26/02/2017

Mel d’aquí, sisplau

2 min

Empresari del sector ramader i agrícolaLes abelles i altres pol·linitzadors són essencials per garantir la seguretat alimentària mundial, ja que en depenen -directament o indirectament- el 75% dels cultius agrícoles. L’impacte econòmic que tenen és de milers de milions d’euros, i és, com totes les ramaderies, un factor important de fixació de població al món rural.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Avui us parlo de les abelles perquè estan literalment desapareixent. Segons diversos estudis, el nombre d’abelles a Europa s’ha reduït, depenent dels països, entre un 20% i un 50% en els últims anys. També ha passat el mateix amb altres insectes, com els borinots i les papallones. ¿Quin ha estat el factor desencadenant d’aquest progressiu extermini? Doncs desgraciadament no tan sols n’hi ha un, per això a aquest fenomen se l’anomena síndrome del despoblament de les abelles. Per una banda, els humans hem transformat el medi d’una manera espectacular, així que l’actual paisatge no té res a veure amb el que hi havia fa dos segles. Amb l’objectiu de produir aliments, hem esborrat boscos, marges i altres fonts de biodiversitat i els hem transformat en grans extensions d’un sol cultiu.

Una vegada feta aquesta transformació, entrem al camp i repartim químics. En aquest punt m’agradaria assenyalar que hem de tenir confiança en les institucions europees, que en supervisen l’impacte tant en els humans com en el medi. I finalment tindríem el canvi climàtic; tot i que el canvi de temperatura no ha estat gaire important, sí que s’ha incrementat la variació de temperatura en un mateix dia i la presència més habitual de dies càlids en dates fins ara no habituals. A més, el mateix que està passant amb les abelles està passant en altres animals com les perdius, entre altres aus.

La producció cau un 40%

Els que més han notat aquesta reducció en el nombre d’abelles són els apicultors, que a tots els problemes esmentats hi han de sumar l’increment en l’aparició de plagues, com l’àcar Varroa destructor, la vespa asiàtica, o el microsporidi Nosema ceranae. Tots aquest factors han fet que la producció de mel a Espanya s’hagi reduït més d’un 40% en els últims dos anys. Però la cosa no acaba aquí, ja que la mel espanyola -de gran qualitat gràcies al clima i la gran varietat de flors dels llocs on es produeix- s’exporta en un 60% a altres països (on la valoren més) del nord d’Europa, de manera que aquí consumim majoritàriament mel de la Xina. Això fa que els preus aquí s’enfonsin i els apicultors no es guanyin la vida; els costos de producció de mel a la Xina són un 40% inferiors als d’aquí. A més, com denuncien algunes organitzacions agràries i passa en altres sectors, a la Xina la mel es produeix amb productes totalment prohibits a Europa, un clar cas de competència deslleial.

En definitiva, fem un favor a tot el que ens envolta i consumim mel del país.

stats