Més recessió i més atur a Espanya
La recessió s'accentua en el segon trimestre, segons el Banc d'Espanya, i la destrucció d'ocupació és més intensa. El govern espanyol insinua més reformes per retallar el dèficit.
BARCELONA.L'economia espanyola va batre en el segon trimestre de l'any totes les marques, ja negatives, registrades durant el trimestre anterior. La recessió va agreujar-se, amb un retrocés del PIB per sobre del 0,3% que ja va caure entre el gener i el març, segons va publicar ahir el Banc d'Espanya en el seu últim butlletí econòmic. En paral·lel, la destrucció d'ocupació va continuar a tots els sectors d'activitat, engreixant la taxa d'atur, que en el primer trimestre ja estava al 24%. Segons les xifres d'afiliació a la Seguretat Social, la davallada de treballadors va ser del 3,4% fins al maig. L'informe del Banc d'Espanya augura que el mercat laboral continuarà "intensificant" la destrucció d'ocupació durant la segona meitat de l'any.
L'agreujament de la crisi interior es veu retratada en els índex de consum de les famílies i la confiança del comerç minorista. Al maig, aquests indicadors eren més baixos que la mitjana registrada durant el primer trimestre i encara hi ha risc que empitjorin si, com ha insinuat el govern, s'apuja l'IVA d'aquí uns mesos. Una mostra de la depressió del consum és la davallada del 15% en la venda d'automòbils al maig.
Els serveis no se salven de la crisi al mercat de treball, tot i que va ser un sector d'oxigen per a l'economia espanyola també durant el segon trimestre. El nombre de turistes va créixer gairebé un 6%, segons el Banc d'Espanya, i les pernoctacions van augmentar un 3,5%.
En el vessant industrial, en canvi, la producció va davallar un 13% i fins i tot les exportacions van debilitar-se a l'abril.
Noves reformes
Enmig d'aquest escenari, el govern espanyol va crear de nou confusió ahir entorn de les pròximes mesures que es posaran damunt la taula seguint els mandats de la UE i l'FMI per retallar el dèficit. El secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va insinuar primer que s'analitzava una retallada de sous als funcionaris. Quan li van preguntar els periodistes, va dir que, tal com passa amb totes les mesures que proposa Brussel·les, la rebaixa salarial de la funció pública s'estudiaria. Minuts després, però, el ministeri d'Hisenda va enviar un desmentiment en què assegurava que havia estat una mala interpretació de les paraules de Beteta i que aquest aspecte no està en estudi.
Al llarg de la setmana, l'executiu espanyol ha viscut situacions de confusió similars sobre quines de les mesures que apunta la UE serà la següent a prendre. Dilluns el ministeri d'Hisenda va reconèixer que analitza de manera "crítica" apujar l'IVA en productes i serveis que fins ara tenen el tipus reduït (del 4% i el 8%). Dimarts la secretària d'estat de Pressupostos, María Fernández, va apuntar que s'estudia suprimir la deducció per la compra d'habitatge i crear el cèntim verd en els hidrocarburs. Ahir, malgrat el desmentiment de Beteta, es va fomentar la confusió sobre si els funcionaris veuran retallats els salaris, una mesura que la Generalitat ha pres a Catalunya per la via dels complements salarials, ja que el sou base depèn de Madrid.
El govern espanyol té oberts, doncs, diversos camins de reducció del dèficit, que va disparar-se al maig al 3,41% i s'acosta al límit marcat per a tot l'any.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va treure importància a les xifres ahir, assegurant que no són definitives, i va insistir que Espanya complirà "l'inexcusable" compromís per reduir el dèficit. I ho farà sense aprofundir en la recessió, va afegir.
