Més jubilats per sota dels 65 anys

MadridLes prejubilacions han sigut una de les palanques que han permès desencallar el conflicte dels estibadors aquestes últimes setmanes. El govern espanyol destinarà uns 120 milions d’euros en ajuts al sector per facilitar acomiadaments. Aquesta mateixa ha sigut una solució habitual, utilitzada tant abans com durant de la crisi per grans i petites empreses, i que, a banda de l’impacte personal, també en té per a les arques públiques (i doble). D’una banda, la majoria dels prejubilats cobren subsidis que venen dels fons de prestació d’ocupació, els mateixos que paguen l’atur. De l’altra, les prejubilacions acaben gairebé sempre en una jubilació anticipada, cosa que, al contrari del que s’intenta amb les reformes del sistema de pensions des de fa una dècada, fa que no pugi l’edat efectiva de jubilació i carregui més una Seguretat Social molt debilitada. El resultat és que des de fa quatre anys l’edat de jubilació s’ha estancat al voltant dels 64 anys i que, de totes, les que més augmenten són les dels que tenen menys de 65 anys, que ja gairebé suposen la meitat.

Amb les últimes dades disponibles del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, de les 86.589 noves altes de jubilació que hi ha hagut fins al març d’aquest any, un 45% van ser de persones de menys de 65 anys, un percentatge que s’havia aconseguit rebaixar fins al voltant del 38% entre el 2007 i el 2013. Des d’aleshores, però, creix amb més força. Aquesta tendència és contrària al que experts i legisladors creuen que necessita el sistema: endarrerir cada vegada més l’edat de jubilació per garantir més anys de cotització i, per tant, més ingressos.

L’impacte de les prejubilacions

De fet, cal recordar que, d’acord amb l’última reforma del sistema, aprovada el 2011, l’edat legal en què una persona ha de jubilar-se s’està endarrerint progressivament fins que arribi a l’objectiu dels 67 anys el 2027. Ara està als 65 anys i mig aproximadament, tal com explica Sandalio Gómez, professor de l’Iese expert en relacions laborals. Però, aleshores, per què l’edat efectiva no augmenta?

Gómez assegura que, en part, per l’impacte que han tingut els nombrosos expedients de regulació d’ocupació durant la crisi, que ara ja han sortit del sistema de prestació d’ocupació (és a dir, del fons que paga els diners de l’atur) i s’han convertit en jubilacions anticipades.

En aquest punt és important recordar que no és el mateix la prejubilació que una jubilació anticipada, com explica José Antonio Herce, economista d’Analistas Financieros Internacionales (AFI). “La prejubilació no és una figura jurídica prevista sinó una manera de denominar la pràctica per la qual una empresa prescindeix del seu treballador sense ser un acomiadament i en una edat ja avançada”, diu. Herce també aclareix que, d’entrada, no suposen una rebaixa efectiva de l’edat de jubilació perquè, quan un treballador es prejubila, el més habitual és que passi a cobrar del Servei Públic d’Ocupació (l’antic Inem) com si cobrés una prestació d’atur mentre les empreses continuen pagant la seva part de cotització a la Seguretat Social. Aquesta pràctica es va aconseguir limitar en el cas de grans empreses amb beneficis perquè fossin elles les que haguessin de fer-se càrrec de tota la indemnització, però amb la crisi es va recórrer amb força a les arques públiques.

I per això, com que no és una figura jurídica, no hi ha registres de les persones prejubilades. Ni tan sols els sindicats en tenen registres. Ni la UGT ni CCOO, consultades per aquest diari, en tenen cap estimació, encara que les organitzacions sindicals són les que majoritàriament intervenen en les negociacions que acaben en aquesta mena d’acords. En aquest sentit, Carlos Bravo, secretari confederal de protecció social de CCOO, argumenta que és molt difícil quantificar-ho perquè hi ha diferents situacions, i insisteix a defugir la concepció que els prejubilats són una majoria dels majors de 55 anys i que, per tant, la jubilació efectiva encara és més baixa del que realment diuen les xifres. Segons Bravo, és cert que a Espanya la taxa d’activitat cau especialment després dels 50 anys però això inclou no només prejubilats sinó també aturats de llarga durada “que no estan en aquesta situació perquè ho vulguin”.

Segons l’Eurostat, Espanya és el país amb menys participació dels més grans de 65 anys en el mercat de treball. En concret, a partir d’aquesta edat la taxa d’ocupació és del 6,3%, una tercera part de la mitjana europea.

El risc de la recuperació

Tant per a Herce com per a Gómez, aquest estancament de l’edat efectiva de jubilació és temporal i començarà a redirigir-se inevitablement a mesura que avanci la reforma i es prenguin les noves mesures que la Comissió del Pacte de Toledo té previst portar a debat al Congrés abans de l’estiu. De fet, quan l’edat legal per retirar-se sigui els 67 anys, la jubilació anticipada passarà a situar-se als 65 i aleshores, per força, s’endarrerirà. A més, amb la recuperació han caigut amb força els expedients de regulació d’ocupació, que acostumen a implicar un augment de prejubilacions.

Però això no garanteix que s’acabin les prejubilacions. Segons el professor de l’Iese, la recuperació econòmica pot ser l’escenari adequat perquè les empreses amb una plantilla envellida i poc adaptada als canvis tecnològics s’hagin de renovar. “Això és el que pot passar els pròxims anys, i si no es comença a reciclar la formació dels treballadors als 40 anys mirant al futur, hi ha milers de joves més ben preparats esperant la seva oportunitat”, conclou Gómez.