La bona dada del PIB desferma l’eufòria en les previsions de Rajoy

MadridEl PP va inaugurar ahir -a través del govern espanyol- la temporada de les promeses econòmiques de cara a les eleccions del 26 de juny. L’executiu que presideix Mariano Rajoy va aprofitar la presentació del nou quadre de previsions macroeconòmiques que acompanya el programa d’estabilitat dels pròxims tres anys per prometre la creació d’1,8 milions de llocs de treball d’aquí al 2019. “Si les coses es continuen fent com fins ara, el 2019 hi pot haver a Espanya 20 milions de llocs de treball, amb una taxa d’atur del 13,9%”, va defensar ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres.

L’executiu justifica aquest increment de l’ocupació amb uns creixements del producte interior brut (PIB) continuats en els pròxims anys del 2,5% de mitjana, segons va explicar el ministre d’Economia, Luis de Guindos. Això vol dir que el govern espanyol admet que estem a les portes d’una desacceleració econòmica, perquè el PIB va créixer l’any passat un 3,2%. La previsió per a aquest 2016 és que el creixement se situï en el 2,7%. Però, precisament ahir, l’Institut Nacional d’Estadística va publicar l’estimació de creixement del primer trimestre, que va ser del 0,8% en comparació amb els tres mesos anteriors. En termes anuals, significa un avenç del PIB del 3,4%, i això va donar munició a De Guindos per defensar que no només les seves estimacions són realistes, sinó que, si pequen d’alguna cosa, és de massa pessimistes. “Perquè es compleixi la previsió d’aquest any hi hauria d’haver una debacle que no és probable en els pròxims trimestres”, va dir el ministre.

Pel que fa a les previsions d’ocupació, les dades del govern espanyol passen per crear 470.000 llocs de treball anuals. Dit d’una altra manera, però, això vol dir que d’aquí tres anys i mig, quan ja hagin passat més de dues dècades des de l’inici de la crisi econòmica, Espanya tindria encara un 13,9% d’atur, en termes de l’enquesta de població activa (EPA), que inclou també els llocs de treball a temps parcial. Encara faltaria un ajust de més de cinc punts abans d’arribar al nivell de desocupació previ a la crisi.

Espanya baixarà pels pèls de l’atur del 20%, en termes de comptabilitat nacional -amb diferències metodològiques respecte a l’EPA- aquest any, i continuarà reduint la desocupació fins al 17,9% l’any que ve, i el 15,9% el 2018. El 2019 es completarà l’augment de l’ocupació promès i Espanya tornarà a fregar els 20 milions d’ocupats anteriors la crisi, si la realitat no desmenteix les previsions de Rajoy.

“Aquest escenari és perfectament factible si no es cometen errors i continuem fent les coses correctament”, va dir De Guindos en un missatge dirigit als votants. El ministre va treure pit del fet que l’economia espanyola ha reduït la dependència respecte als creditors externs (hi ha un superàvit a la balança de pagaments, tot i que al febrer van sortir 7.000 milions de capitals, segons el Banc d’Espanya) i va parlar d’un “canvi de model”. Per a De Guindos, la dependència del sector de la construcció ha desaparegut i l’economia serà capaç de créixer amb força tot i els dubtes sobre la recuperació mundial. Així, la demanda interna serà la responsable d’estirar del creixement, segons els càlculs de l’executiu, que preveuen que tot el creixement es basarà en aquest indicador. La inversió també creixerà, però ho farà a un ritme més moderat que el 2015, mentre que es preveu una caiguda dràstica del creixement del consum de les administracions públiques, que passarà del 2,75% el 2015 a l’1% el 2016.

Pla de reformes

Els documents enviats a Brussel·les detallen també el pla de reformes espanyol. Habitualment aquest document inclou mesures futures que s’hagin de prendre, però, com que el govern està en funcions, en aquest cas només inclou un recull de les polítiques fetes fins ara. L’executiu espanyol destaca que el principal objectiu que s’ha perseguit fins ara ha sigut la creació d’ocupació i la inclusió social, a més de l’augment de la competitivitat en els mercats de béns i serveis i el suport als emprenedors. L’executiu també treu pit de la seva aposta per la recerca i el desenvolupament (tot i haver rebaixat el pressupost) i del programa d’eficiències a les administracions públiques espanyoles, en un document de marcat to electoral.