El Pla Juncker destina 300 milions a la banca espanyola
Bankia rep 50 milions per digitalitzar els seus serveis
Brussel·lesMés diners públics per als bancs. Després del multimilionari rescat europeu per al sector bancari espanyol, Europa ha dedicat 300 milions d’euros més a modernitzar les plataformes digitals de les entitats amb diners d’un programa d’inversió, el Pla Juncker, que hauria de servir per finançar infraestructures, projectes de recerca i desenvolupament, i per ajudar les pimes.
El primer banc espanyol que rep fons del Pla Juncker ha sigut Bankia, amb 50 milions d’euros. Es tracta d’un crèdit del Banc Europeu d’Inversions (BEI) que servirà perquè l’entitat -la mateixa que va ser rescatada amb 22.500 milions de diner públic- pugui digitalitzar els seus serveis. Els diners li permetran “incorporar noves tecnologies en la gestió de la informació”.
Promoció de la banca ‘online’
El BEI encara no ha fet públic el nom de la resta d’entitats espanyoles que també rebran finançament, però justifica la inversió assegurant que el programa per digitalitzar la banca “està dissenyat per aconseguir que el sistema bancari espanyol en general sigui més competitiu i pugui oferir més i millors serveis als seus clients”. Segons el Banc Europeu d’Inversions, Espanya està per sota de la mitjana europea en l’ús de la banca online.
El Pla Juncker el va impulsar el 2015 la Comissió Europea per donar una empenta a l’economia europea i preveu mobilitzar fins a 315.000 milions d’inversió pública i privada en tres anys. Brussel·les sosté que està funcionant, i fins i tot ha anunciat que l’allargarà almenys dos anys, fins al 2020, i n’ampliarà el finançament. El pla no delimita clarament els tipus de projectes que poden beneficiar-se dels crèdits, però la Comissió Europa afirma que han de ser “inversions estratègiques en àrees clau com les infraestructures, l’educació, la recerca i la innovació, així com el finançament de risc de les empreses petites”. El corredor ferroviari mediterrani, per exemple, aspira a ser un dels beneficiaris del programa.
Modernitzar serveis de bancs no sembla encaixar en aquesta definició. “No s’hi ajusta de cap manera. La idea del pla original era rellançar i reforçar la R+D i la innovació de les pimes, que són les que més han patit la restricció del crèdit durant la crisi”, assegura l’eurodiputat de la comissió d’Economia de l’Eurocambra Ramon Tremosa (PDECat).
En canvi, el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, va defensar ahir el programa de la banca espanyola. Katainen, però, es va limitar a dir que el tema del projecte és “correcte”. També des de Bankia defensen l’encaix. “Es crearan llocs de treball directes i indirectes relacionats amb el desenvolupament dels sistemes i la creació de plataformes online ”, van explicar ahir a l’ARA fonts de l’entitat.
Dubtes dels auditors europeus
El Tribunal Europeu de Comptes també ha mostrat els seus dubtes sobre l’eficàcia del Pla Juncker. L’organisme que vetlla pel correcte ús dels fons comunitaris dubta que el pla tingui un “valor afegit”. El Tribunal considera que moltes de les inversions que ara es fan amb crèdits del Pla Juncker s’haurien fet igualment al marge del pla. A més a més, critica que els diners del fons d’inversions s’hagin tret d’altres programes comunitaris.
Fins ara, 17 projectes espanyols han rebut diners del Pla, entre els quals un de la farmacèutica catalana Grifols dedicat a finançar el desenvolupament de productes que millorin el tractament de l’Alzheimer o les intervencions cardiovasculars.
