Miguel Sebastián: “Si haguéssim punxat la bombolla ens haurien dit que érem un soviet o Cuba”

MadridMiguel Sebastián (Madrid, 1957) va ser assessor directe de José Luis Rodríguez Zapatero en el seu primer govern. En el segon va ser ministre d’Indústria. Acaba de publicar un llibre, La falsa bonanza (Península), en què tracta els anys anteriors a la crisi del 2008 i critica el model econòmic d’Aznar.

Culpa el PP dels excessos que van dur a la crisi. Vostè és autocrític?

S’ha estès que Zapatero ho va fer molt bé abans de la crisi i després va ser un desastre. Hi estic totalment en desacord. Per a mi el millor Zapatero és el del 2010 al 2011 i el pitjor el del 2004 al 2007. Perquè en l’última part va fer una bona gestió i ens va salvar del rescat, i no va ser fàcil. En la primera part de la bonança vam continuar el model del PP. I vet aquí la segona sentència que vull combatre, i és que el PP és molt bo gestionant l’economia. Que són antipàtics i corruptes, però que gestionen bé l’economia. En discrepo. L’anomenat miracle econòmic espanyol va ser un desastre. Ara ens ofereixen tornar al model del 1996. No hem de tornar al model de totxo, poc productiu, precari... ¿Tu ho consideres exculpatori? A mi em sembla just.

Per tant, ¿el pitjor Zapatero en economia era quan vostè era el seu principal assessor en la matèria?

Jo vaig ser-hi fins al 2006 i no era el ministre d’Economia, que tindria molt a dir i a autocriticar-se. L’etapa va ser la pitjor perquè no vam fer prou per punxar la bombolla i no frenar el dèficit per compte corrent ni l’endeutament del país.

Dedica el llibre a Zapatero i desitja que aviat se n’hi dediquin molts. Busca fer justícia històrica?

Ell no ho veu així, però si vols dir-ho així... Més que no pas qui hi té responsabilitat, el més important és si hi ha un risc que això es repeteixi. Jo em poso a tremolar, però és que no s’ha fet res per evitar-ho. Cal reconèixer que ens hem equivocat de model.

Diferencia entre boom (molta oferta) i bombolla (pugen els preus). El boom va ser culpa del PP?

Sens dubte. El boom sí. La bombolla es crea sola, però si fas una llei del sòl perquè es posin a construir més, ets responsable del boom.

Diu que va començar a parlar de bombolla el 2002, però en el primer govern de Zapatero no en va parlar.

Estava prohibit. Semblava el món a revés: el Banc d’Espanya deia que no hi havia bombolla i jo des del servei d’estudis del BBVA, un banc privat, avisava de la bombolla.

¿Zapatero l’hauria fet fora del govern si hagués parlat de bombolla?

La ministra d’Habitatge va sortir dient que era irresponsable. Nosaltres vèiem que el tema de la bombolla no s’abordava i les poques eines que teníem, com treure la deducció per habitatge, eren molt impopulars i, fins i tot, antidemocràtiques. Perquè podríem haver intervingut comunitats autònomes i suspendre plans immobiliaris, o restringir el crèdit i que només es concedissin hipoteques si la família posava el 50% del valor de la casa. Ens haurien dit que érem un soviet o Cuba.

¿No hauria sigut més responsable parlar-ne, encara que no es prenguessin aquestes mesures?

Hi estic d’acord. Però com que es va estendre el mite que parlar-ne era irresponsable, no vam fer-ho. És una crítica que accepto. Hauríem d’haver sigut molt més combatius tot i els costos electorals. Però recorda com arriba Zapatero: després d’un atemptat i amb la legitimitat qüestionada per l’extrema dreta.

¿Si hagués fet tot el possible per desinflar-la, Zapatero hauria guanyat les segones eleccions?

Segurament no. Perquè li agafa ja molt muntada i, per molt que s’hagués desinflat, hauria donat un cop important. I en segon lloc perquè igualment la crisi ens hauria afectat pel nivell d’endeutament privat.

Parla al llibre de l’excés d’ambició. ¿Zapatero va tenir un excés d’ambició gastant diners públics?

No vam augmentar tant la despesa pública. Potser en infraestructures, però se’ns han criticat els famosos 400 euros que en realitat no van ser despesa, sinó baixada d’impostos. Es van fer mesures electoralistes com el xec nadó, però era la xocolata del lloro. El pla E van ser 10.000 milions, un punt del PIB, i el deute ha crescut en 70 punts.

Va dir a l’ARA que no tenia res a veure amb el Castor, però Montilla el va acusar de mentir.

No, no: jo sí que me’n responsabilitzo. He assumit la responsabilitat d’un decret que jo no he fet. Estava totalment tramitat en l’època de Clos. Com que jo hereto el seu equip d’Energia el porto, perquè era el tràmit. Però tota la decisió de fer el Castor i de fer-lo allà ve donada.

No se’n qüestiona mai la ubicació?

Sí, sí, esclar que me la qüestiono.

I per què no fa marxa enrere?

Si havia complert tots els tràmits...

Però en algun moment va poder retirar-ho i dir “Això no va al consell de ministres” o era impossible?

Però per què havia de fer això?

Si considerava que la ubicació no era correcta...

Per què he de sospitar que la ubicació no està bé? Jo el que no puc fer és aturar la feina d’anys d’equips anteriors perquè jo he arribat aquí. El meu equip era el de Montilla i Clos...

El govern del PP ha sigut capaç de contenir el dèficit i tornar al creixement. Ho han fet tot malament?

Han fet una reforma financera imposada des de fora, tot i que regular i tard, però és cert que nosaltres no la vam fer. I una reforma laboral que l’han fet malament i ha fracassat. Han fet una reforma fiscal que és una broma, perquè van apujar els impostos una barbaritat i els han abaixat a última hora i injustament per guanyar vots. És veritat que han reduït el dèficit tarifari, però a força de carregar-se les renovables. D’aquesta gent em preocupa que no té idea de canviar el model.

Però la competitivitat és en el discurs del PP.

Però el poc que ha millorat és perquè ha caigut l’euro.

Sent que ha perdut prestigi?

Ni ho sé ni em preocupa. Sóc on era abans d’entrar en política. La meva porta giratòria ha sigut tornar a la universitat. Tinc el mateix cotxe i estic igual de content que abans.