Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

El PP qüestiona el paper del governador del Banc d'Espanya en tasques de supervisió

Més errors que encerts en la gestió de MAFO

La crisi de Bankia sembla que hagi estat la gota que ha fet vessar el got per als crítics amb els sis anys de gestió del governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. A l'exsecretari d'estat d'Hisenda li han plogut en els últims dies els retrets des d'àmbits polítics -el PP inclòs- i econòmics per haver permès que Bankia seguís en solitari i sense ajudes. Fernández Ordóñez, que finalitza el seu mandat al juliol, ha fet front a un dels pitjors escenaris econòmics d'Espanya. Però potser ha comès massa errors.

1. No preveure l'esclat de la bombolla immobiliària

La principal crítica que se li fa al governador és que la seva tasca de supervisió financera i la capacitat d'anticipació han estat insuficients. Tot i l'inici de la crisi financera internacional el 2008, tant el Banc d'Espanya com el govern central van considerar que el sector financer espanyol no corria cap risc gràcies, en part, a les provisions anticícliques. Per si no fos poc, l'expresident Zapatero va dir el 2008 que el sistema financer espanyol era el "més sòlid del món". "Cal jutjar la responsabilitat legal i penal [del Banc d'Espanya]", considera el diputat d'ICV, Joan Coscubiela.

2. Una reacció lenta

El Banc d'Espanya va començar a reaccionar el 2009 en veure com les entitats patien per la massiva exposició immobiliària que tenien. Fernández Ordóñez va posar el seu punt de mira sobretot en les caixes d'estalvis i es va mostrar pròxim al discurs dels bancs, que criticaven que les caixes havien deixat de centrar-se en l'obra social i actuaven com un banc més, a més de estar, moltes, polititzades i intoxicades pel totxo. Llavors es van començar a donar préstecs públics i a fomentar fusions. De 45 caixes es va passar a 17 en dos anys. Es van permetre, però, fusions poc sòlides, com la de Caja Madrid i Bancaja. Un error que pel portaveu del PP a la comissió d'economia del Congrés, Vicente Martínez-Pujalte, està en l'origen de la sortida de Rodrigo Rato de Bankia: "Va heretar una situació enverinada. El Banc d'Espanya va fer que [Rato] es fes càrrec de Bancaja amb una informació que potser no era encertada". El diputat del PSC Joan Rangel creu que el PP "no vol assumir responsabilitats" i ja no elogia el governador com "feia a l'oposició" i ara li crida l'"atenció".

3. Tolerar els abusos

Fernández Ordóñez tampoc va evitar els abusos que van cometre alguns directius de caixes d'estalvis que havien rebut ajudes de l'Estat. Alguns directius van marxar amb jubilacions milionàries blindades, com els de Nova Caixa Galicia i la CAM. Tampoc va impulsar el compliment de les recomanacions de la UE, que demanaven abaixar el sou dels directius dels bancs auxiliats per l'Estat, com Bankia. El govern del PP va aplicar el límit al febrer, dos anys després de la proposta de les autoritats europees, i va estirar les orelles al Banc d'Espanya.

4. Crític amb el govern

Tot i que un dels seus atributs és ser una figura independent del ministeri d'Economia, va cridar l'atenció que en l'anterior legislatura el governador es mostrés força crític en públic amb moltes de les mesures que impulsava l'executiu del PSOE, com per exemple la reforma laboral. També ha fet retrets inoportuns amb el PP al poder, com dubtar dels pressupostos o demanar pujades impostos. I davant les crítiques ha respost amb desafiaments, demanant més competències.

5. La crisi de Bankia

La crisi de Bankia ha estat l'últim episodi polèmic. El Banc d'Espanya va aprovar el pla de Bankia per complir en solitari i sense ajudes públiques les noves exigències de provisions d'actius immobiliaris. Després de les crítiques de l'FMI i el BCE, el supervisor ha canviat d'opinió i dóna suport a la nacionalització. "Calia haver actuat amb més contundència però fa quatre anys no sabíem com evolucionaria la crisi", assegura l'analista de CitiBank José Luis Martínez Campuzano.

Més continguts de