Publicitat
Publicitat

EUROPA

Substituirà Jean-Claude Trichet a partir de l'1 de novembre

L'italià Mario Draghi, nou president del BCE

L'actual governador del Banc d'Itàlia dirigirà l'autoritat monetària europea, en substitució de Trichet. França ha cedit a canvi que sigui l'únic italià al consell de l'organisme

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea, reunits a Brussel·les, han arribat finalment a un acord per nomenar l'italià Mario Draghi com a successor del fins ara president del BCE, Jean-Claude Trichet. La decisió ha ballat fins a última hora per una qüestió de repartiment de poder entre estats membres. El fins ara representant d'Itàlia al BCE, Lorenzo Bini Smaghi, es nevava a dimitir, tot i que fa dies que el mateix primer ministre Sílvio Berlusconi li havia demanat que renunciés al càrrec. I França, per la seva banda, es negava a quedar-se sense representant a la seu de les finances europees ara que Trichet abandonarà l'entitat.

Finalment, aquest migdia, el president del Consell Herman Van Rompuy ha anunciat al seu Twitter que els 27 havien arribat a un acord.

Draghi, fins ara governador del Banc Central italià, es convertirà, doncs, en el nou home fort de la política monetària europea a partir del pròxim mes de novembre perquè Trichet esgotarà el seu mandat que acaba el 31 d'octubre. Draghi està considerat un candidat de consens, avesat a les turbulències financeres perquè va agafar la direcció del Banc Central d'Itàlia el febrer de 2006, en un moment on l'entitat tenia la reputació per terra per culpa dels escàndols de corrupció del seu antecessor. Els més crítics, però, li retreuen a Draghi el seu pas per la vicepresidència del Banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs, sospitós d'haver ajudat Grècia a camuflar els seus números vermells durants els anys previs a la crisi grega, que encara amenaça l'estabilitat de tota la zona euro.

Mario Draghi es va convertir en el principal aspirant a presidir el BCE quan el passat febrer l'alemany Axel Weber va decidir retirar la seva candidatura per discrepàncies amb el programa de deute del BCE.

Més continguts de