ENTREVISTA

Michael Howard: "La majoria de gent continuaria treballant tot i rebre una renda bàsica universal"

Professor de filosofia a la Universitat de Maine i expert en la renda bàsica universal

La renda bàsica universal comença a deixar de ser un tabú. Aquest és el missatge amb què el professor de la Universitat de Maine Michael Howard difon un concepte que genera proves pilot a tot el món. Aquest filòsof nord-americà ha escrit dos llibres sobre un dels exemples més longeus, el d’Alaska. Convidat a Barcelona per l’associació de debat per a un model econòmic sostenible Revo, explica per què creu que pagar un ingrés incondicional a cada ciutadà no és una utopia.

Va travessar els Estats Units per conèixer la renda bàsica universal d’Alaska. Com funciona?

És l’única renda bàsica garantida del món. Cada resident d’Alaska la rep sense haver de passar cap prova o condició. Està força per sota d’un sou de supervivència i se situa entre els 1.000 i els 2.000 dòlars a l’any, en funció dels ingressos que hi hagi al fons. Es cobra per persona, i també la cobren els nens. Els diners d’aquest fons venen de la venda dels drets per extreure petroli al nord de la regió. Això ha contribuït a reduir la desigualtat a la zona i alleugerir la pobresa, encara que no l’elimina.

És una suma petita. Fins a quin punt es pot estendre una política d’aquest tipus?

Creiem que la renda bàsica universal pot arribar a més països, fins i tot als que no disposen de recursos naturals. Un dels nostres investigadors va analitzar el cas de l’estat de Vermont, on no hi ha petroli ni pràcticament minerals. Tot i així, va estimar que si comptava els recursos de la gestió de l’aigua, l’espectre electromagnètic que es cedeix a les operadores o el valor del lloguer de la terra també es podia instaurar una renda bàsica universal.

Aleshores es refereix a nacionalitzar aquests recursos.

La dificultat és que aquests altres tipus de recursos ja s’han donat a agents privats. Però teòricament són béns que haurien de ser comuns. Si fossin propietat dels ciutadans i es compartís el valor que generen, seria una manera d’incrementar els seus ingressos. És anar completament al contrari del model de privatització neoliberal.

¿Creu que per rebre la renda universal cal complir algun tipus de condicions?

No vull generalitzar per a cada estat o circumstància, però penso que cal donar-la sense condicions. D’aquesta manera s’eliminen els obstacles entre les persones i aquests diners. Potser algú compleix els requisits però l’estat no accepta la seva sol·licitud per tecnicismes. És la millor manera de respectar la dignitat dels pobres i assegurar-se que tothom té almenys una via d’ingrés per sobreviure. Després el que guanyin per la seva feina s’hi afegeix.

¿Rebre diners només per existir pot desincentivar la recerca de feina?

A Alaska aquest efecte no s’ha produït, però allà la renda no és suficient per subsistir. La resposta a aquesta pregunta arribarà quan la renda permeti als ciutadans escollir si volen treballar. Estic segur que la majoria de gent preferiria continuar al mercat laboral, perquè no voldran viure només a un nivell de subsistència o simplement necessitaran fer alguna cosa amb la seva vida. La renda bàsica no restaria al mercat laboral.

Vostè opina que també serveix per reconèixer la feina no remunerada.

Per exemple, els pares que es queden a casa amb els seus fills o cuidant persones grans no reben cap tipus d’ingrés per aquesta tasca. És una contribució indispensable a la societat i la renda bàsica permet que puguin tenir un suport financer. És un tipus de feina que és difícil de convertir en una feina real, en què documentes que has fet les tasques exigides per rebre el teu salari.

Quin paper juga la robotització del mercat laboral en aquest context? Hi ha estudis que mostren que podem esperar que el 40% de les feines als Estats Units seran susceptibles de desaparèixer per l’automatització en les pròximes dues dècades. No podem estar segurs de si aquesta onada portarà realment a una nova etapa de creació de llocs de treball com en altres revolucions tecnològiques. Abans les màquines reemplaçaven els músculs humans, però ara reemplacen els cervells. Per tant, hi haurà menys vies tradicionals d’ingressos i hem de reestructurar la societat de manera que tothom tingui una via d’ingressos.

En la seva obra relaciona el debat sobre la renda bàsica amb el canvi climàtic. Què hi té a veure?

La majoria d’economistes pensen que el més important que hem de fer per reduir les emissions de carboni és posar-hi un preu. Això es pot fer posant-hi un límit i després venent el dret a emetre aquests gasos o directament creant impostos sobre les emissions. Això generaria una gran quantitat d’ingressos que es podrien fer servir per finançar la renda bàsica universal. Es podrien generar encara més diners que amb el fons que té Alaska.

Hi ha experts que asseguren que la renda bàsica podria estar normalitzada l’any 2020.

La teva predicció seria tan bona com la meva. Amb l’administració Trump ho tenim tot en contra, però sovint les coses poden canviar de cop sense que t’ho esperis. Persones influents com el fundador de Tesla, Elon Musk, ja estan donant suport a l’aplicació d’aquest model arreu dels Estats Units. Aquest any vull centrar la meva recerca a estudiar com podem aplicar de debò les teories del decreixement.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT