Publicitat
Publicitat

En breu

Més ajustos per a les autonomies

La bateria de noves reformes en què treballa el govern espanyol per estalviar uns 30.000 milions obre la porta a més impostos, menys protecció als aturats i noves pressions sobre les comunitats

Més recaptació via IVA

Una de les mesures que el govern espanyol sembla que té més madura és l'increment de l'IVA, una recomanació clara de la Comissió Europea (CE). Tot i ser una línia vermella que Rajoy va prometre que no creuaria, l'executiu estudia ara restringir els productes i serveis que tenen el gravamen reduït, del 4% i el 8%, perquè passin a tenir un IVA del 18%, que és el tipus normal.

El 8% s'aplica als aliments, tret dels de primera necessitat, a coses com lentilles o ulleres graduades i a serveis culturals o recreatius. L'increment topa amb el rebuig de sectors com el comerç i el turisme, que hi veuen molt risc d'enfonsar més el consum intern.

Cèntim verd sobre els carburants

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, planeja instaurar el cèntim verd, un impost sobre els carburants per recaptar uns 1.500 milions d'euros. Permetria cobrir part de la prima a les renovables, cosa que ajudaria a complir els objectius mediambientals de la Unió Europea.

Escurçar el període amb dret a atur

Amb cinc milions d'aturats a tot l'Estat, la despesa per pagar les prestacions per desocupació s'ha convertit en una llosa feixuga per al PP, que estudia canvis en el sistema de protecció. El govern espanyol sembla que s'inclina més per la via de reduir el temps màxim durant el qual es té dret a rebre la prestació -des dels actuals 24 mesos fins als 18 o 15 mesos- que no pas per retallar la quantitat que es rep al mes. Ara mateix l'atur màxim segons el que s'ha cotitzat són 1.300 euros.

Avançar la jubilació als 67 anys

La Comissió Europea i l'FMI reclamen al govern espanyol que avanci els terminis per instaurar la jubilació als 67 anys. La nova norma aprovada per Zapatero, que començarà a aplicar-se a partir del 2013, s'anirà instaurant progressivament fins al 2027, una data que Brussel·les veu massa llunyana. Retallant els terminis, el govern aconsegueix que els treballadors cotitzin més anys i s'estalvia les pensions i les exempcions que reben els jubilats.

Aprofundir en la reforma laboral

Fa tot just una setmana que es va aprovar definitivament la reforma laboral, però ja sonen veus sobre la necessitat d'aprofundir en algunes mesures. L'elevat atur posa Espanya al punt de mira de Brussel·les. La Comissió Europea insisteix en la necessitat de reduir-lo i apropar les taxes de desocupació a la mitjana europea.

Un sector de l'empresariat espanyol, abanderat per la CEOE, ja demana una nova reforma laboral per aconseguir que l'atur baixi. Ahir mateix, la patronal madrilenya va qualificar la reforma actual d'oportunitat perduda i va insistir en la necessitat d'aclarir els motius per acollir-se a un ERO o mesures per acabar amb el treball temporal. Imitant el model alemany, la patronal reclama insistentment la creació de minifeines .

Deducció per compra d'habitatge habitual

Retirar la deducció per compra d'habitatge habitualés una de les peticions de Brussel·les, on es té molt present la bombolla immobiliària viscuda per Espanya. Retirada per Zapatero, Rajoy la va recuperar amb la intenció de reactivar la construcció, però ara Europa pressiona perquè desaparegui de nou.

Reforma del sistema financer

L'esclat de la bombolla immobiliària va enganxar de ple el sistema financer espanyol. L'Estat ja és el propietari de quatre bancs que poden arribar a necessitar 62.000 milions d'euros, i la resta dediquen tots els esforços a guanyar-se la confiança d'uns inversors que els veuen com un pou sense fons. Amb tot, el crèdit no arriba a les famílies ni a les empreses. Brussel·les vol posar el sector sota supervisió del BCE alhora que reclama a Espanya que es responsabilitzi dels diners que hagi de deixar als bancs.

Més retallades a les autonomies

En el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, previst per dijous, el govern espanyol reclamarà als presidents autonòmics "accelerar les reformes" i "més esforços" per reduir el dèficit. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va tornar a carregar sobre les comunitats "la part més important del pastís" dels recursos públics i va exigir-los una "millor" estratègia de reducció del dèficit amb esforços que va considerar "imprescindibles".

Peatges a les autovies espanyoles

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va avisar a finals de maig: "En serveis públics no hi ha res que sigui gratis". I les autovies no en són una excepció. El govern espanyol busca noves fonts d'ingressos i veu els peatges a les autovies com una oportunitat per fer pagar als ciutadans per l'ús d'infraestructures fins ara gratuïtes al gruix de l'Estat i que han estat construïdes amb fons públics.

Tisorada als sous dels funcionaris

La retallada de sous als funcionaris ja no es descarta amb la vehemència de fa uns mesos. La recomanació directa del Fons Monetari Internacional (FMI) ha posat damunt la taula també aquesta via d'estalvi al sector públic i el PP s'ha compromès a comunicar una decisió aviat.

En les últimes setmanes l'executiu també havia especulat amb altres mesures, com rebaixar sous al sector públic per motius d'absentisme i vincular els salaris al rendiment de cada treballador.

En el cas de Catalunya, la retallada de sou, si es confirma, s'afegiria a la tisorada del 5% que ja ha posat en marxa la Generalitat per la via dels complements salarials i reduint un 15% la jornada i el sou als interins.

Més continguts de