Publicitat
Publicitat

L'Autoritat Fiscal diu que les comunitats aportaran la meitat de la reducció del deute

Catalunya no complirà els objectius fins l'any 2037

L' Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) creu que totes les administracions públiques contribuiran a reduir la ràtio de deute sobre el producte interior brut (PIB) els pròxims quatre anys, però seran les comunitats autònomes les que més ho faran, ja que aportaran pràcticament la meitat de la reducció del deute.

Segons l'Airef, Catalunya, però, és de les comunitats en pitjor situació, ja que no complirà els objectius previstos en la llei d'estabilitat pressupostària de situar el deute en el 13% del PIB. De fet, l'Airef situa el deute català el 2020 en el 32,4% del PIB. A més, segons l'Airef els catalans haurien de treballar 150 dies per eixugar el deute; Catalunya se situa així entre les comunitats on més costaria, mentre que on menys costaria és el País Basc i Madrid: al voltant de 50 dies.

L'Airef destaca que només les corporacions locals estan en condicions de complir els objectius de reducció de deute, mentre que el conjunt de les administracions no aconseguiran reduir-lo al 60% del PIB previst en la llei d'estabilitat en els pròxims 20 anys.

L'organisme estima que el deute públic es va situar en el 100,4% del PIB el primer trimestre del 2017, i fins als 2020 baixarà en set punts percentuals, una reducció que l'Airef considera "insuficient" per arribar al 60% previst en la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Per això, a l' observatori de deute públic del primer trimestre de 2017 l'Airef preveu que hi ha un 70% de probabilitat d'acabar amb un deute superior a aquest llindar del 60% el 2020 i estima que aquest percentatge no s'assolirà fins a l'any 2037 , la mateixa previsió que fa tres mesos.

Per comunitats, les més ben situades són les Canàries, Madrid i el País Basc, que arribaran al 2020 a un nivell proper al valor de referència (el 13% del PIB). Per contra, les comunitats que no aconseguirien arribar al nivell de referència ni en els propers 30 anys són Catalunya, Múrcia, País Valencià i Castella-la Manxa. Només les corporacions locals han sigut capaces d'assolir el valor de referència ja el 2016, quan van registrar un deute públic del 2,9% del PIB.

Quant als dies de treball per persona necessaris per pagar el deute regional, es preveu que el 2017, de mitjana, els habitants d'una comunitat autònoma necessitarien destinar 86 dies de treball per pagar la totalitat del deute. En canvi, al País Basc o Madrid aquesta xifra ronda els 50 dies, mentre que a Catalunya, Castella-la Manxa i País Valencià arriba a triplicar-se.

Pel que fa al pagament del deute públic del conjunt de l'Estat, els treballadors d'Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia necessiten destinar aproximadament un any de treball per pagar la seva part del conjunt del deute públic total, mentre que a Madrid (198 dies), País Basc (205 dies) i Navarra (218 dies) es necessita treballar al voltant de 200 dies.

Finalment, en referència a les corporacions locals, la majoria dels grans ajuntaments planegen seguir amortitzant deute el 2017, amb part dels saldos primaris generats, com han fet des del 2012. Així, el nombre d'ajuntaments amb una població major de 250.000 habitants , amb una ràtio de deute sobre ingressos corrents consolidats superior a 110%, ha disminuït en els últims quatre anys de quatre a només un, Saragossa.

No obstant això, alguns ajuntaments com Las Palmas de Gran Canaria, i en menor mesura Barcelona, Valladolid i Saragossa, preveuen un augment del seu deute respecte als ingressos corrents consolidats el 2017.

Etiquetes

Més continguts de