Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El PP, obligat a rectificar un portaveu que havia dit que la intervenció d'Espanya no seria "l'apocalipsi"

El govern espanyol nega pressions de Berlín per acceptar el rescat

El PP va viure ahir una nova jornada de turbulències. El seu portaveu d'exteriors al Congrés, José María Beneyto, va dir que una intervenció no seria "l'apocalipsi", i el partit va haver de sortir a desautoritzar-lo.

Només un dia després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, digués que "no assistim a la vigília de cap apocalipsi" i que la situació de les finances espanyoles no posen l'Estat "al caire de cap precipici", van sorgir les primeres veus des de dins del seu partit que treien transcendència a una eventual intervenció d'Espanya. Va ser el portaveu de la comissió d'exteriors al Congrés pels populars, José María Beneyto, que, fent servir el mateix lèxic que el líder del partit, va dir que "una intervenció no seria l'apocalipsi". Quan es va comprovar l'efecte d'aquestes paraules, fonts del partit, però, van haver de precisar que parlava "a títol personal", una elegant manera de desautoritzar-lo.

No va ser l'únic desmentiment del dia. El govern espanyol va negar que el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, hagi demanat al seu homòleg espanyol, Luis de Guindos, que sol·liciti un rescat financer a les institucions europees. "No hi ha hagut pressions", van afirmar fonts de la Moncloa a l'agència Efe. Desmentien així la informació que va publicar el dominical alemany Der Spiegel , tot i que van admetre que la reunió entre els dos titulars d'Economia es va produir i que va ser "llarga i complexa".

El govern alemany, per la seva banda, va enviar un missatge de confiança a Rajoy arran d'aquesta informació: "El govern espanyol ha declarat la seva intenció de complir el 2013 amb les normes del Tractat d'Estabilitat i Creixement i d'assumir amb els seus propis mitjans la recapitalització de la banca".

Segons la Moncloa, els dos ministres van parlar de la unió bancària i la creació d'una autoritat fiscal europea que harmonitzi les polítiques fiscals i s'encarregui del deute dels països de l'euro, mesures que va demanar Rajoy dissabte des de Sitges i que Berlín rebutja.

Brussel·les mou peça

La Comissió Europea (CE) va respondre ahir al president espanyol que aquesta autoritat fiscal ja és entre les seves propostes. Segons l'executiu comunitari, entre les mesures que han enviat en els últims mesos als països membres i que estan pendents d'acord per part del Parlament i el Consell de la UE, n'hi ha que pretenen avançar en la supervisió fiscal. La normativa que planteja la Comissió li donaria la capacitat de controlar la política fiscal i els pressupostos dels estats membres d'una manera més directa i permetria que el Consell recomanés a un estat membre sol·licitar l'assistència dels fons comunitaris en cas que fos necessari, sempre que la mateixa Comissió ho requerís.

I Brussel·les podria anar encara més enllà. Segons el setmanari alemany Welt am Sonntag , la CE, el Consell i el Banc Central Europeu treballen en un pla global que pretén reestructurar la zona euro. Les institucions europees haurien rebut aquest encàrrec per part dels líders de la UE en l'última cimera informal que van celebrar fa dues setmanes, amb la intenció que les propostes poguessin ser tractades en la batejada com a cimera del creixement , prevista per a finals de juny.

Amb la prima de risc trencant sostre gairebé cada dia -divendres el diferencial entre el bo alemany i l'espanyol a 10 anys va tancar en 536 punts- totes les mirades se centren en la sentència dels mercats respecte al deute espanyol, que aquesta setmana s'enfronta a un nou examen. Dijous, el Tresor haurà de col·locar, enmig dels dubtes sobre el rescat i 15 dies després de l'última emissió, deute de l'Estat. I vol vendre'l més barat que el que marquen els mercats secundaris.

Nova emissió de deute

Aquesta nova emissió serà el preludi d'unes setmanes decisives per a "la batalla de l'euro", tal com va dir Luis de Guindos. Abans que s'acabi el mes es coneixeran els resultats de l'auditoria a la banca que el govern espanyol ha encarregat als consultors Roland Berger i Oliver Wymann, que determinarà si estan justificades les preocupacions al voltant del sistema financer espanyol que han col·locat l'Estat en el centre d'atenció dels mercats i els governs de tot el món. Però també es començarà a dibuixar el futur que li espera a Grècia -que celebra eleccions d'aquí dues setmanes- i quin és el camí que els líders europeus marcaran per a la Unió en la cimera del creixement de finals de mes.

De moment, sembla que fins i tot el PP es prepara per a qualsevol eventualitat si Merkel no accepta solucions d'urgència com les intervencions europees a la banca i després que la premsa internacional hagi entonat a l'uníson la cantarella de la intervenció.

Més continguts de