Publicitat
Publicitat

CRISI A EUROPA

L'atur els empeny a marxar del seu país i a Alemanya tenen problemes per situar-se

Joves grecs lluiten per establir-se a Berlín

Milers de joves grecs amb estudis, davant la situació d'atur que es viu al seu país, marxen a Alemanya amb l'esperança de trobar-hi feina. Però la lluita per aconseguir-ne és duríssima, sobretot si no parlen l'alemany. A més, alguns dels que viuen en comunitats gregues ja establertes a Alemanya fins i tot ho encaixen malament. L'octubre del 2011, quan el Bundestag, el Parlament alemany, va aprovar els milers de milions addicionals d'ajuda per a Grècia i per a altres països de la Unió Europea, Thàlia Paraskeva, de 24 anys, va decidir abandonar la seva pàtria grega. Va fer la maleta amb unes botes d'hivern, alguns vestits, una jaqueta i un diccionari grec-alemany.

Feia mesos que als diaris d'Atenes hi sortien vinyetes en què es veien els alemanys vestits de nazis, de guàrdies de camps de concentració i d'imperialistes de la zona euro que deixen que els seus deutors es vagin dessagnant fins a morir. Però els amics i familiars de Thàlia Paraskeva li explicaven una història diferent. Parlaven entusiasmats d'un país on hi havia feina per a qui volgués treballar. Li parlaven dels oncles i tietes que havien marxat de Grècia cap a Alemanya després de la guerra, i hi van ser feliços.

Paraskeva havia cursat una llicenciatura en disseny gràfic a Atenes. Però amb l'arribada de la crisi no trobava feina enlloc i va pensar: "Qualsevol lloc serà millor que Atenes". I va comprar un bitllet d'avió per anar a Berlín.

Destinació de somni

Molts grecs com Paraskeva han marxat cap a Alemanya, malgrat la mala imatge que a casa seva es té d'aquest país. Uns 25.000 nous immigrants grecs es van censar amb les autoritats alemanyes l'any passat, el doble que el 2010. Segons Vassilis Tsianos, expert en immigració a Hamburg, aquestes xifres no inclouen els immigrants que encara no s'han censat amb les autoritats alemanyes i, per això, calcula que l'any passat hi va haver 60.000 nous immigrants grecs a Alemanya. La majoria són refugiats per temes econòmics i amb graus universitaris. Carregats amb dosis idèntiques de coratge i innocència, esperen les mateixes oportunitats que van trobar els treballadors grecs que hi van arribar amb les onades d'immigració dels anys 60 i 70.

Ara molts van a Berlín perquè creuen que la capital és una ubicació rica. Però poc després d'arribar s'adonen que Berlín, la destinació somiada per molts joves sud-europeus, és de fet una ciutat pobra amb un mercat laboral molt reduït.

Thàlia Paraskeva hi va arribar al novembre. Primer, va anar a viure amb una amiga grega que també havia fugit de la crisi. Però fins i tot trobar apartament era molt difícil. "No lloguem als grecs", li deien sovint. Es va adonar aviat del valor real de la idea de la Unió Europea com a mercat comú en què tothom té dret a treballar en qualsevol estat membre. Sempre que es presentava a una oferta de feina, la rebutjaven pel seu domini pobre de l'alemany. Com que no podia pagar-se una acadèmia, va decidir buscar feina dins de la comunitat grega. Va conèixer Antonia Karali, propietària d'un restaurant grec al barri berlinès de Friedenau, i ara hi treballa com a cuinera.

Molta demanda

Pigi Mourmouri, que treballa en una organització cristiana de benestar social al difícil barri Neukölln de Berlín, coneix molts casos com els de Thàlia Paraskeva. Com a assistent social grega a Berlín, té molta feina. No para de rebre fills de la crisi grega al seu despatx. Griton Lolis, per exemple, va arribar a Alemanya fa tres mesos. A Atenes havia cursat una llicenciatura en empresarials amb molt bones notes, però la crisi de l'euro ha suposat un cop duríssim en el mercat laboral local. A Berlín va tenir la sort de trobar un forat en un curs d'alemany d'un centre d'ensenyament per a adults. Encara viu dels estalvis, però confessa que els diners se li acaben.

Els nouvinguts tenen clar que no rebran cap ajuda del govern alemany. A la cancellera Angela Merkel li agrada parlar d'un sentit de "solidaritat europea" que fa que sigui indispensable que Alemanya doni suport a l'economia grega. Però no té cap intenció de donar el mateix suport als refugiats de la crisi grega.

A finals de febrer el ministeri de Treball alemany va fer pública una directriu per fer més difícil que els ciutadans de la UE poguessin tenir accés a les prestacions d'atur alemanyes. La idea és dissuadir els immigrants sense diners del sud d'Europa. També és molt difícil per als que no són alemanys rebre ajudes per a cursos d'idiomes. "Sense ajuda, és gairebé impossible establir-se a Alemanya", explica l'assistent social Pigi Mourmouri.

L'exemple dels immigrants grecs amb estudis universitaris demostra fins a quin punt Alemanya és lluny de ser el país modern d'immigració que molta gent voldria que fos. En lloc d'acceptar els nous immigrants i ajudar-los a integrar-se a la societat alemanya, com havia fet abans amb els immigrants turcs, Alemanya només posa barreres cada cop més altes. Gairebé no treu cap profit del potencial que li ofereixen els treballadors estrangers amb estudis universitaris.

Polítiques en dubte

La política alemanya oficialment advoca per una Europa unida, per les lliures fronteres i per un mercat únic. Però el país mostra dubtes a l'hora de fer front a les càrregues que deriven d'aquestes polítiques. Elke Ferner, la número 2 al Bundestag del Partit Social Demòcrata (SPD), de centreesquerra, es mostra crítica amb la "recaiguda" del país en les polítiques dels anys 50, quan Alemanya "es va aïllar completament". Ulrich Schneider, director executiu de la Parity Welfare Association alemanya, diu que el país està emetent "uns senyals desastrosos pel que fa a la política europea i social".

En aquesta situació, molts nous immigrants recorren a la comunitat grega local en la cerca de suport. Però la comunitat establerta, que està feta generalment d'antics treballadors convidats i els seus fills, no té gaire clar com gestionar el tema dels nouvinguts. Com a resultat d'això, s'ha originat una mena de divisió entre les comunitats germanogregues i entre algunes associacion. Hi ha un cert to de ressentiment entre alguns alemanys d'origen grec, cosa que ha fet que sociòlegs com Vassilis Tsianos, de la Universitat d'Hamburg, alertin d'agressions creixents. "Les comunitats s'estan desintegrant", explica Nikolaos Athanassiadis, de l'Associació de Comunitats Gregues.

Els joves immigrants ja s'estan organitzant. El grup Berlinesos Grecs, per exemple, ha creat una pàgina de Facebook en què els membres poden compartir-hi experiències sobre l'arribada a Berlín, i també ajudar-se a trobar apartaments i feines.

Més continguts de