Publicitat
Publicitat

PLA ANTICRISI

El govern espanyol anuncia més mesures que s'aprovaran finals de mes per complir amb Brussel·les

Noves reformes contra la crisi

El govern espanyol impulsarà més reformes. El ministre d'Economia va anunciar ahir un pla anticrisi per complir amb Brussel·les. Hi haurà reformes en educació i en la lluita contra el frau fiscal.

La prioritat del govern espanyol és ara més que mai -sobretot si ha de demanar algun tipus de rescat- complir amb el calendari de reducció del dèficit públic pactat amb Brussel·les i fer cas de totes les recomanacions imposades. I, per fer-ho, calen més reformes i mesures d'estalvi, encara que a Madrid costi reconèixer-ho. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va comprometre ahir, davant els seus homòlegs europeus en la reunió informal celebrada a Xipre, a aprovar abans de finals de mes un nou pla anticrisi. Segons De Guindos, "per fomentar el creixement i la competitivitat". Però segons el comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, el pla es basarà en "les recomanacions de la UE amb compromisos molts clars i un calendari específic". És a dir, per complir amb les condicions que se li podrien imposar a Espanya en el cas que demani un rescat.

Com ja és habitual, la notícia de noves reformes no la va anunciar el govern espanyol, sinó que van ser Olli Rehn i el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, els que van explicar-ho a la premsa internacional. Poc després, De Guindos va improvisar unes declaracions per matisar que el pla amb noves mesures que s'aprovarà en dues setmanes ni ha estat exigit per Brussel·les ni té "cap relació" amb la compra de deute espanyol per part del Banc Central Europeu (BCE) o amb una eventual ajuda econòmica que l'Estat demani al fons de rescat. "No és aquesta la missió" del nou pla, va afirmar De Guindos des de Xipre, per bé que tots els moviments que està fent l'executiu de Mariano Rajoy estan encaminats a complir amb les recomanacions de Brussel·les.

Podria haver-hi més retallades

Ja sigui perquè el tema és incòmode per al govern espanyol o perquè ahir De Guindos tenia la grip -fins i tot va abandonar durant una bona estona la reunió de ministres-, el titular espanyol va ser molt poc generós en declaracions. La seva manca d'explicacions, però, la va suplir el sempre disposat president de l'Eurogrup. Segons Juncker, Luis de Guindos s'hauria compromès a noves retallades "si fos necessari" per complir amb la reducció de dèficit. El que és una incògnita és si en el nou pla s'hi inclouran noves retallades que afectin directament el ciutadà -Brussel·les pressiona per una rebaixa de les pensions- o es limitarà a les reformes estructurals i altres tipus de mesures.

Des de Madrid, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, tampoc va donar molts detalls en la roda de premsa posterior al consell de ministres, però va avançar que el nou pla inclourà mesures per millorar la lluita contra el frau fiscal -i, per tant, recaptar més diners- així com la liberalització d'alguns sectors per fomentar la competitivitat. També hi haurà reformes importants, que no va especificar, en educació, medi ambient, agricultura, transports i seguretat jurídica.

El nou pla anticrisi acompanyarà els pressupostos del 2013, que el govern espanyol té previst presentar el 27 de setembre. "El pla és oportú perquè els socis europeus coneguin amb antelació que Espanya fa reformes d'austeritat, de control del dèficit públic i de competitivitat", va explicar la vicepresidenta. En el document que es presenti el dia 27 també s'hi inclourà un calendari detallat de les reformes que es posaran en marxa en un futur.

En l'Eurogrup i l'Ecofin informals que es van celebrar ahir tampoc es va donar cap pista sobre si Espanya pensa demanar un rescat i de quin tipus. De Guindos va assegurar que cap soci ni responsable europeu li ha demanat que sol·liciti un rescat. De fet, tampoc queda clar si amb el compliment del dèficit i amb les recomanacions de Brussel·les n'hi hauria prou. En aquest punt hi ha una certa divisió entre els socis de l'euro. Mentre que Alemanya i Holanda continuaven ahir assegurant que un rescat d'Espanya implicaria més condicions, tant la Comissió Europea com el govern espanyol consideren que només caldria complir amb les que ja hi ha sobre la taula.

Espanya ho té tot de cara per demanar ajuda europea: després que el Tribunal Constitucional alemany avalés dimecres el fons de rescat permanent, conegut com a MEDE, ahir es va saber que el 8 d'octubre ja estarà operatiu. La posada en marxa del fons deixa el camí lliure al govern de Rajoy perquè demani ajuda. La mala notícia per a Espanya és que el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va assegurar ahir que el regulador bancari únic europeu no estarà en marxa l'1 de gener del 2013, com pretén la Comissió Europea. El regulador bancari europeu permetrà recapitalitzar els bancs espanyols directament, sense passar per l'Estat. I Rajoy volia que es comencés a fer a principis de l'any vinent.

Grècia té les coses més complicades. El país està pendent d'un informe de la troica per saber si els socis de l'euro acorden continuar donant ajudes a Atenes. Les autoritats gregues demanen més temps per complir amb els compromisos, però als membres de l'Eurogrup se'ls està acabant la paciència.

Més continguts de