TRANSFORMACIÓ DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA
Economia 03/09/2012

El Moianès aconsegueix reduir l'atur a l'11%

Vicenç Moliné
3 min
DEL TÈXTIL A L'AGRICULTURA ECOLÒGICA
 La granja de Mas Trullàs, on es crien vedells ecològics, és un exemple de la reconversió que ha viscut l'economia de la zona. De les fàbriques tèxtils de finals  dels anys 90 ha passat a l'agricultura ecològica, el turisme i els serveis.

El pregó de la festa major de Moià d'aquest any ha pres la forma d'un videoclip, en què diversos veïns i associacions municipals canten una cançó titulada Moià és més que un deute municipal , fent referència als 25 milions de deute que van portar el consistori a declarar-se en fallida l'estiu passat i que han fet aparèixer el municipi a tots els mitjans com un dels més endeutats de Catalunya. La intenció és treure pes a la difícil situació de les arques municipals, que l'equip de govern intenta millorar des que va arribar a l'Ajuntament el maig del 2011.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Una de les eines que té Moià és el Consorci del Moianès, una entitat formada pels deu municipis del Moianès, un altiplà ubicat a cavall entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental. A finals dels anys 80, l'economia de la zona es basava en la indústria tèxtil, la crisi de la qual va portar els municipis a patir taxes d'atur del 45%.

Les tres comarques tenien realitats econòmiques molt diferents i la necessitat va portar els municipis a coordinar-se i crear el Consorci del Moianès. Aquesta entitat supramunicipal fa 16 anys que coordina les polítiques d'ocupació dels municipis, formant els treballadors del tèxtil perquè puguin dedicar-se a altres sectors i fomentant la innovació i la creació d'empreses.

Atur inferior al del País Basc

A finals de juliol, Catalunya tenia una taxa d'atur del 21,5% mentre que al Moianès només arribava al 10,77%, inferior fins i tot a la del País Basc, la comunitat amb menys atur d'Espanya amb una taxa del 14,56%. Ara el Moianès viu en una gran mesura del turisme; l'agricultura -amb una atenció especial als cultius ecològics-, i els serveis, com per exemple l'atenció a la gent gran.

Amb la crisi, el Consorci també s'ha mostrat com l'oportunitat per reduir la despesa dels ajuntaments. Dionís Guiteras, l'alcalde de Moià, contraposa la mala gestió que denuncia que va portar l'Ajuntament a contreure un deute de 25 milions d'euros amb l'encert d'apostar pel Consorci del Moianès des del primer moment. En destaca els beneficis que els proporciona treballar junts: "El Consorci és una realitat que permet aconseguir estalvi per als ajuntaments en una situació difícil, com el de Moià". "La realitat és que sols ja no podem anar enlloc. Hem de mirar què fa bé el veí i provar de compartir-ho", afegeix.

L'economia d'escala va permetre que, segons els càlculs de l'Ajuntament de Moià, pels 40.000 euros invertits en el Consorci l'any 2011, el municipi rebés serveis que si hagués contractat en solitari haurien costat uns 600.000 euros. Per l'alcalde, és qüestió de buscar l'equilibri entre l'eficiència i la qualitat.

Més integració

Ara el Consorci està preparant compartir més aspectes de la gestió municipal. La caiguda de l'activitat constructora els ha portat a plantejar-se una oficina tècnica única, amb arquitectes i aparelladors compartits. Segons l'alcalde de Moià, representaria un estalvi del 30%. Uns beneficis semblants els reportaria mancomunar el secretaris i interventors dels ajuntaments. Altres idees, amb uns estalvis estimats del 15%, serien crear una central de compres per a tots els municipis del Moianès per contractar assegurances i comprar material d'oficina de manera conjunta, així com compartir equipaments com grues i camions. Els serveis socials, com l'atenció a la gent gran, serien un altre front en què el Consorci podria obtenir estalvis per als municipis del Moianès, encara que no s'han pogut quantificar.

Facilitats de l'administració

L'alcalde de Moià destaca que tot el que ha fet el Consorci del Moianès s'ha fet sense necessitat de crear cap llei nova, només amb la voluntat dels alcaldes, i flexibilitat per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Tot i això, Guiteras reclama reconeixement per part de les autoritats catalanes. "Ens agradaria tenir un interlocutor a la Generalitat. Ara hem d'anar departament per departament".

Tenen fet l'expedient per convertir-se en comarca, que segons l'alcalde ha passat tots els sedassos necessaris. "Només falta la voluntat política", assegura Guiteras. En tot cas, reclama el Consorci del Moianès com a exemple de gestió encertada per defensar la seva candidatura a comarca. Per ell, la filosofia és organitzar-se segons les necessitats i les oportunitats i no d'una manera dirigida, creant institucions a vegades inoperants. "Si la gent no sap com hem aconseguit ser més eficients, no entendran que es creï un nou consell comarcal en un moment de crisi".

stats