L’economia de Tarragona llança un SOS

Tarragona“L’electricitat representa al voltant del 60% dels nostres costos i, per això, les condicions de producció que tenim aquí no són les ideals per al nostre negoci: ens hem vist obligats a fer importants inversions per mantenir la nostra posició en el mercat”. Ho explica Rubén Folgado, director tècnic de Messer, una multinacional alemanya, líder en la producció de gasos per a ús industrial, amb seu al clúster petroquímic de Tarragona, el més important del sud d’Europa. El cas d’aquesta empresa és un exemple extrem de com estan impactant negativament els costos energètics en el present -i, cosa que és més preocupant, de com poden fer-ho en el futur- de les empreses d’aquest i altres sectors industrials de Tarragona, que ja no saben com reclamar que algú els faci cas. Folgado, que també és el president de la comissió d’energia del clúster tarragoní, afegeix: “Aquest desavantatge afecta tot el sector i frena inversions, perquè les empreses interessades en Tarragona, quan avaluen els costos, és molt difícil que decideixin aquí”.

De fet, el que està passant és més aviat el contrari. Les empreses que ja hi són es limiten a fer inversions de manteniment, però no construeixen plantes noves. I, en lloc d’arribar-ne de noves, algunes tanquen les fàbriques, com és el cas de Celanese, ja consumat, o dels anunciats d’Ercros o Covestro (antiga Bayer).

Amb la boca petita el sector alerta de la possibilitat d’un efecte dòmino que seria funest per al model econòmic del territori, que té en la química el seu gran motor industrial. Ho constata Quim Sendra, president de Pimec Tarragona, que explica que “moltes de les pimes són proveïdores o fan funcions auxiliars al sector químic: si ells tenen problemes, tot el teixit se’n ressent”. Juan Gallardo, cap del gabinet d’estudis de la patronal tarragonina, la Cepta, certifica que “la química ha sigut el motor de l’economia de Tarragona en les últimes dècades” i que no tenen “gaires alternatives, tret del turisme, que està creixent però amb una activitat encara massa estacional per exercir de pal de paller”. La situació del sector químic podria millorar molt si l’Estat fes els deures i transposés una directiva europea de l’any 2009, pensada per abaratir els costos energètics dels grans consumidors industrials. Amb aquesta normativa la factura de la llum del sector podria baixar un 30% de mitjana, però la realitat és que en els últims 10 anys s’ha encarit més d’un 120%, mentre que a Alemanya, per exemple, només ha pujat un 20%, lamenta la indústria tarragonina.

Folgado explica que l’Estat no els escolta “perquè creuen que amb aquesta mesura baixarien els ingressos al sistema elèctric, però és una visió molt estreta de mires: si la indústria no és competitiva, tancaran plantes i marxaran a altres llocs, i llavors és quan baixaran els ingressos”. I afegeix: “Si ens deixen ser competitius, la indústria es rellançarà i serem més empreses consumint”. Les pimes no estan exemptes ni de bon tros d’aquest bastó a les rodes del creixement. Quim Sendra recorda que un estudi recent de Pimec revela que les pimes paguen “l’energia més cara d’Europa, i això en estructures petites que també són intensives en consum energètic és un handicap molt important”.

Corredor mediterrani

El cost de l’electricitat és un dels factors que perjudiquen la indústria de Tarragona, però no l’únic. L’altre gran dèficit són les infraestructures, en particular els retards en la construcció del corredor mediterrani. Aquesta infraestructura abaratiria notablement les exportacions del clúster químic i el faria més competitiu. Però el corredor avança a pas de tortuga i això frena inversions i alimenta el fantasma de la deslocalització. Un exemple clar el trobem en BASF, que ha anunciat que congela una inversió de 30 milions per fer una estació de mercaderies a la seva planta de Tarragona. El mateix motiu que va fer que Daimler (gegant alemany de l’automoció, propietari de Mercedes) descartés el port de Tarragona per establir-hi una base logística des de la qual hauria enviat 200.000 vehicles a l’any cap al Pròxim Orient. “Són oportunitats perdudes que fan mal, perquè no hi ha gaires alternatives a la nostra zona per crear llocs de treball”, sentencia Gallardo.