L’últim trimestre aigualeix el segon any de reducció de l’atur

BarcelonaCatalunya tanca el 2014 amb un balanç anual positiu (més persones que han trobat feina i menys a l’atur) i encadena dos anys de millora al mercat laboral després del càstig sense precedents dels anys de recessió. El 2014 Catalunya va crear prop de 50.000 nous llocs de treball i va contribuir a fer que el conjunt de l’Estat aconseguís incrementar el nombre d’ocupats (més de 433.000 en un any) per primer cop des del 2007, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’INE. En paral·lel, l’atur va caure en 83.000 persones, i va deixar el total en 756.500 i la taxa vorejant el 20% (vegeu el gràfic). La tònica a Espanya va ser de reducció generalitzada: els aturats van reduir-se en 478.000 persones i van deixar el total per sota dels 5,5 milions i la taxa en el 23,7%.

Més enllà de la millora indiscutible, però, la trajectòria ascendent del mercat laboral català va veure’s truncada en la recta final del 2014. El quart trimestre de l’any va ser dolent sobretot si es compara amb el que va passar a Espanya, i sobretot després que Catalunya hagués liderat la recuperació en trimestres precedents.

Un final d’any fluix

Espanya crea ocupació en el quart trimestre, Catalunya no

El tram final del 2014 va aigualir la millora anual perquè entre l’octubre i el desembre Catalunya va patir més que no pas la mitjana de comunitats autònomes. D’una banda, l’atur va créixer en 30.500 persones, un 4,2% en tres mesos, i va superar el saldo global d’Espanya, on l’atur va créixer en 30.100 persones. Més enllà del factor estacional, que va fer repuntar la destrucció d’ocupació als serveis (-28.700 persones) pel final de la temporada turística, la indústria també va punxar i va recaure en la destrucció de llocs de treball (-9.300) en el quart trimestre, i va deixar un rastre de quasi 27.000 llocs de treball esborrats en tres mesos a Catalunya, mentre que a tot l’Estat passava just el contrari. Per primer cop des del 2006, Espanya va créixer amb 65.000 nous ocupats en un quart trimestre, gràcies a l’impuls de tres motors com són Madrid, el País Valencià i Andalusia, on l’atur també va caure en aquest període.

Aquest final d’any va tacar una trajectòria que, al llarg del 2014, va ser positiva tant per a Catalunya com per a Espanya, en termes d’ocupació. La creació de nous llocs de treball, però, va accelerar-se més a tot l’Estat (+2,5%) que no pas al mercat laboral català (+1,6%). El secretari d’Ocupació de la Generalitat, Joan Aregio, va atribuir aquesta punxada del quart trimestre a dos factors: el primer de caràcter estacional i el segon pel vigor que va prendre la recuperació engegada a Catalunya l’any passat, mentre a Espanya encara no es notava la millora de l’economia. També va apuntar al pes del sector públic en algunes de les comunitats que han liderat l’increment d’ocupats. De fet, segons va repassar, el sector públic català va destruir encara 23.300 llocs de treball durant el 2014, mentre que el sector privat en va crear prop de 68.000.

Creix l’èxode d’efectius

La pèrdua de població activa es triplica en un any

Catalunya va ser una de les comunitats amb un descens de l’atur més gran (-83.000 persones), només superat pel País Valencià (-98.800), però el descens s’ha d’emmarcar en un context de pèrdua de població activa molt important. A Catalunya, es van perdre 33.700 actius, pels 50.000 de l’any 2013, segons l’EPA. Al conjunt de l’Estat, incloent-hi Catalunya, el retrocés global de la població activa va ser de 44.000 persones, un senyal que el mercat laboral encara empeny els treballadors a buscar oportunitats a l’estranger, especialment els més joves.

L’ocupació i la fragilitat

La contractació indefinida creix però hi ha efecte substitució

Al llarg de l’any es van crear més de 49.000 nous llocs de treball a Catalunya, lleugerament per sobre que el 2013 (36.700), però es va tancar un segon any de millora i es va superar el llindar dels tres milions d’ocupats. Espanya va trencar set anys de destrucció de llocs de treball i va passar de perdre’n quasi 200.000 durant el 2013 a crear-ne més de 433.000 l’any passat i arribar als 17,5 milions d’ocupats.

En el cas de Catalunya, sis de cada deu nous llocs de treball que es van crear durant l’any passat els va brindar la indústria. Aquest va ser el principal motor d’un mercat de treball en què els serveis van crear quasi 15.000 llocs de treball i la construcció 5.200.

Pel que fa al tipus de nova contractació, al llarg de l’any van augmentar tant els treballadors assalariats com els autònoms. En el cas dels primers, es pot dir que el creixement anual va venir bàsicament pel creixement dels contractes indefinits, un senyal d’enfortiment de la recuperació segons les valoracions dels governs tant espanyol com català. En canvi, els temporals van disminuir en 18.800 persones a Catalunya i, en molts casos, van passar a convertir-se en treballadors fixos, segons l’estadística.

Ara bé, aquest efecte substitució en els contractes no sempre és positiu, segons alerta la professora d’Esade Àngels Valls. Mirant de nou només l’últim trimestre de l’any, s’observa que els contractes temporals van retrocedir (41.000 assalariats menys a tot Espanya) no per convertir-se en treballadors estables sinó per fer créixer els autònoms. “Podem dir que s’ha produït un transvasament entre temporalitat i classe d’ocupació, un efecte que no és gens sa”, diu Valls. La nova i perillosa dualització del mercat de treball, tal com apunta, és la que es crea no entre fixos i temporals com fins ara sinó entre treballadors per compte aliè i treballadors autònoms, en molts casos “falsos autònoms”.

Els sindicats CCOO i la UGT van dirigir les seves alertes ahir cap al mateix eix: la precarietat dels nous llocs de treball no només pel que fa als sous oferts sinó també a les condicions. Segons CCOO, la recuperació lleugera al mercat de treball es dóna en un model “de costos baixos i que genera treballadors pobres i amb dificultats per construir projectes de futur”.

El doble càstig dels joves

La nova ocupació passa de llarg dels menors de 30 anys

Les xifres de l’any constaten que les oportunitats de feina que es van continuar oferint el 2014 (amb un increment d’assalariats i de contractes indefinits) no van arribar als estrats de treballadors més joves. Mentre que els ocupats van créixer globalment en 49.000 persones a Catalunya, en el col·lectiu d’entre 16 i 29 anys es van destruir encara 3.600 llocs de treball.

L’explicació de com és possible que els joves perdin 44.000 aturats en un any i no creïn cap lloc de treball es troba en una pèrdua molt important d’actius: més de 47.000. L’èxode a l’exterior a la recerca d’oportunitats o la continuació dels estudis, així com l’abandó del mercat laboral per desànim, expliquen part d’aquesta situació.

El secretari d’Ocupació del Govern va reconèixer que els joves segueixen patint especialment la injustícia de ser “la generació més preparada” sense que això es tradueixi en termes laborals. Tant la Generalitat com el govern espanyol, seguint les directrius d’Europa, han de treballar prioritàriament en l’ocupació d’aquest col·lectiu a través de l’anomenada Garantia Juvenil, per la qual la UE imposa que tots els joves tinguin una oportunitat de feina (sigui en pràctiques o no) o d’una oferta de formació si els cal en el termini de sis mesos des que s’inscriguin al programa. Aregio va dir ahir que el Govern ha inclòs 80 milions procedents d’aquest programa europeu als pressupostos del 2015 per complir amb el mandat comunitari.