31/01/2015

Martin Wolf : “Els espanyols es poden sentir legítimament enganyats per les elits polítiques i financeres”

4 min
Martin Wolf : “Els espanyols es poden sentir legítimament enganyats per les elits polítiques i financeres”

BarcelonaMartin Wolf és un tòtem del periodisme econòmic. Com a director associat i cap d’opinió d’economia al Financial Times fixa doctrina amb els seus articles setmanals. Aquesta setmana ha visitat l’escola de negocis Iese, a Barcelona.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En els últims deu dies han passat moltes coses. Comencem per les compres de deute que va anunciar el BCE. Creu que funcionarà?

Depèn del que consideri funcionar. L’objectiu és evitar una deflació a la japonesa. Hi ha una possibilitat raonable que generi prou impuls per aturar la davallada cap a la deflació. S’han compromès a tenir els tipus d’interès molt baixos molt de temps. Si hi afegim el descens del petroli, que els desequilibris fiscals ja no són tan grans com abans, que la pressió sobre el deute ha caigut en picat -especialment a Espanya o a Itàlia-, que el sector financer és més fort, que la confiança creix... Per tot això, no és irracional esperar que aquest any Europa creixi d’acord amb el seu potencial, o més. Però, esclar, el creixement potencial de l’eurozona és de només l’1% o 1,5%.

I si no funciona?

Tindran un problema. El BCE podria prendre més mesures, però ja serien políticament més explosives. El BCE podria llançar helicopter money, és a dir, fer servir el sistema monetari per enviar diners directament als ciutadans. Això probablement és il·legal a Europa ara mateix. En teoria un banc central pot comprar el que vulgui, fins i tot béns i serveis! Les eines de política monetària tenen un poder pràcticament infinit. En un món ideal, el BCE també podria regalar diners als ciutadans perquè cancel·lessin tots els seus deutes. Podria alliberar la població de tots els deutes! Però, com passa amb els medicaments molt forts, això també tindria efectes secundaris molt importants. S’acabaria generant una hiperinflació. A més, si el BCE decidís anar cap aquí entraria en un terreny molt controvertit i políticament sensible.

Parlem de Grècia. Vostè defensa que faci una quitança sobre el deute. Creu que si això passa, la seguiran Itàlia i Espanya?

És una situació completament diferent. El deute de Grècia està tot en mans estrangeres. Encara més: de governs estrangers. Per tant, l’incentiu dels grecs per reduir el seu deute és clar. En canvi, la major part del deute d’Itàlia està en mans dels italians. Si fas una quitança sobre el deute italià, reduiràs la riquesa dels italians. Com a país, els guanys nets de fer una quitança són molt petits.

I Espanya?

El deute espanyol està majoritàriament en mans privades, i no de governs. Per tant, si suspens el pagament del deute, a qui deixaràs de pagar és als espanyols que han confiat en el govern. I això seria devastador. Per als governs d’Espanya o Itàlia seria una demolició política prendre una decisió com aquesta. Potser Irlanda és el que més s’assembla a Grècia. Als irlandesos se’ls va obligar a rescatar els creditors... dels bancs! Va ser un error. No hi tenien cap obligació. No em sorprendria si els irlandesos també reclamessin millors condicions. Però Grècia és un cas únic: deu una quantitat immensa de diners als altres governs. I aquests diners no es van fer servir per ajudar Grècia, sinó per ajudar el sector privat europeu a abandonar Grècia.

Vostè ha escrit que comprèn la victòria de Syriza a Grècia. ¿Entendria que Podem guanyés a Espanya?

I tant. De fet, em sorprèn com d’estables han estat les coses per aquí. Des del seu pic, a Espanya la demanda interna ha caigut un 20%, el PIB ha baixat un 10%, els salaris s’han reduït enormement, l’atur està a uns nivells increïblement alts. Si jo fos espanyol sentiria que els dos grans partits han fallat. Van permetre el boom immobiliari. Els espanyols poden sentir legítimament que van ser enganyats i mal governats per les seves elits financeres i polítiques. I a causa d’això han patit terriblement. És perfectament comprensible que expressin la seva frustració votant un partit que no hagi estat mai al govern. No dic que votar Podem tingui sentit: no els conec. Però puc entendre l’empipament de la gent.

Vist tot això, sorprèn veure que Espanya estigui de moda als mercats. Sembla que Espanya sigui un model a seguir... tot i l’atur del 23%.

Als inversors no els importa l’atur que hi ha. Aquest és el teu problema.

Per què interessa Espanya?

Espanya torna a créixer i hi ha unes quantes empreses espanyoles que són bones i que generen beneficis. La sensació és que Espanya està preparada per tenir una recuperació sostinguda. És la quarta principal economia de l’eurozona. En les petites economies costa més trobar oportunitats que generin molts diners. I entre els grans països que s’estan recuperant, Espanya és el que més bon aspecte té ara. No és difícil veure per què Espanya és una oportunitat relativament atractiva. Recordi: les grans fortunes s’acostumen a fer en època de recuperació, ja que és quan les coses pugen més.

Aquesta setmana Mariano Rajoy ha dit que la crisi s’ha acabat...

Això és òbviament un error. El PIB està molt lluny encara del punt més alt que tenia abans de la crisi.

¿Creu que el creixement d’Espanya pot ser sostingut?

No sóc escèptic, però sí agnòstic: quan Espanya va créixer molt va ser gràcies a una bombolla. La pregunta és si podrà créixer entre el 2% i el 3% sense bombolla. Encara no en tenim la resposta.

stats