Mar Alarcón: “L'economia col·laborativa ha de tenir un impacte social positiu”

BarcelonaL’economia col·laborativa està de moda, però Mar Alarcón (Barcelona, 1975) defensa que ha vingut per quedar-se. La fundadora de Social Car, una empresa de lloguer de cotxes entre particulars que acaba d’aixecar 800.000 euros en una ronda de finançament, explica què és per a ella aquest fenomen.

Ha sigut fàcil trobar finançament?

Per a nosaltres ha sigut força fàcil. És un símptoma que hi ha diners i molt d’interès en les empreses tecnològiques amb més capacitat d’adaptació.

Hi ha una bombolla?

N’estem lluny. Estan sortint moltes plataformes i probablement hi haurà coses que no tenen sentit. Però a França, per exemple, hi ha sis o set operadors com nosaltres, i aquí només un. Ens hem emocionat, però no hi ha prou volum per parlar de bombolla.

Fa uns anys el clixé era dir que no hi havia diners. Ara ho és que escalar és difícil.

En l’etapa inicial és fàcil perquè hi ha moltes acceleradores. Créixer és més complicat perquè has de donar resultats. Aquí no ve algú i posa més diners si no pots demostrar res. Però és bo que no et regalin els diners perquè no hi hagi absurditats.

Temen que els arribi un competidor internacional?

De moment ningú ha tret el peu a fora. Drivy és molt gran a França i ha posat la vista fora. Tenen plans d’expansió, i ja els han anunciat. És un servei per internet que es pot fer global, però una de les nostres claus és la proximitat. Pot ser que hi hagi un operador que vagi consolidant la resta, però pot ser que acabi comprant l’operador local.

És un objectiu ser comprats?

Pot passar. Quan fas una start-up, el primer objectiu és que funcioni, el segon és créixer, i si creixes amb capital risc o sent rendible, evidentment, també penses en una sortida, com que et comprin.

Però pensen més a ser líder mundial o en una compra?

Penso en tot. Ara volem créixer.

El panorama emprenedor ha millorat. També ho ha fet l’actitud?

Barcelona s’intenta posicionar com a marca de hub emprenedor. I hi ha una millora des del 2005. Potser les administracions han fet bé la seva feina [riu]. A veure, aquí hi ha molt de talent, moltes start-ups fundades per estrangers que viuen aquí. Hi ha una entrevista a Luis Cabiedes a Novobrief que diu que a Madrid hi ha més diners, però que hi ha molta tonteria, i en canvi a Barcelona hi ha menys diners, però més talent innovador. Hi ha molts emprenedors que han tingut molt d’èxit i estan retroalimentant el panorama emprenedor, perquè acaben sent inversors o mentors.

Ha rigut quan ha parlat de les administracions.

Les administracions a vegades saben vendre molt bé el que fan.

Troba a faltar suport?

En capital, sí. Estan molt encotillades. Venen molt bé les coses i després no són tan àgils com requereix aquest món. La innovació va més ràpida que la regulació. Una llei triga gairebé dos anys a aprovar-se. En aquest temps una cosa innovadora pot haver canviat.

Però vostès no han demanat mai que es canviés cap llei.

Vam pensar que la nostra tasca real era adaptar-nos a la legislació, que requeria una modalitat d’assegurança concreta per a les empreses de lloguer. Podríem haver optat per no complir totes les normatives perquè la llei no parla de particulars, però així no hauríem generat la confiança necessària. No és impossible fer una empresa d’economia col·laborativa amb el marc regulador que tenim, i no hem d’anar a regular-ho tot, també cal deixar-la en pau, sense prohibir.

Algunes empreses han tingut aproximacions diferents, com Uber.

Pots venir a lo punky o amb la nostra aproximació. La primera et dóna una capacitat de creixement molt més elevada, perquè no tens fricció. Nosaltres teníem la fricció de l’assegurança. També fas canviar les coses més ràpid. A mi el servei d’Uber em sembla un bon servei, i potser el que s’ha de replantejar és l’encotillament del sector de la mobilitat amb conductor. En general, si hi ha d’haver un canvi normatiu ha de ser genèric. Pel que fa a obligacions fiscals i laborals, molta gent està començant a tenir diversos ingressos de diferents fonts: posem-ho fàcil i fem que tothom tributi.

Són reptes que estan aflorant gràcies a l’economia col·laborativa.

En part sí. Hi ha una necessitat més urgent perquè han sorgit plataformes que han tirat pel dret, cobrint una necessitat, i han fet espavilar-se a l’administració. Si tots ho haguéssim fet de puntetes potser no canviaria res.

Ha tingut diversos projectes d’impacte social positiu. ¿És un requisit per a l’economia col·laborativa?

A mi em motiva aquesta part social. És al meu ADN i sempre l’hem tingut en tots els nostres projectes. És una discussió oberta si ha de ser un requisit, perquè encara s’està definint el concepte economia col·laborativa. Però jo crec que sí que ha de tenir un impacte social positiu, ja sigui en el consum, en el medi ambient...