FINANCES
Economia 31/12/2016

Rajoy congela la solució als afectats per clàusules terra

El PSOE considera poc contundent la proposta del govern espanyol, que tampoc agrada a la banca

Júlia Manresa Albert Vidal
3 min
El president del govern, Mariano Rajoy, va presidir divendres l’últim consell de ministres de l’any, que no va aprovar cap solució per als afectats.

BarcelonaEl 2017 comença sense una solució clara per als milers de perjudicats per les clàusules terra. En la seva última compareixença de l’any, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va esquivar fer qualsevol referència al codi de bones pràctiquesde la banca que havia d’aprovar-se en consell de ministres i que havia d’oferir un mecanisme per tramitar la devolució als usuaris que han de recuperar el que van pagar als bancs sota unes condicions considerades abusives per la justícia europea. La solució que preparava un executiu en minoria parlamentària era massa laxa als ulls del principal partit de l’oposició, el PSOE, que ja va avançar que en bloquejaria el posterior tràmit parlamentari si s’aprovava divendres. Així que abans d’engegar l’any amb una derrota al Congrés de Diputats, Rajoy va preferir recular i ajornar l’aprovació de la mesura al dia 13 de gener.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La font del conflicte, l’obligatorietat. El document que el ministeri d’Economia de Luis de Guindos estava preparant no exigia que els bancs s’hi adherissin obligatòriament. Per contra, el PSOE -que va ser qui va impulsar la mesura- reclamava que fos imperatiu per a totes les entitats implicades, gratuït per als afectats i que en cap cas es pogués aplicar una quitança als bancs. “És pensar que el llop és un xai”, deia divendres sobre el document elaborat pel govern espanyol el portaveu de la gestora del PSOE, Mario Jiménez. De fet, el mateix portaveu revelava en una entrevista a Antena 3 que si el decret llei que el govern diu que aprovarà el 13 de gener no compleix amb aquestes condicions, el PSOE té previst presentar la seva pròpia iniciativa legislativa al Congrés.

Fonts financeres explicaven divendres que després d’una setmana de negociar-ne el procediment, la banca tampoc no veia clars els termes del reial decret que l’ha de validar. Les entitats van rebre dijous un esborrany que feia una interpretació de la voluntarietat d’aquest procediment que no els agradava. Així, cap banc estava obligat a complir el procediment extrajudicial, però d’entrada tots hi apareixien com a adherits. I en cas que no volguessin sumar-s’hi, tenien un període d’un mes per despenjar-se’n, amb les conseqüències negatives per a la seva imatge que això hagués comportat.

Entre el PSOE i la banca

Malgrat que divendres Mariano Rajoy va assenyalar Ciutadans com el seu “soci preferent” perquè és amb qui el Partit Popular té signat un acord d’investidura, l’executiu de Rajoy no fa un pas endavant sense l’acord amb el PSOE. Després que Rajoy es limités a afirmar que aprovaria una mesura que “garanteixi que no sigui necessari passar pels tribunals”, José Manuel Villegas, vicesecretari general de Ciutadans, va lamentar que no s’hagués aprovat el codi que ja havia pactat prèviament amb la seva formació.

Tot i això, Ciutadans també va reclamar que el mecanisme sigui obligatori i que no hi hagi recàrrec ni interessos per als afectats. Precisament, el titular d’aquest ministeri va avançar aquesta setmana que el mecanisme estaria supervisat per Hisenda, sense aclarir si això implicaria alguna mena de recaptació o recàrrec per a les arques públiques. El govern no ha donat cap detall de quin és el procés previst però el diari Expansión apuntava aquesta setmana que les entitats es veuran obligades a crear unitats especials per tramitar les devolucions en terminis breus i en metàl·lic o amortitzant el capital del préstec vigent.

L’únic que va admetre Rajoy és que aquest és un conflicte que implica molts usuaris i una quantitat molt important de diners. Alguns càlculs estimen que hi ha un milió d’afectats i el Banc d’Espanya xifra en 4.200 milions la quantitat que els bancs els han de retornar. Les entitats més afectades per aquesta qüestió són el BBVA i CaixaBank, que calcula que en el seu cas la quantitat puja a prop de 1.250 milions. El Banc Sabadell no té provisions específiques perquè sempre havia defensat que les seves clàusules no eren abusives perquè es comercialitzaven amb transparència.

Bancs i afectats, doncs, hauran d’esperar per saber com comencen a tancar un conflicte que es mesura en milers de milions d’euros.

stats