CONSUM
Economia 31/12/2014

Patacada històrica dels preus per tancar un mal any

L’IPC s’enfonsa un 1,1% al desembre per culminar cinc mesos en negatiu

Mariona Ferrer I Fornells
4 min

BarcelonaEl govern de Mariano Rajoy tanca “l’any de la recuperació”, però amb la boca petita comença a acceptar el que serà el gran fantasma del 2015: la deflació. I és que la debilitat dels preus de l’economia espanyola no és flor d’un dia. Les dades avançades del desembre certifiquen amb escreix la tendència de la segona meitat de l’any que deixem. L’índex de preus al consum (IPC) s’enfonsa i cau un 1,1% respecte al mateix mes del 2013, i ja suma sis mesos consecutius de caigudes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Si es confirma aquesta dada, es tractaria de la pitjor taxa negativa de la història recent d’Espanya. Per superar-la cal remuntar-se al juliol del 2009, quan va caure un 1,4%. I significa, a més, que els preus van caure un 0,6% en relació al novembre, un percentatge que contrasta amb el comportament dels últims cinc anys, en plena crisi, quan es van mantenir sempre en positiu aprofitant l’impuls de la campanya de Nadal. La xifra definitiva de mitjans de gener confirmarà quina serà la mitjana anual del 2014, però amb les dades actuals seria d’un -0,15%, el descens més important des de l’any 2009, quan l’Estat va patir el període més intens de caiguda de preus.

En ple discurs optimista de l’executiu popular, que preveu que Espanya creixi a “velocitat de creuer” a principis d’aquest 2015, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, s’ha vist forçat a admetre que els preus continuaran caient, tot i haver esquivat el nou fantasma de recessió que el 2014 ha recorregut Europa, la qual cosa ha fet que, paradoxalment, Espanya sigui el país dels grans de l’eurozona que més creix. “Havíem calculat que estaria al voltant d’aquesta xifra, esperem diversos mesos de preus en negatiu”, va assenyalar ahir De Guindos en una entrevista a la Cope.

El ministre d’Economia, però, descarta per complet que hi hagi risc de deflació a Espanya i atribueix la davallada dels preus a la caiguda en picat del preu del petroli, que a poc a poc es comença a notar en el cost del gasoil i la gasolina. El barril de Brent -que serveix de referència a Europa- va marcar ahir un nou mínim en cinc anys i va arribar als 56,74 dòlars (46,6 euros), el seu valor més baix des del 2008.

El preu del petroli, en efecte, s’ha desplomat un 46% en un any i més del 50% respecte al valor màxim (115 dòlars) que va obtenir el 19 de juny. Però tot i haver basat les seves previsions macroeconòmiques en un barril de Brent a 103 dòlars, el govern espanyol considera que el descens de l’IPC és positiu. De Guindos defensa que és un “element fonamental” per a l’Estat perquè pot implicar un estalvi d’uns 10.000 o 12.000 milions si es manté a aquests nivells. Ahir va insistir en la importància de posar en marxa “tot tipus de controls” perquè la caiguda en picat del preu del barril de Brent es traslladi al cost dels carburants i també a les butxaques d’empreses i consumidors.

Beneficis de la caiguda del cru

L’economia espanyola és molt dependent del petroli per al seu desenvolupament i ha d’importar aquesta primera matèria, per això la caiguda del cru es considera una bona notícia. El fenomen redueix el dèficit de la balança energètica i, per tant, els desequilibris exteriors. De fet, des del govern espanyol es calcula que això aportarà fins a 10.000 milions d’euros i sumarà mig punt de creixement, que s’enlairarà fins al 2,5% el 2015. En contrapartida s’ha de tenir en compte que un possible descens del consum en països productors de petroli podria afectar també les exportacions espanyoles.

D’altra banda, el govern de Rajoy també fia la recuperació al fet que els ciutadans tindran més diners a les butxaques des del gener per dues raons: el descens de l’IPC i la reforma fiscal, que comporta una reducció de l’IRPF. L’executiu espera que la pràctica totalitat d’aquesta renda més elevada es destini al consum. “Els ciutadans notaran el 2015 el canvi de la situació econòmica”, insistia ahir De Guindos.

Però el ministre d’Economia obvia que els preus no només han caigut pel petroli. Si es pren la inflació subjacent (que és la que exclou el preu de l’energia i els aliments no elaborats, perquè es consideren els més volàtils) s’observa que iguala l’IPC general. Fins ara la primera xifra sempre s’havia mantingut per sobre de la segona, i aquest era un dels arguments que feien servir els que volien allunyar el fantasma de la deflació. Un empat entre les dues magnituds indica que la baixada de preus és més estructural que no pas circumstancial, com defensa Madrid.

Per molt que el govern espanyol s’esforci a desmentir-ho, doncs, tot plegat augmenta la por a la deflació, una caiguda sostinguda dels preus, que té un impacte molt negatiu en l’economia. D’una banda, es refreda el consum, perquè fa que les famílies optin per ajornar algunes compres esperant que els preus caiguin més. De l’altra, les empreses també pateixen més perquè facturen menys, un fet que pot tenir una incidència negativa en el mercat laboral. Finalment, en un context de deflació, l’estat, les empreses i les famílies tenen més dificultats per pagar els seus deutes.

El fantasma europeu

El fantasma de la deflació fa mesos que fa perdre la son al president del Banc Central Europeu. Una taxa d’inflació moderada, al voltant del 2%, amb tipus d’interès tan baixos com els actuals, permetria reduir el deute molt més ràpid. Per això, i tenint en compte que les previsions són negatives, cada cop més veus demanen a Mario Draghi que es decideixi per fi a impulsar la compra massiva de deute públic.

stats