06/05/2015

L’excap de la Casa del Rei s’escapa de les ‘targetes black’

3 min
L’excap de la Casa del Rei s’escapa de les ‘targetes black’

MadridDes d’ahir hi ha 12 persones menys imputades en la causa de les anomenades targetes black de Caja Madrid, a través de les quals exresponsables de l’entitat bancària van gastar 15,5 milions d’euros en despeses personals d’amagat d’Hisenda. Entre els que ja no hauran de respondre penalment per aquest escàndol hi ha Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei, que va carregar a la Visa 223.900 euros sobretot en roba i mobles. El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu considera que només són responsables civils a títol lucratiu perquè s’haurien beneficiat econòmicament d’un presumpte delicte. Si s’acaba acreditant que va ser així, hauran de tornar els diners.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb aquesta decisió, els 81 imputats inicials -entre els quals els expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato- ja s’han reduït a 55. Fa dues setmanes es va arxivar la causa contra 14 usuaris més de les targetes perquè els fets havien prescrit. Ara el jutge, seguint el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, ha ordenat el sobreseïment provisional d’un segon grup d’implicats perquè cap d’ells va formar part del consell d’administració ni de la comissió de control de l’entitat, que van donar llum verda a aquest mecanisme. Per tant, no se’ls pot imputar un delicte d’administració deslleial. Segons la interlocutòria, “mantenien una relació estrictament laboral com a empleats per compte d’altri a Caja Madrid” i les targetes opaques formaven part del “paquet laboral o retributiu”, fet que impedeix acusar-los d’apropiació indeguda. De fet, Andreu assegura que en els interrogatoris tots van expressar “de manera invariable, uniforme i consistent” aquesta versió, i que havien rebut la black directament de mans de Blesa o Rato.

A part de Spottorno, entre els que ara es desempalleguen de la imputació hi ha l’exsecretari del consell del banc Enrique de la Torre, que va gastar 320.700 euros en joies i roba de marca; Matías Amat, mà dreta de Blesa i que va carregar al compte 430.000 euros en viatges, hotels, botigues i restaurants de luxe, i Ricardo Morado, que va ser director de sistemes i el quart que més va gastar, 448.300 euros.

En total, entre tots 12 van disposar de 3,4 milions d’euros en una pràctica que es va allargar des del 1999 fins al 2012 a Caja Madrid (integrada el 2011 a Bankia, una entitat que va acabar sent rescatada amb diners públics). Compres de mobiliari i d’electrodomèstics i visites a centres de spa urbans de les quals no havien de retre comptes -cadascú tenia el seu pin de seguretat per poder treure diners de caixers automàtics-, perquè ja disposaven d’una altra Visa per a despeses de representació. Per deixar clar, doncs, que era un complement retributiu, el jutge subratlla que “seria completament il·lògic que Caja Madrid atribuís a una persona dues targetes d’empresa diferents per aplicar a la mateixa finalitat”. Els salaris dels exonerats no estaven sotmesos a la llei de caixes autonòmica madrilenya i, per tant, no es pot considerar “irregular” que rebessin part del sou per aquesta via.

Ara bé, tot i alliberar-los penalment, Andreu no passa per alt “la qualificació professional i la dilatada experiència laboral” dels que ocupaven en aquell temps càrrecs de responsabilitat, per la qual cosa, diu, no els podien passar “desapercebudes les particularitats” de les black. UPyD ja ha anunciat que recorrerà l’arxivament de la causa.

Ombres en la sortida a borsa

També ahir l’Audiència Nacional va concloure que hi ha “indicis de criminalitat” en la sortida a borsa de Bankia perquè, tot i que va ser “formalment correcta”, no va reflectir la imatge real dels seus comptes. Per a la secció tercera de la sala penal això implica una responsabilitat penal dels seus administradors, entre ells l’exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato.

La sala estima parcialment el recurs de la matriu de Bankia, BFA, contra la fiança de 800 milions que Andreu va imposar al grup i a quatre membres de la seva antiga cúpula. Ara argumenta que l’instructor -com es va fer públic dies enrere- hauria d’haver imposat una fiança de 34 milions, que és el que demanaven els accionistes.

stats