MERCAT LABORAL
Economia 19/06/2017

L’estiu més precari

La recuperació del consum i el turisme generaran el rècord de 78.000 contractes temporals

Natàlia Vila
4 min
L’estiu més precari

BarcelonaMés contractes temporals que mai des del 2008. La recuperació econòmica i el bon ritme de creixement de l’ocupació -tant a Catalunya com a Espanya- faran que aquesta campanya d’estiu hi hagi un nou màxim de contractes signats, però alhora això també farà que s’assoleixi un altre rècord de contractes temporals, és a dir precaris, des que va començar la crisi.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons l’empresa de recursos humans Randstad, entre el juny i el setembre se signaran 77.900 contractes a Catalunya, un 11,2% més que l’estiu passat, quan se’n van fer 70.000. La d’aquest any és la xifra més alta dels últims vuit: des del 2010 els contractes han augmentat un 64% els períodes d’estiu a Catalunya. Tot i que Barcelona és on s’acumulen més contractes en nombre absolut, les comarques de Lleida i Girona és on es nota més l’augment respecte a l’any passat, amb increments del 16% i el 12%, respectivament. A Tarragona la pujada també supera l’11% respecte a l’any passat, mentre que, en proporció, a Barcelona es faran un 10,5% més de contractes.

La tendència també es reprodueix al conjunt d’Espanya. Segons l’anàlisi de Randstad, la campanya d’estiu generarà 550.000 contractes a tot l’Estat, una altra xifra rècord, que suposa un augment d’un 12% respecte a l’any anterior (quan se’n van signar prop de 490.000).

Aquestes dades donen ales als més optimistes, però també preocupen alguns experts, sindicats i fins i tot alguns organismes internacionals, com l’OCDE, pel que fa a la qualitat del treball. El mateix estudi remarca que els sectors que generen més oportunitats laborals en aquesta època són el comerç, l’oci i l’hostaleria i el transport, fet que es deu “principalment a l’increment del turisme tant nacional com internacional”.

En aquest sentit, l’informe admet que l’estacionalitat “motiva que la contractació temporal sigui una de les opcions més utilitzades per les empreses per adaptar-se a l’increment de la demanda i cobrir les vacances dels professionals”. Segons les empreses, aquest model els permet flexibilitzar les plantilles amb l’objectiu d’augmentar l’oferta de serveis i adequar-se a les necessitats dels consumidors.

“El problema és que no només busquen flexibilitat en termes d’acomiadament, sinó que també intenten reduir costos ajustant les hores treballades; es fan contractes temporals i, a més, parcials”, explica Raúl Ramos, professor d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona. “Ens acostem a les taxes de parcialitat d’altres països, però amb una diferència bàsica: en altres llocs són contractes triats, per compaginar la vida laboral amb la família o l’oci, i aquí aquests tipus de contractes són el que hi ha i prou”, afegeix aquest expert.

Des d’una òptica més optimista, el director de relacions internacionals de Randstad assegura que la campanya d’estiu, com passa amb la de Nadal o la de Setmana Santa, “és un moment idoni per als professionals que estan en recerca activa de feina per reincorporar-se o per tenir una primera presa de contacte amb el mercat laboral”. Raúl Ramos, però, matisa: “Tot i que actualment aquesta és l’única manera d’entrar al mercat laboral, la transició cap a una feina estable es pot allargar fins a 10 anys a Espanya, mentre que en altres països europeus l’estabilització es produeix en un màxim de tres anys”, explica.

Precarietat lligada a un model

Espanya s’ha convertit en el país que genera més llocs de treball d’Europa però -tal com destaca l’OCDE en el seu últim informe- també en un dels pitjors pel que fa a la qualitat d’aquests llocs de treball. “Hi ha una rotació laboral molt alta; hi ha gent que encadena fins a 140 contractes diferents en un any, i això és molt important també en la vida futura d’aquestes persones, perquè s’entra en un cercle en el qual és molt difícil progressar laboralment”, argumenta Ramos.

L’economista assegura que hi ha desigualtats cada cop més evidents entre els treballadors que van ser expulsats del mercat durant la crisi i els que van poder mantenir la feina en aquest període. “Si tinguéssim un contracte únic, com a mínim tots tindríem la mateixa protecció i no hi hauria tanta diferència entre fixos i temporals”, explica.

En canvi, Josep Oliver, catedràtic de la UAB , es fixa en el model: “Encara ens basem en el turisme, ens hem oblidat totalment de virar cap a un model més industrial, que donaria més qualitat”, apunta. “És cert -respon Ramos-, però jo opino que no hauríem d’equiparar el turisme a un model productiu de baix valor afegit, hauríem de ser capaços de trobar l’equilibri”. “El problema és que ens hem basat en el turisme low cost i competim en preu i no en qualitat; crec que el debat no és tant sobre si hem de virar cap a la indústria sinó sobre quin model turístic volem tenir”, assenyala Ramos.

Mentre el debat teòric continua, l’escenari actual fa que els perfils més buscats aquest estiu de rècord tornin a ser cambrers, personal d’aeroports, cuiners i dependents. El comerç té una forta demanda de personal, per l’efecte de les rebaixes, i busca sobretot promotors, dependents i personal d’atenció al client. Segons Randstad, en hostaleria cal personal d’hotels i restaurants. I de rebot el turisme també fa que augmenti la necessitat de conductors i personal vinculat al sector de l’oci.

stats