Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

L’inspector Casaus i la 'dessupervisió'

L’exinspector de capçalera del grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, va ser citat per sorpresa dimarts per comparèixer aquest dijous a l’Audiència Nacional. Però ni el jutge ni el fiscal Alejandro Luzón van fer preguntes a l’autor d’informes i els correus electrònics sobre la inviabilitat del grup BFA-Bankia i els seus problemes comptables, uns fets que la sortida a borsa només portaria a l’extrem, segons el vaticini raonat de Casaus l’abril i el maig del 2011 sobre la nacionalització de pèrdues. Han sigut 22.400 milions d’ajudes directes i 23.000 milions més de suports indirectes: 45.400 milions.

Casaus va explicar que sempre s’ha referit al magma BFA-Bankia i no només a BFA, com els picaplets han intentat encolomar-li. Ho va dir de manera senzilla: si tens un cuc dins d’una poma podrida el pots treure, però la poma seguirà com estava. Per als que l’ataquen amb l’argument que els correus només prediuen el futur -que, sigui dit de passada, van encertar de ple i que només qüestionen els que neguen la realitat i s’autoenganyen, com l’exgovernador Fernández Ordóñez-, va explicar que ell parlava del futur, del passat i del present. I va subratllar novament, amb més vehemència, que hi havia 20.000 milions d’euros de crèdit promotor que no estaven classificats com tocava. Segons va explicar, no hi havia promotors bons, estaven tots en fallida. Els beneficis, per tant, eren ficticis, va deixar entreveure Casaus.

L’advocat dels imputats va voler parar-li un parany. ¿Està dient que els comptes eren falsos? Casaus va assenyalar que no entraria en temes comptables. ¿Potser és fiscal Casaus? ¿No n’hi ha prou que denunciés l’abril i el maig del 2011 que feien sortir a borsa un grup mort -“Ningú em va discutir el meu diagnòstic que tot el grup estava mort”, va explicar ahir- i que anunciés la socialització de pèrdues que finalment va haver-hi?

Ningú, excepte el seu superior, Pedro Comín, va llegir els correus. Però després del primer, el 8 d’abril del 2011, els seus superiors es van afanyar a aprovar el pla de recapitalització. Els altres tres correus són posteriors. A ningú li va interessar el que estimava l’equip de Casaus sobre el compte de resultats. Van aprovar-ho abans. És el que podríem anomenar la dessupervisió practicada per la cúpula del Banc d’Espanya.

No van voler saber per què, perquè es tractava d’una operació ja resolta. Les opinions de Casaus, diuen ara, eren “personals”. L’inspector Casaus s’ha convertit des del 5 de setembre del 2016, el dia de la seva primera declaració, en testimoni de càrrec contra la cúpula del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Per què? Ho va dir: “Soc un funcionari, un servidor públic, i el FROB diu que cal ser eficient”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT