Què faries si et paguessin un sou sense treballar?

MunicPer a molts economistes, empresaris i activistes, Suïssa és avui el centre del món. Un dels cinc referèndums i consultes populars que avui tenen lloc en aquest país té una dimensió internacional. Els suïssos són els primers del món a decidir si l’estat ha de pagar a cada ciutadà, des que neix fins que es mor, amb independència de si treballa o no o de quins són els ingressos de què disposi, una renda bàsica incondicional (RBI). La suma no està del tot aclarida, però sobre la taula s’ha posat la possibilitat que siguin 2.500 francs suïssos nets (aproximadament 2.300 euros) mensuals per als adults i 625 francs suïssos (562 euros) per als menors d’edat.

La idea, discutida des de fa dècades, ha guanyat recentment simpatitzants del renom de l’economista Joseph Stiglitz o de l’exministre de Finances grec Iannis Varufakis. Els promotors de la consulta suïssa, que van entregar el 2013 les firmes pertinents perquè el tema fos abordat per mitjà d’un referèndum, saben que pràcticament no tenen cap possibilitat de guanyar avui a les urnes, però celebren com un triomf haver posat el debat al carrer.

Les últimes enquestes donen tot just un 30% de suport als partidaris de la RBI, però Daniel Häni, un dels promotors d’aquest referèndum, ja deixa anar la seva satisfacció: “Fomentem el diàleg i la presa de consciència; la renda bàsica incondicional planteja sobretot dues preguntes: en què treballaries realment si tinguessis garantit un sou i si estàs preparat per donar la mateixa existència incondicional als altres”.

La renda bàsica incondicional intenta ser una resposta als reptes del futur. La digitalització i la intel·ligència artificial no deixaran prou llocs de treball per a tothom en el sentit tradicional, així que cal que el sistema feina-salari sigui examinat. Per als partidaris del sí a la RBI, substituir el treball humà per robots i màquines significa la fi d’un estat social que es finança amb els ingressos generats pel treball. “L’estat social va ser una resposta a la industrialització. La renda bàsica incondicional és la resposta a la digitalització, la resposta humanística a l’avanç tecnològic”, diu Häni.

La humanització del món laboral és un argument dels promotors del referèndum també en el sentit que la RBI fa lliure la persona. Qui està obligat a anar a la feina per sobreviure no té elecció. Però si tothom rebés prou diners per viure, les empreses que es basen a donar feina precària als seus treballadors aviat no trobarien més personal.

Fins ara només rep ajut estatal qui demostra necessitar-ne. Qui està en una situació precària necessita passar per una costosa burocràcia que s’estalviarien, en cas que s’introduís la RBI, tant l’individu com l’estat, segons apunten els defensors d’aquesta idea. Treballar en el que un realment volgués gràcies a tenir una renda bàsica incondicional afavoriria, a més, la creativitat i l’autoresponsabilitat, afegeixen. “Em sembla una idea avantguardista però irrealitzable”, respon el diputat conservador suís Raymond Clottu, per a qui és impossible finançar la renda bàsica incondicional.

La iniciativa ha sigut rebutjada pel Parlament suís. D’acord amb la proposta, tot ciutadà que no tingués feina rebria la RBI, mentre que tot ingrés de qui treballa, fins a l’import de la RBI, seria substituït per la renda base. Per exemplificar-ho: una persona que guanya un salari de 1.000 francs en rebria 2.500 per la RBI. Si una persona ja guanya 6.000 francs, n’hi retindrien 2.500 de contribució a la caixa de finançament de la RBI. L’ingrés seria llavors de 3.500 francs procedents de la seva activitat laboral i 2.500 de pagats per l’estat.

Amb tot, l’estat suís calcula que el cost que li suposaria implementar la renda bàsica incondicional ascendiria a 208.000 milions de francs a l’any, prop d’un 35% del PIB. Segons el model suggerit pels promotors, la renda bàsica es podria finançar majoritàriament per mitjà de deduccions sobre els salaris i les prestacions de la seguretat social. Però faltaria una part, estimada en uns 25.000 milions de francs, que s’hauria de cobrir elevant l’IVA un 8% més. “Això significaria que el poder d’adquisició dels suïssos disminuiria i, per tant, l’economia nacional es debilitaria”, assegura Clottu.

Els crítics amb la RBI també argumenten que no haver d’anar a la feina sona com un somni, però que les persones necessiten tasques i estructura per no desorientar-se.

La renda bàsica incondicional dirigiria cap a l’individualisme extrem i només funcionaria en sistemes tancats, argumenten els detractors. Qui tindria dret a la RBI? ¿Els suïssos a l’estranger hi tindrien dret? ¿I els refugiats? ¿Com funcionaria a nivell internacional? ¿Té futur una idea que només es pot sostenir a escala nacional?

De moment, només els suïssos surten a votar avui el que podria ser l’experiment més important del món laboral.