Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

En els pròxims tres mesos només la UE podrà donar capital als grups nacionalitzats

L'Estat retarda les noves ajudes a CatalunyaCaixa

L'executiu espanyol anuncia que no podrà donar ajudes a entitats com Bankia o CatalunyaCaixa fins d'aquí tres o quatre mesos. Si necessiten capital els hi donarà Brussel·les però no del rescat financer.

Doble discurs del ministeri d'Economia sobre les quatre entitats nacionalitzades o en vies de ser-ho (CatalunyaCaixa, Banc de València, Nova Caixa Galicia i Bankia): assegura que poden ser recapitalitzades de manera immediata, sense esperar al setembre als resultats individuals de les auditories, però admet que no els podrà injectar o prestar diners fins d'aquí tres o quatre mesos, quan Brussel·les ja haurà "estudiat a fons" els plans de les ajudes. Si necessiten capital abans d'aleshores hauran de trucar a la porta de la Unió Europea (UE), que els podrà donar "instruments de liquiditat" transitòriament.

Ho va anunciar ahir el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, en la seva intervenció en unes jornades de la Universitat Menéndez Pelayo a Santander organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE). Un calendari que dóna a entendre que, de fet, Espanya no espera rebre fins a finals de setembre o octubre el préstec de fins a 100.000 milions d'euros sol·licitat a la UE. D'aquesta ajuda s'esperava que en sortissin els 19.000 milions que Bankia va demanar a l'Estat al maig. La incògnita és si l'entitat podrà esperar aquests tres o quatre mesos o no tindrà més remei que acudir a la liquiditat europea, els detalls de la qual es desconeixen. Una nova realitat que pot inquietar els mercats i posposa la nacionalització del grup.

Passa el mateix amb CatalunyaCaixa, Banc de València i Nova Caixa Galicia. Si necessiten diners immediats per sobreviure els hauran de sol·licitar a Brussel·les. La situació és especialment complicada per a les dues primeres després que el govern espanyol suspengués sine die la seva subhasta. Ahir, a més, el govern espanyol va canviar la cúpula del Banc de València. Tot i que la seva venda estava prevista per al setembre, l'entitat gallega tampoc s'escapa dels problemes. La Fiscalia Anticorrupció va presentar ahir una querella contra cinc antics directius acusats d'ocultar al Banc d'Espanya prejubilacions a les quals no tenien dret, el mateix dia que el copresident de l'entitat va dimitir després de burlar-se dels clients amb participacions preferents.

De fet, el drama de les preferents podria continuar. En la seva intervenció, Jiménez Latorre va admetre que és possible que Brussel·les obligui els accionistes i titulars d'instruments de les entitats rescatades a assumir "part dels costos", és a dir, perdre part o tota la seva inversió. No obstant, es va mostrar confiat que hi hagi "més flexibilitat" amb les preferents perquè es van col·locar majoritàriament a petits estalviadors que desconeixien el risc que contractaven.

El BBVA lloa el rescat bancari

Per la seva banda, el conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, va lloar el rescat europeu perquè donarà "certesa" al sector. Va dir el mateix del retard en la venda de les nacionalitzades sempre que hi hagi el "mateix terreny de joc" entre banca privada i pública. De fet, va descartar cap interès per Bankia i va dir que analitzarà els altres tres grups.

Més continguts de