Economia 28/06/2016

El dèficit desmenteix Rajoy

La rebaixa d'impostos fa que l'Estat superi ja l'objectiu de tot l'any, al mateix temps que el PIB frena

Dani Sánchez Ugart
3 min
Rajoy va fer la valoració del resultat electoral després de la reunió del comitè executiu del PP.

MadridQuan Mariano Rajoy va prometre durant la campanya electoral que pretenia abaixar els impostos directes en dos punts per a tots els contribuents, els seus rivals polítics van censurar-li la proposta, per inassolible, tenint en compte l’elevadíssim dèficit públic espanyol (el segon més alt d’Europa, després de Grècia). Dos dies després de coronar-se guanyador dels comicis, les promeses comencen a desintegrar-se.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El desequilibri de les finances de l’administració central espanyola es va situar fins al maig en el 2,08% del PIB. Això suposa superar, en només cinc mesos, l’objectiu de l’1,8% que l’Estat es va autoassignar per tot l’any, segons les dades distribuïdes ahir, en termes de comptabilitat nacional (que tenen alguna petita variació respecte a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística). Fins al mes anterior a les eleccions, el govern espanyol va marcar un dèficit de 23.301 milions d’euros, i va ampliar fins i tot el que marcava en el mateix període de l’any anterior, quan va ser del 2,04%.

L’explicació rere aquest augment del dèficit es troba, precisament als efectes que ha tingut sobre la recaptació de l’Estat la rebaixa d’impostos aprovada abans de les eleccions del 20 de desembre, que ha reduït els ingressos de l’Estat dels 62.549 milions de l’any passat, als 58.899 milions.

Aquella rebaixa va encendre la còlera de la Comissió Europea, i va alimentar les veus que reclamen una multa per a Espanya pels seus incompliments reiterats. És a dir, mentre Rajoy promet una nova rebaixa d’impostos, l’anterior, aprovada a les portes dels comicis del desembre, li passa factura i fa gairebé impossible complir amb els objectius d’estabilitat pactats amb Brussel·les i ampliats aquest mateix any. Aquesta realitat no només anticipa que serà impossible rebaixar els impostos, sinó que, com va prometre Rajoy a Jean-Claude Juncker per carta, així que renovi el càrrec haurà de tornar a esmolar les tisores per reduir la despesa pública.

El ministre en funcions d’Hisenda, Cristóbal Montoro, havia defensat que la rebaixa d’impostos és possible, per l’impacte positiu en l’economia, que fa que el PIB creixi més. Aquest era l’argument del PP per presentar com a plausible la nova rebaixa fiscal promesa. Però la realitat és tossuda, i si el dèficit allunya la possibilitat que arribi aquesta rebaixa, les dades de creixement l’esvaeixen, ja que la desacceleració del PIB s’està agreujant. Després de deixar enrere el millor de la recuperació durant els últims tres trimestres, i marcar creixements trimestrals del 0,8% (que en termes anualitzats corresponen a un avenç del PIB del 3,2%), al segon trimestre de l’any l’economia va reduir el creixement fins al 0,7% trimestral, que correspon amb una dada anualitzada del 2,8%.

Com a mínim aquesta és la previsió del Banc d’Espanya, en el seu butlletí econòmic, on va tornar a assenyalar la demanda nacional com a principal motor del creixement. En concret, els espanyols van ser responsables de sis de les set dècimes que va avançar l’economia, mentre que els estrangers van ser responsables de l’altra dècima.

Per tot plegat, el Banc d’Espanya ja avisa en el document que aquest 2016 caldrà incrementar els ingressos o retallar despesa pública si es vol assolir l’objectiu. El govern en funcions de Rajoy ja dibuixa una tàctica per fer retallades sense gaire soroll mediàtic. Com que aquest es va aprovar una no disponibilitat de crèdit de 2.000 milions sobre el pressupost, per acontentar Brussel·les (ampliada en 2.000 milions més per mesures als impostos autonòmics), l’executiu pretén repetir una jugada similar en els pressupostos del 2016, o en la pròrroga dels del 2016, si no s’elaboren, i intentar presentar-la com una continuïtat dels esforços, i no com a retallades addicionals. Cal veure si això acontentarà Brussel·les que apuntava a uns ajustos de 8.000 milions.

Les comunitats sí que el rebaixen

L’estratègia de collar les comunitats autònomes, però, podria fer un favor a Rajoy. El conjunt de les administracions públiques –quan s’inclouen les comunitats i la Seguretat Social– sí que van millorar les dades de dèficit fins a l’abril (l’estadística porta un mes de retard). Van marcar un dèficit de l’1,3%, del qual la pràctica totalitat va ser responsabilitat de l’administració central (1,15% fins a l’abril), mentre que la Seguretat Social va tenir un superàvit del 0,15% del PIB i les comunitats un dèficit del 0,23% del PIB, una dècima menys que fa un any.e

stats