Millora agònica de les hipoteques

BarcelonaEl mercat de l’habitatge dóna signes d’inici de recuperació, segons les dades del juny publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística sobre el nombre d’hipoteques firmades, que ja acumulen 13 mesos seguits de creixement. El mateix van mostrar les estadístiques que també van publicar ahir els registradors de la propietat, segons els quals el nombre d’hipoteques va augmentar en el segon trimestre un 26% a Espanya, mentre la compravenda d’habitatges ho feia un 11% i el preu dels pisos un 2,8%.

Aquests registres fan pensar en una recuperació del mercat de l’habitatge, tot i que els experts del sector matisen les dades. José García Montalvo, professor de la UPF, creu que més que una recuperació del sector el que s’està produint és “una estabilització”. Rafael Sambola, professor de l’escola de negocis Eada, recorda que els creixements percentuals són molt alts “però s’està partint de registres molt baixos”.

Segons les dades difoses ahir, al mes de juny es van inscriure més de 21.400 hipoteques sobre habitatges, un 8,7% més que al mes de maig i un 26% més que el juny del 2014. En el cas de Catalunya, es van inscriure 2.700 hipoteques al juny, una xifra que suposa un 12% menys que al maig però un 10,7% més que fa un any. I no només augmenta el nombre d’hipoteques, sinó també la quantia. Segons les dades dels registradors, l’import de les hipoteques sobre habitatges a l’Estat van pujar a 2.200 milions, un 32% més que fa un any, i l’import mitjà va ser de 103.600 euros, un 4% més. A Catalunya, aquests préstecs van pujar a 319 milions al juny, amb un augment del 18% respecte de fa un any.

Aquest increment del nombre d’hipoteques i de la quantitat dels préstecs fa pensar que els bancs han obert l’aixeta. Però els experts també ho matisen. Rafael Sambola diu que l’aixeta, en general, no s’ha obert, tot i que potser sí que hi ha més crèdit “en casos de solvència molt concreta dels clients”. Aquest professor d’Eada explica que no creu que els bancs “es tornin a aventurar davant el perill de tornar a augmentar la morositat”. José García Montalvo diu que determinades ofertes dels bancs, que ja ofereixen diferencials sobre l’Euríbor de només l’1%, poden fer pensar “que es torna a la bogeria de fa uns anys”, però indica que aquestes hipoteques només es donen a famílies “d’una capacitat econòmica enorme”.

Més ganes de comprar

Però el que sí que demostren les estadístiques són dues coses: les ganes de comprar es recuperen, sobretot en algunes zones, i els estrangers estan aprofitant l’ocasió per adquirir habitatges a Espanya ara que els preus són barats. Segons els registradors, en els últims dotze mesos s’han inscrit 335.163 operacions de compravenda d’habitatge. El segon trimestre d’aquest any en van ser 87.187, un 11% més que en el mateix trimestre de l’any passat. Però com reconeixen els mateixos registradors, com que en els últims anys no s’ha iniciat la construcció de gaires habitatges nous, només creix la venda de pisos de segona mà (+1,2%), mentre que l’habitatge nou cau un 18,5%. Per fer-se’n una idea: de totes les compres fetes en el segon trimestre, vuit de cada deu eren d’habitatges usats i, la resta, d’habitatges nous. En el cas de Catalunya, prop de nou de cada deu compres van ser d’habitatges de segona mà.

Els estrangers continuen amb els ulls fixats en el mercat immobiliari espanyol. Segons les dades dels registradors, en el primer trimestre d’aquest any els compradors estrangers van protagonitzar el 12,2% de les operacions i el segon trimestre el 12,8%. No són els registres més elevats de la sèrie històrica, però sembla una tendència instal·lada en el mercat perquè “hi ha operacions que poden ser una ganga per als compradors estrangers”, segons el professor Sambola, que recorda que n’hi ha que aprofiten els baixos preus per adquirir una segona residència, però seleccionant bé on.

García Montalvo, per la seva banda, destaca que els primers a fixar-se en el mercat espanyol van ser els fons estrangers, però ara també ho fan els particulars. El que sí que es detecta és un canvi de tendència. Els russos cada cop tenen menys pes (són el 4% de totes les compres que fan els estrangers), mentre que els britànics es consoliden com els més actius (20% de les operacions), seguits dels francesos (8%) i els alemanys (7,6%).