Monopolistes vocacionals
La privatització parcial d’Aena ha preservat la majoria de capital de l’Estat i, més rellevant, la gestió del sistema com a monopoli integrat. Això explica l’augment de preus en el transcurs de l’OPV: la promesa de mantenir el monopoli fa preveure l’explotació d’usuaris i aerolínies i beneficis extraordinaris. També el subsidi creuat a alguns aeroports petits i a Madrid-Barajas: el llibret de l’OPV explica que Madrid té preus sense impostos per sota dels aeroports comparables a la UE, mentre que Barcelona (i Alacant) els tenen per sobre dels seus comparables. Són les meravelles dels monopolis sota control polític.
Tanmateix, no es pot dir que la privatització dificulti la individualització dels aeroports a Catalunya. Des de l’Estatut del 2006 sabem que això només serà possible amb una Comissió de Competència que, com s’ha fet a la Gran Bretanya amb BAA, obligui Aena a vendre aeroports per trencar el monopoli. Però les solucions modernes no caben dins d’aquest Estat, i per això ens en cal un altre.
