Quan Mario Draghi no vetlli per nosaltres
Barcelona“La sensació és que els reguladors van a ulls clucs. Estem, com a la pel·lícula, Lost in translation ”. Tenint en compte que és conseller del Banc d’Espanya, l’anàlisi del catedràtic Guillem López Casasnovas sobre l’actuació dels bancs centrals no és tranquil·litzadora. Va participar amb el també catedràtic Jordi Galí en la presentació a Barcelona de l’informe que Ramon Tremosa, diputat de CDC al Parlament Europeu, ha fet enguany per encàrrec d’aquesta institució per avaluar el Banc Central Europeu.
La frase de López Casasnovas ho deia tot: els reguladors van a cegues, perquè han entrat -sembla que estigui de moda- en terreny desconegut. Els bancs centrals han desplegat tota l’artilleria i han fet coses mai vistes i, tot i així, l’economia no acaba d’enlairar-se. “És difícil dir si l’actuació dels bancs centrals no ha funcionat, perquè no sabem què hauria passat si no s’hagués fet res”, va dir Galí. “Sembla que ha tingut algun efecte, però no n’hi ha hagut prou”. Una estona després, aquest mateix economista va apuntar que “almenys s’ha aconseguit que l’atur no creixés més” des que Mario Draghi va ser nomenat president del BCE, en una elecció a la qual s’oposava Merkel.
“A Alemanya -va afegir- el procés són els tipus negatius del BCE: cada dia en parlen”, va dir Tremosa, pròxim a les tesis germàniques, cosa poc habitual en els polítics meridionals. Se’n parla a les tertúlies televisives i als tabloides populistes com el Bild, fet que equival a imaginar el lector del Marca o del Mundo Deportivo interessat en les compres de deute del BCE i en la seva política de tipus negatius. No ho va dir, però es va sobreentendre que aquest interès massiu dels alemanys (que s’explica pels traumes de la hiperinflació del període d’entreguerres) posa una gran pressió als seus polítics, que, al seu torn, empenyen el BCE i la resta de països a seguir les seves tesis. Una pressió popular que Draghi ha driblat fins ara i que, per cert, no es veu en altres indrets, com Catalunya o Espanya, on el desconeixement sobre el que fa el BCE està molt més estès.
López Casasnovas va beneir que el BCE supervisi ara els grans bancs europeus. Ho veu preferible a la situació prèvia, quan la Moncloa manava sobre el sector més que el Banc d’Espanya “perquè tenia el BOE”. “Si hi ha interferències, ara vénen del BCE: benvingut sigui!”, va afirmar, satisfet pel fet que les intervencions de Frankfurt són ara més tècniques que polítiques.
Ara bé, aquest BCE protector de la perifèria no hi serà sempre. Per a Tremosa, alguns països no estan aprofitant el temps que han guanyat per fer reformes i quadrar els pressupostos. El 2019, quan marxi Mario Draghi, podria substituir-lo un falcó que prefereixi imposar la disciplina de mercat, com passava el 2012. La conclusió de Tremosa: llavors vindran les presses.
