CIMERA EUROPEA
Economia 28/06/2012

Merkel rebaixa les expectatives sobre la cimera

Laia Forès
4 min
PROTAGONISTA La cancellera alemanya, Angela Merkel, a la foto amb el seu ministre de Finances, Wolfgang Schauble, continua negant la possibilitat de comunitaritzar el deute. Podria accedir, però, a la compra de bons des del fons de rescat europeu.

BRUSSEL·LESAvui els mercats tindran posats els ulls en les negociacions a Brussel·les, però passi el que passi en la cimera europea que avui comença no hi haurà una solució definitiva a la crisi de l'euro. En les últimes setmanes, alguns dirigents europeus havien advertit que en aquesta cimera estava en joc el futur de l'euro, però ahir tant la Comissió Europea com la cancellera alemanya, Angela Merkel, van intentar rebaixar les expectatives per evitar el fracàs de la cita europea. "Crec que és un error pensar que podem celebrar una cimera i que després els mercats es calmin miraculosament. És un dels errors que hem comès en el passat", va assegurar ahir Barroso. "No hi ha solucions ràpides ni senzilles", va afegir la cancellera.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La cimera d'avui i demà serà una cita clau, això sí, en què s'esperen senyals clars a favor de la moneda única, però el debat que tindran els socis europeus sobre la nova arquitectura financera serà només una declaració d'intencions sobre mesures que són a mitjà termini. Impulsar una unió bancària i caminar cap a una veritable integració econòmica és un pas de gegant per als socis de l'euro, però són iniciatives que tardaran anys a posar-se en marxa i difícilment ajudaran a calmar els mercats a curt termini. A tot això s'hi suma que el pla pel creixement que van anunciar en la cimera de Roma Itàlia, Espanya, Alemanya i França com un Pla Marshall europeu només consisteix a reciclar diners, però no hi ha aportacions noves de capital que serveixin per reactivar l'economia.

No hi haurà solucions immediates, però Alemanya podria cedir en un dels punts que més interessen a Espanya: permetre que el fons de rescat europeu compri bons sobirans -sempre subjectes a condicions estrictes-. Fonts comunitàries admeten que en els últims dies hi ha hagut negociacions en aquest sentit i ahir el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, ho va insinuar. "Estem treballant amb els estats membres per poder posar en marxa mesures convincents per estabilitzar els mercats a curt termini", va assegurar.

Pla pel creixement

A banda de la compra de bons, la cimera tindrà dos eixos: el debat sobre el full de ruta que va presentar el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, per reforçar la unió econòmica i monetària, i el pla pel creixement. S'espera que el pla -una mena de catàleg d'idees per aprofitar millor els fons comunitaris i els crèdits del Banc Europeu d'Inversions (BEI)- s'aprovi sense complicacions. Entre els fons europeus, els crèdits del BEI i un exercici de creativitat financera per aconseguir més liquiditat mitjançant l'endeutament, es calcula que la UE tindrà 130.000 milions d'euros per dedicar a iniciatives per fomentar el creixement. El pla, però, és poc contundent i no és segur que es puguin aconseguir tots els diners previstos, segons reconeixia ahir el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. "Apostar pel creixement és el bon camí, però la iniciativa que se'ns posa sobre la taula és extremadament tímida", va assegurar Margallo.

El debat sobre el document de Van Rompuy, prèviament acordat amb el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, dibuixa una nova unió monetària que es construiria al llarg dels pròxims deu anys amb propostes com la creació d'un únic regulador bancari europeu, un govern econòmic amb amplis poders i, en un futur més llunyà, un Tresor europeu i els eurobons. Fonts comunitàries reconeixen que no queda clar que tots els socis de l'euro donin suport a les idees del document.

En el pla polític, potser el més interessant de la cimera serà veure el duel França-Alemanya, o el que és el mateix, el duel entre austeritat i creixement. Merkel segueix negant la possibilitat de posar en marxa un sistema comú de deute, sobretot si abans no hi ha avenços en matèria de disciplina pressupostària. El president de França, que ahir va rebre Merkel a l'Elisi, haurà de demostrar que té idees concretes sobre com sortir de la crisi, perquè el pla pel creixement que va presentar com a propi és una còpia del que va elaborar mesos enrere la Comissió Europea. Més enllà de l'aposta pel creixement i la seva defensa dels eurobons, Hollande no s'ha mullat en altres qüestions. Caldrà veure quina és la posició de França davant del full de ruta presentat per Van Rompuy, atès que el país sempre s'ha mostrat reticent a cedir sobirania a favor de Brussel·les.

Via lliure al rescat espanyol

Els líders europeus també parlaran sobre els estats membres rescatats, com Grècia, o els que estan en vies de ser-ho, com Espanya i Xipre. Fonts comunitàries, però, van descartar avenços en el cas del rescat bancari espanyol, que es tractarà en la pròxima reunió de ministres de l'Eurogrup. Els titulars d'Economia de l'euro es van reunir ahir per teleconferència i van ratificar l'ajuda econòmica a Espanya després de la petició formal de dilluns. L'Eurogrup va deixar clar al govern espanyol que l'Estat serà responsable dels crèdits. És a dir, que no hi haurà rescat directe dels bancs. Madrid, però, no descarta que si en un futur, quan estigui completada la unió bancària, és possible el rescat directe d'entitats, Espanya s'hi pugui acollir.

De cara a la cimera, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va tornar a dir ahir al Congrés que Espanya no pot finançar-se "durant gaire temps" als preus que ho està fent, ja que amb primes de risc com les actuals "és molt difícil que l'economia pugui créixer". Rajoy va explicar que avui reclamarà als socis europeus que s'utilitzin "els instruments comunitaris" que ara hi ha disponibles per calmar els mercats, és a dir, que el BCE compri deute i afluixi la pressió.

stats