L'Estat s'ha estalviat un punt del PIB en pagament d'interessos gràcies a Draghi

MadridLes dificultats per quadrar els comptes públics que ha tingut el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, els últims anys haurien estat més grans si no fos per la política monetària impulsada per Mario Draghi. El president del Banc Central Europeu ha creat el context necessari perquè Espanya no hagués de pagar encara més diners en interessos del deute (segons els pressupostos del 2017 aquesta despesa encara és la segona partida després de les pensions). Aquesta és la conclusió d'un informe que ha presentat aquest dijous el Banc d'Espanya, en el qual calcula que entre 2014 i 2016 la política d'estímuls del BCE va permetre a l'Estat estalviar el pagament d'una quantitat equivalent a un 0,9% del PIB en interessos del deute, uns 10.000 milions d'euros en termes del PIB actual.

L'informe parteix de la premissa que que les mesures de política monetària que ha impulsat el Banc Central Europeu els últims anys han contribuït a la reducció dels tipus d'interès del deute sobirà al conjunt de la zona euro. Però no només això, sinó que han tingut "efectes macroeconòmics positius que han afectat indirectament les partides cícliques d'ingressos i despeses del pressupost públic", és a dir, els coneguts com a vents de cua.

Just en aquest punt, el Banc d'Espanya argumenta que entre aquests efectes positius indirectes hi ha l'augment de la recaptació impositiva derivada de la millora de les bases imposables i la reducció de despeses de naturalesa més cíclica, com ara la reducció de la despesa en prestacions per atur associada a la millora de l'ocupació. Per entendre aquest impacte cal entendre la relació que el Banc d'Espanya estableix entre el context monetari garantit pel BCE i el creixement global de l'economia de la zona euro.

Una empenta per reduir el dèficit

Segons aquest organisme les polítiques monetàries d'estímul de Draghi van impulsar també el creixement de l'economia europea, fins al punt que van suposar un 1,3% del creixement al conjunt de la Unió Monetària. En el cas d'Espanya, se li atribueix una empenta traduïda en un 1,7% del creixement del PIB. Per la mateixa relació, la reducció del dèficit públic espanyol, la gran tasca de les finances públiques espanyoles, ha sigut possible també en part gràcies a Draghi. Segons el Banc d'Espanya aquestes polítiques han impulsat una reducció de l'1,9% del PIB en termes de dèficit públic a l'Estat. A Europa, en canvi, l'impacte és menor, fins a un 1,3% del PIB.

Així, entre 2014 i 2016 els tipus d'emissió de deute a terminis de 5 i 10 anys es van reduir entre 150 i 160 punts per a Espanya mentre que la reducció va ser més petita a Alemanya, França i Itàlia. Per això, el Banc d'Espanya apunta que entre 2014 i 2016 les administracions públiques espanyoles i italianes es van estalviar al voltant d'un punt del PIB en pagaments per interessos del deute en termes acumulats. En altres països com Alemanya i França, on l'impacte de les mesures sobre els tipus sobirans ha sigut més reduïda, l'estalvi s'ha situat entre 1 i 3 dècimes del PIB.