L’Audiència torna a imputar 12 exconsellers de Caja Madrid

MadridA Rafael Spottorno li ha durat poc l’alegria. L’excap de la Casa del Rei era un dels 12 exconsellers de Caja Madrid que van fer servir les targetes black del 2003 al 2008 per a despeses personals i que van ser desimputats al maig pel jutge Fernando Andreu. 59 dies després d’aquella decisió, l’Audiència Nacional va decidir ahir rectificar-la, perquè la va considerar “precipitada”. Això suposa que tornaran a ser investigats per possibles responsabilitats penals pel cobrament de retribucions opaques, i no seran considerats partícips a títol lucratiu, com defensava Andreu. La decisió eleva el total d’imputats a 77, que van gastar més de 15 milions amb les black, entre ells els expresidents de l’entitat Rodrigo Rato i Miguel Blesa.

En una interlocutòria, la secció tercera de la sala penal de l’Audiència admet un recurs d’UPyD i afirma que “en aquest moment” no “es pot excloure la participació dels acusats en els fets objecte d’investigació”, per la qual cosa la decisió d’Andreu queda revocada. L’Audiència rebutja de moment l’argument dels 12 acusats, que van gastar 3,4 milions amb les targetes opaques i que afirmen que els diners gastats formaven part de la seva retribució fixa. L’escrit justifica la decisió basant-se en el fet que “en cap moment es va aprovar l’abonament als consellers de despeses de caràcter personal” o “l’entrega de targetes per a aquestes finalitats” en cap de les reunions del consell d’administració.

Tampoc queda clar que els diners fossin una retribució fixa perquè “no figuren al contracte de treball ni estaven documentades de cap manera”. L’escrit afegeix que si alguns exconsellers, com l’exconseller delegat de Bankia Francisco Verdú, no van fer servir la targeta perquè, “pel seu ofici bancari, sabia que no la podia fer servir perquè no figurava al seu contracte”, els 12 acusats desimputats també ho haurien hagut de saber, perquè compartien el mateix ofici.

Tenien una targeta ‘transparent’

Els magistrats Alfonso Guevara (president), Carmen Lamela (ponent) i Antonio Díaz Delgado consideren que “no té sentit” considerar els diners percebuts retribucions fixes, tenint en compte que alguns usuaris no arribaven al límit anual del qual podien disposar, i que alguns membres del consell, com el dirigent de la UGT Miguel Ángel Abejón, van negar que rebessin cap retribució. També dóna suport a aquesta tesi el fet que els exconsellers tinguessin una altra targeta, aquesta sí, destinada a despeses de representació, que era declarada i constava als llibres de l’entitat. “Precisament això el que posa de manifest és la il·licitud en origen d’aquestes targetes, sense cap tipus de base legal o contractual”, afirmen.

A més, els diners obtinguts no eren declarats pels perceptors, una irregularitat davant la qual “tots ells han assenyalat que no comprovaven si la certificació incloïa els diners disposats a través d’aquestes targetes, i alguns van assenyalar que coincidia amb l’esborrany que els entregava l’Agència Tributària”. Doncs bé, segons l’Audiència, això és “únicament conseqüència” del fet que l’Agència Tributària “en desconeixia l’existència” i “sorprèn” que aquestes quantitats (d’entre 45.000 i 50.000 euros anuals, de vegades més) “passessin desapercebudes” als perceptors.

Incongruències

Finalment, els magistrats assenyalen dues incongruències més en els raonaments dels imputats. La primera és que no han explicat quin sentit tenia aquest complement salarial, i com es justificava que es rebés de manera diferenciada de la resta de retribucions. El segon és que “no sembla gaire lògic que el càlcul d’una part del salari es deixés al criteri del president [Miguel Blesa], que cada any podia elevar-lo o disminuir-lo sense cap tipus de justificació i sense cap criteri objectiu”.