MADRIDMariano Rajoy, 28 de maig: "No hi haurà cap rescat de la banca espanyola". Soraya Sáenz de Santamaría, 8 de juny: "No hi ha decisions preses en cap sentit perquè cal respectar el procediment i conèixer primer les xifres que plantegen els diferents avaluadors". En només deu dies, que han estat plens de turbulències als mercats, alguna cosa profunda s'ha mogut a la Moncloa. El govern espanyol ha cedit i ja admet que la possibilitat del rescat europeu a la banca és un escenari més que possible. Només falta el quan. Una allau d'informacions apuntaven que es pot començar a perfilar avui mateix però la Moncloa no vol precipitar-se per demostrar que el tempo no l'hi marquen des de fora.
La pressió internacional s'aguditza a mesura que passa el temps i Madrid es resisteix a posar en marxa el mecanisme per injectar diners comunitaris a la banca espanyola. Fins i tot el president nord-americà, Barack Obama, va fer una crida ahir per salvar amb urgència les entitats més "febles". El cercle s'estreny sobre el president espanyol, l'únic que pot activar la recapitalització a través del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF).
Abans o després de Grècia?
El nerviosisme té una explicació clara. La Moncloa insisteix que abans de fer cap pas vol conèixer quines quantitats preveuen els informes del Fons Monetari Internacional (FMI) i l'avaluació externa d'Oliver Wyman i Roland Berger. El primer estudi es coneixerà en les pròximes hores, mentre que els altres dos tenen de marge fins al 21 de juny. Ahir, però, la vicepresidenta espanyola va subratllar, en la compareixença posterior al consell de ministres, que estaran llestos "cap a meitats de juny", és a dir, a finals de la setmana vinent. Tot i que pot semblar una diferència de dies insubstancial, cal recordar que el 17 hi ha eleccions a Grècia. El resultat incert, amb el risc que el país pugui sortir de l'euro, podria complicar i encarir el procés. Sáenz de Santamaría va obviar precisament ahir aquesta pregunta d'un periodista.
Per a Alemanya i el Banc Central Europeu no és un detall menor. El vicepresident del BCE, Vitor Constancio, va assegurar que "és possible" que el mecanisme comenci a funcionar avui. Era sobretot un desig, perquè va exigir "urgència".
El governador del Banc Nacional d'Àustria i membre del Banc Central Europeu, Ewald Nowotny, va anar una mica més enllà i va avisar Rajoy: "Com més s'ajornen les decisions, més cares poden tornar-se". Tot i això va justificar per quin motiu, arribat el cas, l'estat espanyol necessitarà una intervenció soft, allunyada dels altres estats rescatats: "A Espanya hi ha una bombolla immobiliària que ha afectat els bancs. Però la seva economia té una estructura notablement millor que la d'altres". Dit d'una altra manera: els diners es limiten a ajudar el sistema financer, no pas a evitar que les finances públiques facin fallida.
Tot a punt per actuar
L'ofensiva de collar Madrid va començar ahir de bon matí, quan una informació de l'agència de notícies Reuters va assegurar que Rajoy demanaria ajuda europea avui mateix, a través d'una conferència telefònica entre els ministres de Finances de l'eurozona. Citava fonts de Brussel·les i de Berlín.
La cancellera Angela Merkel va negar que estigués pressionant però va deixar caure que tot està a punt per quan Madrid faci el pas: "És qüestió que cada país presenti la sol·licitud i, de moment, això no ha passat", va recordar.
En una línia semblant, el portaveu econòmic de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, va assegurar que "els instruments apropiats estan en vigor i preparats per ser utilitzats". Més conciliador amb les tesis del govern espanyol, es va mostrar partidari de la prudència i d'esperar que es tinguin clars els resultats de les auditories, un pas que és recomanable però no obligatori. La clau de tot plegat és saber si la Moncloa en tindrà prou finalment amb els càlculs de l'FMI per actuar o si, com asseguraven ahir des de l'entorn de la presidència, encara es trigarà uns dies fins a tenir els tres anàlisis sobre la taula.
Enmig d'aquest aiguabarreig de declaracions, i amb els tambors del rescat suau sonant cada cop més fort, Brussel·les bull. Ultima els preparatius tècnics per si cal injectar els diners imminentment. Al matí no es descarta una reunió per telèfon dels directors del Tresor i, fins i tot, una a la tarda dels ministres d'Economia de l'eurozona.
Oficialment, però, tothom va amb peus de plom. El portaveu del president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va dir a l'agència Efe que no hi havia prevista a l'agenda cap trobada per a aquest dissabte i Sáenz de Santamaría va garantir que tampoc li constava.
Les converses entre Madrid i les principals capitals europees, però, són constants, com va admetre dijous el president del govern espanyol. Tot i que les autoritats comunitàries asseguren que el mecanisme de recapitalització és clar, hi ha parts molt importants que encara cal definir. La normativa obligaria a vehicular els diners a través dels estats però Rajoy no vol que això suposi més exigències al seu executiu, més dures que les actuals. Per això tot apunta que s'acabarà canalitzant a través del FROB i que la tutela severa es limitarà al sector bancari, que haurà de complir noves condicions per garantir que se'n surt. La solució no trigarà.
