L’augment de la despesa pública dispara el PIB

MadridL’economia espanyola va créixer un 0,9% durant el primer trimestre. Era un bon ritme que ja es coneixia des de finals de març i en el qual el govern de Mariano Rajoy s’ha basat per elaborar el discurs de recuperació durant tota la campanya electoral. El que no se sabia encara és quin havia sigut el motiu d’aquest impuls, el més fort de les grans economies de l’eurozona.

Contràriament al que s’ha explicat durant el primer trimestre, això no ha sigut conseqüència ni del consum privat ni de la millora del mercat de treball. Tampoc s’ha produït per un repunt en la inversió de les empreses ni per la millora de les condicions financeres. Tots aquests indicadors han crescut, durant l’inici d’aquest any, al mateix ritme que a finals del 2014. La gran diferència l’ha marcat l’administració pública, davant d’un calendari electoral més que atapeït durant el 2015.

D’acord amb les dades de comptabilitat nacional que va presentar ahir el ministeri d’Economia i que va confirmar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el consum de les administracions es va disparar un 1,6% respecte de l’últim trimestre de l’any passat, en què havia caigut un 1%. En despesa pública, doncs, es tracta del creixement més fort des del 2008, a l’inici de la crisi. De moment, però, Hisenda no publicarà fins a finals de juny les dades detallades de quines han sigut les administracions que han gastat més. Llavors serà possible saber fins a quin punt el calendari electoral ha entrat en joc.

A part de la despesa pública, el consum privat continua creixent a un bon ritme respecte dels anys més durs de la crisi, un 0,7%. Però de totes maneres no ho fa amb el mateix impuls que durant la segona meitat del 2014. Pel que fa a la inversió, accelera fins a un 1,3% entre gener i març impulsada per la construcció (amb una alça d’un 1,5%) i de béns d’equip (un augment d’un 1,4%).

Els analistes calculen que aquesta tendència s’allargarà durant tot un any ple de cites electorals i no afectarà només el primer trimestre. Tenen constatat que en any electoral les administracions tendeixen a relaxar-se. Un canvi de tendència que podria acabar perjudicant l’objectiu de dèficit que marca Brussel·les i que ha de passar d’un 5,6% del PIB a finals del 2014 a un 4,2% enguany, d’acord amb el programa d’estabilitat.

Fa només 15 dies Brussel·les ja va enviar un toc d’atenció a l’Estat en aquest assumpte, exigint que es compleixi amb la normativa malgrat que sigui “any electoral”. El govern de Mariano Rajoy ha decidit fer servir els anomenats “ingressos extraordinaris” de la recuperació per impulsar una reforma fiscal que no és del gust de la Comissió Europea. En el calendari de Brussel·les també s’exigeix completar la privatització de les caixes d’estalvis que estan en mans públiques. El gruix principal d’aquesta partida és Bankia, però l’executiu popular ja ha donat a entendre que deixa aquesta venda per a la pròxima legislatura. El límit que té marcat per llei és que l’entitat financera sigui 100% privada a finals del 2017.

Reforç del PIB el segon trimestre

Per al secretari d’estat d’Economia, Íñigo Fernández de Mesa, totes les dades apunten que el PIB del segon trimestre serà “fins i tot millor” que el creixement registrat entre gener i març. D’acord amb les dades de l’INE, el PIB creix amb una taxa anual d’un 2,7%, una dècima percentual per sobre del que tenien calculat. L’objectiu de creixement fixat pel govern espanyol per a aquest 2015 és d’un 2,9%, una xifra “conservadora i perfectament assumible”, segons Fernández de Mesa.