Publicitat
Publicitat

Patronal i sindicats pacten la moderació salarial: Les 4 claus per entendre l'acord

Els sous pujaran un màxim del 0,5% aquest any, una dècima més el 2013 i creixeran l'1,5% el 2014 depenent de com avanci la recuperació de l'economia

La patronal espanyola CEOE i els sindicats CCOO i UGT ja tenen l'esborrany d'acord en matèria salarial per als propers anys (2012-2014), un pacte molt esperat pel govern espanyol.

El text, pendent de ratificar, preveu els esperats increments mínims de sous, introducció d'una part variable als salaris, més flexibilitat interna i també en les causes perquè l'empresa pugui deixar sense efecte, per motius econòmics, els acords previstos al conveni.

Aquí hi ha els capítols més importants que recull el pacte, segons l'esborrany a què ha tingut accés l'ARA:

1. Evolució dels salaris

Per tot aquest any, l'agument no excedirà el 0,5% i hi haurà una clàusula d'actualització de cara a final del 2012 que tindrà en compte l'evolució de la inflació tant a Espanya com a a Europa així com l'evolució del preu del petroli a mes de desembre.

El 2013, els sous pujaran un 0,6% com a màxim amb la mateixa clàusula de revisió i al 2014, depenent del creixement del PIB, l'increment estarà entre el 0,6% i l'1,5%.

D'aquesta manera s'evita la congelació salarial que volien alguns sectors més durs de la CEOE, però es pacta una moderació que, a la pràctica, afavorirà que els salaris creixin per sota de l'IPC aquests anys. Sindicats i patronals instaran a que es revisin els convenis signats tenint en compte aquest nou pacte.

2. Flexibilitat

Flexibilitat interna dins l'empresa: Es dibuixa un marc que passa per pactar aspectes com el temps de treball (distribució irregular de jornada, bosses d'hores...) i mobilitat funcional dins l'empresa (sistemes de classificació i grups professionals etc).

Flexibilitat extraordinària temporal: Es tracta d'alteracions tant en temps del treball com en mobilitat que s'hauran de preveure dins del conveni per aplicar-les quan hi hagi situacions puntuals a dins l'empresa o derivades del mercats que ho facin necessari.

Flexibilitat salarial: S'ha pactat que els salaris tinguin un component variable, sense quantificar en quin porcentatge, que es lligui a la situació de l'empresa i els seus resultats. Serà en el marc de la negociació dels convenis on es fixaran els criteris de la nova estructura salarial (quins conceptes seran fixes, quina part variable, salaris mínims i complements).

3. Estructura dels convenis

Es mantenen finalment els convenis provincials, que en un principi s'havien plantejat que quedessin arraconats per potenciar els automònims o bé estatals.

4. Condicions per no aplicar el conveni

El despenjament de l'empresa dels acords pactats era un tema clau en la negociació. Per tal de mantenir els llocs de treball i com un instrument més de flexibilitat dins l'empresa, s'estableixen condicions perquè l'empresa pugui deixar sense aplicació el conveni de manera temporal.

Això afectaria tant a horari i distribucions de jornada, sistemes de remuneració, sistemes de treball i rendiment. 

Cada conveni haurà de quantificar de manera concreta en el moment de la negociació els llindars que justificaran aquesta inaplicació. Es tindran en compte baixades de vendes, disminució de resultats o de productivitat en els dotze mesos anteriors a la negociació.

La duració d'aquesta excepcionalitat no podrà anar més enllà del temps de vigència del conveni ni superar els tres anys.

Més continguts de