REESTRUCTURACIÓ FINANCERA
Economia 26/04/2012

L'FMI demana ajudes públiques per a la banca

Joan Faus
2 min
Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI.

MADRID.El Fons Monetari Internacional (FMI) posa en dubte una de les tesis més defensades pel ministre d'Economia, Luis de Guindos: la reestructuració del sistema financer no necessita més ajudes públiques. L'organisme va difondre ahir la seva actualització d'un informe del 2006 sobre la fortalesa i la viabilitat del sistema espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El diagnòstic sobre el procés d'integració d'entitats és clar: "Per evitar que els costos de resolució siguin massa elevats perquè la indústria els pugui suportar, un cop esgotades les opcions per a una recapitalització privada pot ser necessari tornar a recórrer al finançament públic, per tal de preservar l'estabilitat financera i evitar un excessiu despalanquejament". La visió de De Guindos és una altra. El ministre ha insistit en les últimes setmanes que seran les entitats, com fins ara, i no l'Estat qui posi els diners addicionals que necessita el Fons de Garantia de Dipòsits per fer front a la venda de les caixes nacionalitzades.

En l'informe l'FMI avala la solvència de les entitats però amb matisos: "La major part dels bancs tindrien capacitat de resistir xocs futurs, encara que existeixen bosses de vulnerabilitat". Es refereix a 10 bancs que no cita, "la majoria dels quals han rebut ajudes públiques", i que segueixen sent "vulnerables" davant un enduriment de les condicions financeres en el futur.

Una advertència per a Bankia

L'organisme considera que "és essencial que aquests bancs, i en particular el més gran, prenguin mesures ràpides i decisives per enfortir els seus balanços i millorar la seva gestió i el seu govern corporatiu". L'entitat més gran que ha rebut ajudes públiques és Bankia, i fonts del sector consideren que el document és una clara advertència al grup que presideix Rodrigo Rato. Bankia és l'entitat amb més exposició immobiliària i per molts analistes el seu sanejament determinarà l'èxit o el fracàs de la reforma financera impulsada pel govern espanyol. El Banc d'Espanya ha donat llum verda al pla de Bankia d'assolir en solitari i sense ajudes els 5.070 milions que ha d'aprovisionar.

El BBVA rebutja un 'banc dolent'

L'FMI valora la reforma impulsada per l'executiu però considera prioritari sanejar "de manera global i efectiva" els actius immobiliaris tòxics que té la banca. En aquest sentit, reconeix com una possible opció la creació d'un banc dolent que agrupi aquests actius però no es posiciona, com sí que van fer ahir el BBVA i Bankinter.

El conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, va dir que el grup no necessita vendre els seus actius immobiliaris problemàtics a diferents societats, tal com ha plantejat el ministeri d'Economia. Va assegurar que no hi veu "cap punt de vista positiu" però va admetre que sí que pot ser-ho per a altres entitats. Bankinter també va rebutjar la proposta.

Cano va fer aquestes declaracions en la presentació dels resultats del primer trimestre. El BBVA va guanyar 1.005 milions, un 12,6% menys que fa un any. Dels 1.500 milions que ha de sanejar per complir amb la reforma financera, només n'ha cobert 174 milions.

stats