Només el diner estranger fa créixer les ‘start-ups’ catalanes
Fons d’inversió i empreses internacionals s’emporten fora alguns dels projectes més exitosos
Barcelona“No concedim entrevistes a cap mitjà que no sigui dels Estats Units, estem totalment enfocats a créixer allà”, respon Enrique Linares, un dels fundadors de la start-up barcelonina, LetGo, que va tancar la ronda de finançament més gran del 2015. Aquesta empresa va captar 92 milions d’euros, tots de Naspers, una empresa amb seus a Ciutat del Cap i Nova York. De fet, LetGo és gairebé desconeguda a Catalunya, però és quasi una còpia de Wallapop, el mercat virtual de segona mà convertit en un dels projectes més exitosos dels nascuts a Barcelona en l’últim lustre i que ara també centra tots els esforços als EUA. Aquesta companyia fa un any que busca 100 milions de dòlars en una ronda liderada per dos fons anglesos, Fidelity Growth Partners i Accel Partners, però abans d’això el fons de Nova York Insight Venture Partners hi va posar 38 milions.
La setmana passada la Generalitat presumia de ser una de les regions europees més atractives per a les inversions estrangeres segons un baròmetre del 'Financial Times', i les dades de l’any passat ho confirmen. El 2015 la inversió en start-ups es va disparar fins als 260 milions d’euros, 1,5 vegades més que l’any anterior, en bona part gràcies al diner estranger. D’aquest volum total d’inversió, un 86% la van aglutinar sis grans empreses i totes van ser subscrites gairebé íntegrament per fons estrangers.
També la setmana passada es coneixia la notícia que la catalana UserZoom, que com LetGo va ser protagonista d’una de les rondes d’inversió més grans -30 milions d’euros de tres fons nord-americans- creixia als EUA amb la compra d’una altra start-up de Silicon Valley. L’interès internacional és una mesura d’èxit en un país amb uns inversors tradicionalment enfocats a altres sectors, com l’immobiliari. Però que siguin fons estrangers els que es queden amb el tall més gran del pastís té un preu. Amb la injecció de capital a UserZoom, TC Growth Partners va emportar-se la seu social de la companyia a Nord-amèrica i va guanyar més pes a l’hora de prendre decisions. Com va avançar l’ARA, aquest és un dels motius que explica la marxa d’un dels fundadors d’aquesta empresa de software.
Mentre els fons catalans i espanyols són els més actius, els internacionals són els que porten més diners, un 86% del volum d’inversió del 2015. Blair MacLaren, soci del fons barceloní Active Partners, reconeix que els nacionals no acostumen a cobrir rondes més grans de quatre milions. Per fer el pas al doble dígit la majoria de start-ups catalanes han de sortir a l’exterior.
Un sector en maduració
“És una qüestió estructural, ni a Catalunya ni a Espanya hi ha fons que tinguin tanta disponibilitat de capital”, explica el business angel Oriol Juncosa. “Evidentment ens interessaria que hi hagués més mercat nacional disponible, però hi ha realitats indiscutibles”. Juncosa, però, coincideix amb Miquel Martí, director general de la Barcelona Tech City, a rebaixar les alarmes. “És cert que necessitem inversió local per aconseguir que els projectes es quedin, però s’hi està treballant. Empreses d’èxit com Privalia, Social Point, Softonic o Scytl han mantingut aquí els seus equips”, afegeix Martí.
Com diu Martí, s’hi està treballant. Fonts del sector assenyalen que la majoria de vehicles inversors de l’Estat van completar la seva cartera l’any passat i aquest 2016 s’estan preparant per obrir-ne de noves, que per necessitats del mercant hauran de ser més potents. El context global posarà a prova la capacitat dels inversors locals aquest 2016.
MacLaren alerta que s’està vivint un refredament en la inversió, després que diverses companyies dels Estats Units hagin vist caure les seves valoracions, una tendència que comença a contagiar-se a Espanya (gràfic 2). “Aquest any serà pitjor, estem tornant a la normalitat, fins ara s’havia bombejat diner artificialment”, afirma Luis Cabiedes, inversor de Cabiedes & Partners. “Hi ha hagut una correcció al mercat nord-americà i els fons internacionals s’hi miren més”, afegeix Juncosa.
El sector està a l’expectativa d’un any que es preveu amb menys moviment que l’anterior. Inversors i experts apunten que el primer trimestre ha sigut més fluix que l’anterior. Els èxits d’aquests primers tres mesos han vingut de la mà de l’australiana Mitula, que ha comprat per tres milions el portal català de lloguer immobiliari Nuroa, o de Scytl, que va anunciar el llançament d’Open Seneca amb 35 milions d’inversió juntament amb Telefónica. Dues operacions que proven qui són els actors capaços d’invertir perquè el sector continuï creixent: o bé gegants estrangers com Mitula o èxits locals ja consolidats com Scytl.
