Piketty fa un pas enrere

WashingtonEl debat generat per El capital al segle XXI, el bestseller econòmic més important dels últims anys, segueix ben viu. I ara el seu autor, Thomas Piketty, ha tornat a participar-hi de manera inesperada. L’economista francès ha sorprès en matisar en un article alguna de les teories sobre la desigualtat creixent que genera el capitalisme. En l’article, que encara no s’ha publicat però que ja es pot consultar a internet, Piketty manté la tesi que les diferències han augmentat a la societat, però ara admet que no hi ha una llei universal que l’expliqui.

Des que es va publicar la versió anglesa del seu llibre, aquest francès s’ha convertit en un acadèmic que ven milers d’exemplars, s’ha reunit amb assessors de la Casa Blanca i ha xerrat per videoxat amb l’home més ric del món, Bill Gates. Per tant, qualsevol nota a peu de pàgina, qualsevol matís que ara faci, es mira amb lupa.

El que havia aconseguit Piketty amb el seu llibre era traduir en xifres i en relacions causals una percepció que molta gent deia al carrer: en les últimes dècades, els rics s’han fet més rics i els pobres s’han fet més pobres. Piketty i el seu equip argumenten que les rendes que genera el capital creixen a més velocitat que les rendes que genera el treball. És a dir, s’enriqueix més ràpid qui viu de les seves inversions i herències -és a dir, viu de rendes- que no pas qui viu de la nòmina que guanya mensualment.

El llibre compta amb traduccions en múltiples idiomes i el Nobel Paul Krugman el considera una de les obres més importants de la dècada. La revolució Piketty s’explica, en bona part, perquè creava un model que justificava la desigualtat creixent: relacionava el rendiment que genera el capital i el creixement econòmic de l’economia i afirmava que, a llarg termini, el primer sempre era superior al segon. El benefici que produeixen les propietats, les accions, els bons i altres inversions és més elevat que el creixement econòmic, deia. Aquesta asimetria, que ell resumia amb la fórmula r>g, es va fer famosa. Però aquí arriba la primera autoesmena. “La manera com percebo la relació entre r, g i la desigualtat sovint no ha sigut ben entesa en la discussió que ha envoltat el meu llibre”, explica ara Piketty en un article científic que publicarà a l’ American Economic Review del mes de maig.

Segons Piketty, el seu famós model sí que explica la desigualtat al llarg de la història, però no pas l’actual ni la del futur: “No la veig com l’única ni la principal eina per considerar els canvis en els ingressos i la riquesa al segle XX, ni per pronosticar el camí de la desigualtat al segle XXI”. Avui dia, segons assegura, hi ha causes polítiques i institucionals darrere de la bretxa que separa rics i pobres.

L’exemple dels EUA

En aquesta esmena al seu propi llibre, Piketty posa l’exemple dels Estats Units, on observa més diferències socioeconòmiques a causa d’una realitat salarial cada vegada més extrema. D’una banda, l’economista adverteix que hi ha cada cop més dificultats per accedir a l’ensenyament universitari per culpa dels preus de les matrícules i una inversió pública que ell considera insuficient. De l’altra, alerta de les desorbitades compensacions salarials per als alts directius, subjectes a tímides càrregues d’impostos.

Mentre que El capital al segle XXI té 784 pàgines en la seva traducció al català, l’article acadèmic amb aclariments tan sols en suma sis. “Busco afinar i enfocar més bé el debat”, argumenta. El seu llibre parteix d’una gran base de dades històriques sobre ingressos i riqueses d’una vintena de països durant tres segles. Assegura que sempre ha dit que és una mostra imperfecta, però que aquestes xifres tradicionalment s’havien obviat.

Thomas Piketty també matisa com s’acumula la riquesa. Segons diu, no és un fet que es produeixi de manera simètrica ni matemàtica. Explica que les famílies adinerades amb més fills veuen com les herències es dilueixen, mentre que hi ha inversions que acaben amb èxit i d’altres en bancarrota, i al mateix temps hi ha ciutadans més estalviadors i d’altres que viuen al límit.

En els aclariments, el professor de 43 anys, format a París i a Londres, no es desdiu de les seves propostes relatives als impostos. Confia en els gravàmens progressius i elevats per als que acumulen més riquesa. “Hem descobert que l’impost de successions òptim podria ser tan alt com del 50% o 60%, o fins i tot més alt per a les herències més grans”, sentencia Piketty. També demana més transparència financera perquè les institucions públiques sàpiguen millor qui acumula la riquesa i determinin així les càrregues fiscals òptimes.

A favor de les prestacions socials

Aquest francès, fill de militants marxistes, és un defensor de les prestacions socials, pel seu “paper essencial en la reducció de desigualtats”, i més aviat crític amb els impostos sobre el consum. “El consum personal en forma de menjar o roba tendeix a ser una mínima fracció per a les grans fortunes, que normalment gasten la majoria dels seus recursos per comprar influència, prestigi i poder”, argumenta l’autor.

Mentre Piketty es defensa, les crítiques i teories oposades també es mantenen vives. Acadèmics i articulistes n’han criticat la metodologia i el posicionament ideològic. L’últim estudi que pot contradir-lo és d’un estudiant del Massachusetts Institute of Technology (vegeu l’article de la pàgina 35), la institució on Piketty va ser professor assistent entre el 1993 i el 1995, i estableix altres causes -sobretot vinculades al sector immobiliari- per explicar el creixent retorn del capital. El debat, per tant, segueix obert.