FINANCES
Economia 25/10/2016

L’home a qui Fainé va robar la secretària

Fill d’una família de llarga tradició bancària Carles Tusquets va iniciar la seva carrera a Banca Catalana

Albert Vidal
2 min
Carles Tusquets, president de Banco Mediolanum, ahir al Cercle d’Economia.

BarcelonaEl repàs a la trajectòria del financer català que es va fer ahir al vespre al Cercle d’Economia bé podria donar per a una endevinalla. ¿Qui podria reunir entre el públic Jordi Gual i Josep Oliu (presidents de CaixaBank i Banc Sabadell, respectivament), i a més atraure l’expresident del Barça Sandro Rosell i l’exrepresentant de futbolistes Josep Maria Minguella? ¿Qui ha tingut en el passat contactes -més o menys casuals- amb personatges com Berlusconi, Putin, Maradona? I, per acabar, ¿qui li va dir que no a Josep Lluís Núñez, primer, i a Artur Mas, després?

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La resposta, ja ho deuen haver endevinat, és a la fotografia. Carles Tusquets, presentat ahir com a pioner del món financer a Catalunya, és avui president de Mediolanum i als 80 va ser el primer que va obrir un fons d’inversió a Espanya: Fibanc. El 1989 va obtenir fitxa bancària i anys més tard tenia en aquest lucratiu negoci el 50% de la quota de mercat a l’Estat.

Fill d’una família de llarga tradició bancària (Banca Tusquets es va fundar el mateix dia que el Barça el 1899), va iniciar la seva carrera a Banca Catalana. Però la seva trajectòria va canviar quan va conèixer Isidre Fainé. “Me’l va presentar Joan Llopart i l’endemà, quan jo tenia 26 anys, em va fitxar”. Va entrar així a Banco Unión i ho va aprendre tot de l’ara president de La Caixa i Gas Natural, a qui considera el seu mestre. “De golf, no -matisa-. Al golf miro de guanyar-lo”. Les derrotes de Fainé, però, han tingut una compensació: el financer de Manresa li va “robar” a Tusquets la seva primera secretària, Maria Grau.

Va ser també a aquella edat quan es va convertir en el tresorer més jove de la lliga espanyola: Núñez el va reclutar com a directiu i no va trigar a fer-se notar. Amb el club gairebé en fallida, el president va anunciar que els directius haurien d’avalar per obtenir un nou crèdit i poder pagar sous. I ell va aixecar la mà: “President, aquí tens la primera dimissió, la meva”. Finalment va poder frenar l’operació (els socis van haver d’avançar una anualitat per idea seva) i va passar 11 anys al club. En aquell temps va participar en el fitxatge de Maradona en un negociació en què no van faltar pistoles i que va acabar amb un pagament fet amb dos camions blindats plens de bitllets. Quan va marxar a presidir el Cercle, Núñez el va esbroncar: “Ets boig, marxes d’aquí, que som 100.000, per anar a un lloc on són 1.000”.

Anys més tard, amb Fibanc ja en mans de Mediolanum (del qual Berlusconi era fundador) va rebre una nova oferta, aquest cop d’Artur Mas, per ser conseller. Va estar en el càrrec, segons les cròniques, entre les deu de la nit i les dues de la matinada. Però allò, com el Barça, no li interessava: “Pregunteu-li al Sandro [Rosell] com és de perillós”.

stats