troba amb homes que no volen treballar per elles perquè els emprenya que una dona estigui per sobre d’ells en la jerarquia empresarial, ho ha de transformar en una situació avantatjosa per a les dues parts. Si et trobes amb algú ressentit perquè ets una dona i tens més poder i més salari, trobes la manera de solucionar-ho. Algunes directives a qui vaig entrevistar proposaven, per exemple, oferir a l’altra persona fer un canvi perquè tingués un home com a cap en comptes d’ella directament, però al mateix temps fer-li veure que la pots ajudar en la seva carrera professional i que, com més èxit tingui, la repercussió per a tu també serà més positiva.

Entre els testimonis hi ha mares que se senten culpables per no passar més temps amb els seus fills. Creu que la societat encara jutja diferent els pares i les mares per la dedicació als fills?

Crec que encara és així. De totes maneres, entre les entrevistades hi ha de tot: des de directives que se senten perfectament perquè els seus marits tenen o han tingut dedicació completa amb els fills i això els ha permès seguir progressant en la seva carrera professional, fins a d’altres que troben solucions per poder passar més temps amb ells o fer-los saber que poden comptar amb elles encara que estiguin de viatge a l’altra punta del món. Sense anar més lluny, en el col·loqui del qual et parlava abans, la moderadora explicava que bloquejava a la seva agenda una hora a la tarda diversos dies a la setmana per fer els deures amb el seu fill, que aquella hora és sagrada i que el seu entorn ho sap i ho respecta.