CRISI DE L'EURO
Economia 25/07/2012

MAFO explota i avisa que Espanya està pitjor que la rescatada Irlanda

Miguel Ángel Fernández Ordóñez es mostra molt crític amb la gestió de la crisi per part de l'executiu de Rajoy. Lamenta la "campanya" contra el supervisor i critica la sortida de Rato de Bankia.

Joan Faus
2 min
L'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ahir en la seva compareixença en una comissió al Congrés de Diputats.

MADRID.Miguel Ángel Fernández Ordóñez tenia tantes ganes de parlar i de netejar la imatge del Banc d'Espanya en la gestió de la crisi que ho va voler deixar molt clar només començar la seva esperada compareixença d'ahir al Congrés de Diputats. No es va estar de prolegòmens i va anar al gra, directe a les polèmiques que van rodejar el seu final precipitat com a governador el juliol passat. "Els agraeixo que finalment m'hagin convidat", va dir, recordant que va demanar comparèixer quan, arran de la crisi de Bankia, "es va llançar una campanya contra el Banc d'Espanya per intentar desqualificar absolutament la institució sense aportar cap fonament". Volia demostrar que l'organisme "ha complert bé" la seva tasca en "un període excepcional".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb un posat relaxat a l'inici i amb actitud didàctica, Ordóñez va defensar amb fermesa i tímides crítiques els seus sis anys al capdavant del Banc d'Espanya i va manifestar sense embuts -sobretot en el torn de rèplica, ja sense llegir el discurs- les seves discrepàncies amb el ministeri d'Economia, especialment en el cas Bankia. Per exemple, va titllar d'"error" el "cessament" -no va dir dimissió- de Rodrigo Rato de l'entitat, ara nacionalitzada.

L'exgovernador va parlar al final sense embuts i va llançar sonors dards a l'executiu espanyol. Per exemple, va destacar l'augment de la desconfiança fins a "nivells inimaginables" quan Mariano Rajoy va assolir la presidència fa set mesos. "Ara no només estem pitjor que Itàlia, sinó també que Irlanda, un país rescatat", va etzibar. Hores després, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, li va replicar que abans les primes de risc "estaven disfressades" per la compra de deute del Banc Central Europeu (BCE), que de fet ara Rajoy demana recuperar.

Critica la solució de Bankia

Per Ordóñez aquesta creixent desconfiança en els mercats és fruit de la "desqualificació" que van fer el govern i el PP del Banc d'Espanya, i també de la crisi de Bankia. "Dir que és fatal el que hem heretat i que el supervisor no supervisa bé fa mal [al país]", va assegurar. Una actitud que va resumir, parafrasejant el polític socialista Ernest Lluch: "Als diners no els agrada el soroll perquè crea desconfiança i és fatal".

Un soroll que, a parer seu, també es va generar quan l'executiu va deixar al marge el supervisor i "va gestionar directament el cas Bankia". L'exgovernador va dir que n'hi hauria hagut prou amb el pla del Banc d'Espanya, que incloïa canvis directius però sense la sortida de Rato, venda d'actius i noves ajudes públiques que haurien estat inferiors als 19.000 milions sol·licitats finalment pel nou equip. També va defensar la sortida a borsa de Bankia, la creació de CatalunyaCaixa i les anomenades fusions fredes. Va lamentar, a més, la contractació d'auditors externs a la banca.

Tot i la poca autocrítica, Ordóñez sí que va admetre, davant de la insistència dels diputats, alguns errors genèrics i propis com en la supervisió macroprudencial. En cap cas, però, es va considerar responsable de la volatilitat que pateix Espanya als mercats. Com a remei, va apressar a assolir més consens polític.

Abans de la seva compareixença, l'exsecretari d'estat d'Economia José Manuel Campa va admetre "errors" de l'anterior govern socialista en la reestructuració del sistema financer però va dir que la "direcció era i és la correcta".

stats