Economia 11/06/2012

L'OCDE demana endarrerir l'edat de jubilació i obligar la contractació de plans de pensions privats

Espanya se situa per sobre de la mitjana en retribucions per jubilació. És un dels països on més s'ha incrementat la partida de pensions

Efe
3 min

ParísLa previsible caiguda de les pensions per l'envelliment de la població requereix un retard encara més gran de l'edat de jubilació i completar els sistemes públics amb fons privats tot i els riscos financers que comporten, segons l'OCDE.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En el seu primer informe de perspectives sobre les pensions publicat avui, l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha apostat per anar més enllà de la jubilació als 67 anys i fixar un mecanisme que automàticament fixi aquesta edat en funció de la evolució de l'esperança de vida.

Aquest mecanisme, reconeix, és sovint "complex, difícil d'entendre i crea incertesa sobre els beneficis futurs" per això es necessita una aplicació gradual i transparent que permeti a cada persona adaptar les seves estratègies d'estalvi als canvis.

L'organització constata que les reformes realitzades en el darrer decenni en els seus països membres suposen una reducció dels beneficis de les pensions públiques d'un 20-25%, i aquesta tendència hauria de ser encara més marcada en el futur.

A la pràctica, les persones que comencen a treballen ara poden esperar de mitjana als 34 països de l'OCDE una pensió pública equivalent a la meitat de la seva remuneració en cas que completin el període de cotització.

Aquesta "taxa de reemplaçament" (el percentatge que representa la pensió respecte a la quantitat que es percebia quan es treballava) és del 68,9% si se suma la contribució dels fons privats en els 13 Estats on és obligatori completar amb ells la cotització al sistema públic, però hi ha moltes diferències entre ells.

A Grècia -fins a les reformes dels últims mesos obligades per la crisi-, els pensionistes reben un 111,2% del seu sou de treballadors, i també superen el llistó del 100% Hongria (106%) i Islàndia (101,1% ) i es queda molt a prop Holanda (99,8%, en aquests tres últims casos gràcies als dispositius privats).

Espanya -on la cotització a un fons privat no és obligatori -se situa en desena posició igualment molt per sobre de la mitjana amb un 84,9%, netament per sobre d'Itàlia (71,7%), França (60,4% ), Alemanya (56%), Estats Units (47,3%) o Regne Unit (37,4%).

Mèxic és el país de l'OCDE en el qual menys aportació tenen per al jubilat les pensions públiques (4,2% de la remuneració quan era treballador), però això es compensa en part amb els fons privats obligatoris (28%).

Una situació similar en el primer punt és la de Xile, amb un 4,6% de contribució pública, però amb un 59,7% de la pensió privada.

Els autors de l'informe es van pronunciar a favor d'afavorir els fons privats de pensió, i en particular per fer-los obligatoris com a complement dels públics, sobretot en els països on la "taxa de reemplaçament" és inferior al 60% del sou del treballador i que en cas contrari molts jubilats poden caure en la pobresa.

Paral·lelament, van admetre que el creixent pes dels dispositius privats comporta riscos financers per als futurs beneficiaris, com ha quedat patent amb l'actual crisi, que s'ha traduït en rendibilitats negatives per als fons amb què es paguen les pensions.

En aquest context, es van decantar per fons que ofereixin garanties sobre el capital invertit, ja que aquestes garanties tenen un cost relativament reduït i en protegir dels escenaris adversos poden contribuir a generar confiança dels cotitzants.

Els fons de pensions el 2010 representaven fins al 134,9% del producte interior brut (PIB) a Holanda, el 123,9% a Islàndia el 113,8% a Suïssa, el 90,9% a Austràlia, el 88,7 % al Regne Unit, el 82,1% a Finlàndia o el 72,7% als Estats Units.

Davant d'això, suposaven menys del 10% del PIB en gairebé la meitat dels 34 membres del conegut com el "Club dels països desenvolupats", com Espanya (7,9%), Alemanya (5,2%), Itàlia ( 4,6%) i sobretot França (0,2%) i Grècia (0%).

D'acord amb les projeccions de l'OCDE, la despesa pública en pensions pujarà d'una mitjana del 9,3% el 2010 al 11,7% en 2050.

Entre els majors increments durant aquests 40 anys figuren el d'Espanya (del 10,1 al 14%), però més encara a Bèlgica (del 11 al 16,7%), a Corea del Sud (del 0,9% al 5, 5%), a Eslovènia (del 11,2 al 17,9%) o a Noruega (del 9,3 al 13,9%).

El major nivell de despesa pública en pensions en l'horitzó del 2050 es donarà a Luxemburg (18,1%), Eslovènia (17,9%), Bèlgica (16,7%), Àustria (16,4%), Itàlia ( 15,7%), Grècia (15,4%) i França (15,1%).

stats